El primer Molinar:
una destrucció innecessària
 |
| Vista aèria del desaparegut primer Molinar. 1947. Foto: Enrique Hausmann i Pere Galiana Veiret |
L’Arxiduc Lluís
Salvador en 1882 ens parla que a la zona hi havia tres bateries costaneres de
defensa, amb canons, però ja abandonades. Es tractarien de Ses Figueres Baixes,
Es Portitxol i Sant Onofre, aquesta darrera donà nom al carrer Troneres que
formà part del primer Molinar (Barris de Palma, 1994, p.58).
A l’hort de Sant
Onofre hi va haver una ermita, segons Antoni Furió en 1840, “situada en la costa marítima de Palma al
finalizar la línea de molinos de levante”. La parròquia de Santa Eulàlia
conserva una relíquia de Sant Onofre i una creu provinents d’aquesta ermita
(Vidal Ollers, 1978, p.16-17).
El primer Molinar
va néixer a mitjans del segle XIX, quan hi va haver la partició de la possessió
de Sant Onofre. En aquesta zona hi convivien pescadors amb estiuejants de la
ciutat de Palma (GEM, Vol. 11, p.83).
Segons informacions facilitades per l’investigador Pere Galiana, una
Reial Ordre de 18 de maig de 1858 va autoritzar a Juan Vila del Pujol perquè
construís un grup de seixanta-tres petites cases en terrenys de la seva
propietat, situades a la part més propera al Portitxol. Posteriorment, una
altra Reial Ordre de 12 de juny de 1877 va autoritzar a la seva viuda Coloma
Sureda Sancho, perquè construís un segon grup de set illetes d’habitatges
obrers en 107 solars de 10 x 26 m. L’any 1881 ja havien construïdes catorze
cases i per Reial Ordre de 30 de juliol de 1881 se li va concedir una pròrroga
de denou anys per acabar la resta. Aquest nucli urbà figura en el Pla Calvet de
1902, tenia els següents carrers transversals amb noms tan sonors de ponent a llevant com eren: Sant Pau, Sant Guillem, Cavaller, Llobet,
Sant Onofre, Molinar, Barcelona, Alacant (abans Camps Eliseos), Garau i
Portitxol. El carrer en perpendicular a la costa i en la qual confluïen tots
aquests, era el carrer Troneres, on segurament hi havia els antics canons.
La revista la
Roqueta (número 17) de dia 15 de setembre de 1902 dedica un reportatge a com
era la vida en aquesta barriada durant els dies d’estiu:
“Els diumenges, de les tabernes entraven i sortien
persones amb canyes i canyetes que anaven a prendre cafè i ensaïmada. Després
anaven a cercar la barca i cap a fora, es perdien a la mar.
L’església (es trobava a la cala de s’Areneta) al
trobar-se devora la mar presentava una catifa d’arena o algues els dies de
temporal. Hi anaven al·lotes joves.
Les persones que estiuejaven, sortien a prendre la
fresca, però també hi havia molt d’ambient, tocaven el piano, ballaven el
rigodon, les parelles festejaven, els més majors jugaven al dominó i els més
joves jugaven a la gallina cega”.
 |
| Vida social al primer Molinar. 1950. Foto: Rafel Serra Pascual |
Aquesta urbanització fou
demolida als voltants dels anys vuitanta del segle XX i en el seu espai, entre la mar i la
carretera, actualment hi ha uns jardins i quatre grans edificis, construïts de
ponent a llevant entre els anys 1985 i 2006.
És una vertadera llàstima que
el primer Molinar no s’hagués restaurat i hagués primat la cobdícia i els
interessos privats i urbanístics, en detriment dels generals. La conservació
d’aquesta zona amb cases de plantes baixes, on un temps varen conviure
pescadors, famílies molineres i els propis estiuejants de Palma ha estat una
gran pèrdua i actualment hagués estat un reclam turístic per a la zona. Esperem
que puguem aprendre d’errades com aquesta i amb el desig que no es tornin a repetir.
No hay comentarios:
Publicar un comentario