Article al diari Barriades sobre l'antiga possessió des Portitxol

ES PORTITXOL: UN TOPÒNIM AMB MOLTA HISTÒRIA

El passat 6 de desembre de 2012, l`historiador Roberto Fernández Legido autor dels llibres Possessions de Palma (Volum I i II) va publicar a la seva pàgina web http://www.possessionsdepalma.net/ noves dades que fins ara desconeixíem sobre l’antiga possessió des Portitxol. La idea de l’article d’aquest mes és apropar a la barriada aquestes darreres investigacions que ens ofereix l`historiador molt gentilment a la seva pàgina web, molt recomanable per a les persones que vulguin saber més sobre la història i l’arquitectura rural, agrícola i ramadera de Palma.

Es Portitxol o sa Torreta al Die Balearen, 1882

Es Portitxol es localitzava entre Son Ventallol, Can Morro Petit i els camins del Portitxol i de Llucmajor. Actualment, coincidiria a la zona del polígon de Llevant, entre el futur Palau de Congressos i la seu de Diario de Mallorca.

Al llibre Así era el Molinar, referenciarem com a data més antiga d’aquest topònim a 1639, com a possessió, baix la propietat de Francesc Falquet Danús. Les noves investigacions de Roberto Fernández ens porten més enfora i trobem aquest topònim ja referenciat a l’any 1477 gràcies a un testimoni que recull l’historiador Bartomeu Font Obrador «Per les grans pluges qui són stades en lo present regna de Mallorques en propasat mes de octobre del any present qui han discorregut per la riera o torrent qui ve al Portitxoll per hon passa lo camí reyall (...)” (ARM, Prot. S-323, f. 37).

En aquesta zona era on començava la denominada horta d’Avall, una àrea de prat i aiguamolls que s’estenia fins al pla de Sant Jordi. Els horts que s’estenien per aquella zona prengueren la denominació genèrica del Portitxol, la qual cosa ha dificultat la seva documentació precisa. Llavors arribats a l’any 1639 es quan trobem a Francesc Falquet Danús, el qual tenia dos horts dits els horts del Portitxol.

El 1685, aquest hort era propietat dels hereus del notari Bartomeu Llobet i el seu valor era 1.600 lliures, segons els Estims Generals. La seva ubicació era a una àrea compresa entre el camí de Llucmajor, el Portitxol i la Punta d’en Ferretjans.

Fins al segle XIX no es troba més documentació, on la propietària fou Gabriela Laudes Bauçà i Llobet, qui cedí aquesta propietat i el rafal del Colomer a Nicolau Siquier, qui el 8 d’abril de 1811, vengué ambdues propietats al comerciant Mateu Capó. Sabem que aquest hort tenia cases i una sínia, i pocs anys després a 1817 tenia una superfície de quatre quarterades i es valorava en 2.666 lliures. Però, segons l’Apeo, de l’any 1818, l’hort del Portitxol augmenta el seu valor en 3.200 lliures.

Després de la mort de Mateu Capó heretà l’hort la seva filla major, Francinaina Capó Llinàs qui morí fadrina a Palma el 8 de febrer de 1830, i al testament va nomenar com a hereus a la seva germana Caterina i l’espòs d’aquesta, Bartomeu Ferragut Mas. El Portitxol tenia una superfície de quatre quarterades, era valorat en 6.300 escuts. Tenia casa rústica i urbana, sínia i safareig. El 20 de juliol de 1863, Caterina Capó Llinàs donà en arrendament l’hort del Portitxol a l’amo en Jacint Bastard. Però, poc anys després, el 21 de setembre de 1867, Caterina Capó Llinàs vengué l’hort al fabricant alaroner Melcion Bordoi Salom, per 5.300 escuts, un preu inferior a la seva valoració.

L’arxiduc Lluís Salvador a 1882 ens ofereix un dibuix al Die Balearen d’aquestes cases, també anomenades sa Torreta, degut a la torre quadrangular que veiem a la imatge, element defensiu i de vigia molt característic a les propietats situades prop de la mar.

Es Portitxol, 1948. Foto: José Manuel Torrejón Busquets. FAM

Melcion Bordoi Salom morí a Alaró el 15 de març de 1914, a l’edat de 87 anys i havia deixat fet un testament el 2 de febrer de 1912, on nomenà hereva usufructuària a la seva esposa Maria Salom Pisà i propietaris, els seus tres fills: Francina, Cristòfol i Pau Bordoi Salom en parts iguals. Però, el 2 d’agost de 1917 vengueren l’hort del Portitxol, per un preu de 50.000 pessetes, a l’entitat La Palma de Mallorca - Companyia Mallorquina d’Electricitat SA.

La Companyia Mallorquina d’Electricitat hi construí una central elèctrica, la qual entrà en servei el 1919 i fou dissenyada per a oferir corrent a tots els pobles de Mallorca mitjançant un emplaçament de potents grups d’electrògens. L’edifici es construí de ciment armat baix la direcció tècnica de l’enginyer M. Leon Emonet. La idea era que des de l’edifici partissin una sèrie de línees fins als pobles, amb una potencia de 5.000 volts. El primer en rebre aquesta línea fou sa Pobla, degut al gran nombre de molins que hi havia a la zona i que funcionaven amb motor elèctric.