Publicació de les I Jornades d'Estudis Locals

L'any 2003 es dugueren a terme al teatre de sa Societat les I Jornades d'Estudis Locals de Calvià, oportunitat que pogué demostrar la qualitat de treballs i estudis de caire científic que es desenvolupen damunt aquest municipi, tot i l'escasessa de publicacions.

Al desembre de 2008, la Plataforma Calvià per la llengua ha consolidat aquestes jornades amb l'organització de les segones. Fruit de mesos de treballs s'han pogut recopilar els estudis de l'any 2003, dins una publicació titulada I Jornades d'Estudis Locals de Calvià, llibre que està a l'abast de tothom que estigui interessat pel modic preu de 10 euros. Podeu trobar aquest exemplar a les papereries de Calvià i es Capdellà.

En la següent publicació hi ha inmerssos els següents títols, que presenten un gran interès per a la divulgació científica del nostre municipi:

- La torre de Cala Figuera, segles XIV-XXI. Història i actualitat, a càrrec d'Àngel Aparicio Pascual.

- Calvià a quatre diccionaris geogràfics del segle XIX, a càrrec d'Ángel Custodio Navarro Sánchez.

- Un passeig pel Calvià del segle XV, a càrrec de Sebastián Plasencia.

- Peguera i la torre del cap Andritxol, a càrrec de Josep Segura Salado.

- La Federació Obrera Calvianense i l'Agrupació Socialista de Calvià. 1900-1936, a càrrec de Manel Suárez Salvà.

- 7è Centenari de la conquesta de Mallorca (1229): Les festes i els monuments commemoratius, a càrrec de Maria Terrasa Sans.

- Els ingressos parroquials al segle XIX, a càrrec de Xavier Terrasa García.

- Els ploms de la parròquia de sant Joan Baptista de Calvià, a càrrec d'Antoni Vicens Batle.

Durant el present any la Plataforma Calvià per la llengua editarà totes les comunicacions que es presentaren durant la II Jornada d'Estudis Locals celebrada el passat mes de desembre a l'IES Bendinat, on hi hagué un interessat i variat nombre de comunicacions de caire històric, biològic, periodístic, docent, etc.

En el present apartat es penja la comunicació presentada l'any 2003, durant les I Jornades d'Estudis Locals de Calvià, la qual es pot llegir en l'exemplar que acabem de citar, titulada Els ingressos parroquials al segle XIX:

A l’Arxiu Parroquial hi trobam un “manifest” de 1804 on hi ha 33 pobles de Mallorca i entre ells es troba la vila de Calvià. Aquest manifest exposa el delme amb el que cada poble contribuïa al sosteniment de l’Església. El delme era un 10% de la collita que havien de donar a la seva Parròquia els pagesos en forma d’impost.
Aquest any la Parròquia de Calvià va recaptar les següents quantitats dels productes que venen donats per Quintàs ( un quintà equivaldria a 42’5 Kg.):

Blat 7.320 Quintàs
Ordi 5.493’2 “
Civada 2.760’96 “
Faves 566’4 “
Guixes 156’4 “
Ciurons 2’94 “
Total: 16.309’9 Quintàs [1]



Calvià era el divuitè poble de Mallorca que més recaptava en els “delmes”, i el primer, segon i tercer respectivament eren Manacor (amb 101.700 quintàs), Llucmajor (amb 73.550 quintàs) i Santanyí (amb 50.012 quintàs).
Aquesta anàlisi és un indici que ens permet saber la riquesa del poble de Calvià amb respecte a altres pobles de l’Illa i podem veure com Calvià queda enfora dels pobles més rics de Mallorca. Cal dir que l’agricultura era el motor de l’economia en la Mallorca de principis del segle XIX i observant una part de la producció agrícola sabem la riquesa del poble.
Llavors podem dir que Calvià no era dels pobles més rics però tampoc era dels més pobres, estava en una posició intermitja en la qual els seus habitants no devien gaudir de massa comoditats.
Però la Parròquia de Calvià (endemés de les collites del camp) tenia altres ingressos procedents de Convents suprimits amb motiu de la Llei de Desamortització (1836), com el cas dels Carmelites, Trinitaris, Àngels de Palma (Franciscans de Jesús extramurs), Dominics de Palma,...
Un exemple ho trobam al Llibre de “Censals, Capbreus i Rendes 17831863”, guardat a l’Arxiu de la Parròquia de Calvià:

“Recibí de Pedro José Cañellas, apoderado de esa comunidad la cantidad
de cuatro libras, diez sueldos y dos dineros quitada la... y contribución y
son por las pensiones de 1852, 53 y 57 y es del censal que presta Don
Francisco Mas y Sebastián Salvà. Calvià 10 de Mayo de 1855” (pàg.20)[2].


Aquest escrit correspon al temps del rector Pere Antoni Puig i el recaptador era Pere Josep Cañellas, el pare del millor organista i compositor que Calvià ha donat al món de la música, en Pere Josep Cañellas Jaume (18451922).
Ingressos d’aquest tipus permetien obtenir més rendes a la Parròquia. En el fragment anterior diu qui efectuava l’ingrés a la Parròquia, però si volem trobar la seva comunitat religiosa, ens ho diu en cada pàgina al seu extrem superior esquerra, en aquest correspon als frares carmelites.

PRIMERES PASSES DEL RECTOR MIQUEL PORCEL

Els fets que a continuació comentarem varen ocórrer un any després de la seva arribada al 1860.
Un dels fets va ser l’erecció a la Parròquia de Calvià del “Via Crucis”; d’aquesta forma ens parla el document adreçat al bisbe signat el 30 de Gener de 1861:

“D. Miguel Porcel, Cura Párroco de Calvià y D. Juan Antonio Ginard, Vicario de Capdellà a V.E.I., respetuosamente exponen: Que deben ver erigido en las Iglesias de sus respectivos cargos el Vía Crucis en la forma que tiene determinada la Silla Apostólica...”[3]

I altra fet fou la constitució de la Confraria de la Mare de Déu del Carme, com podem veure al document signat el 4 de Maig de 1861:

“...Que animados muchos de sus feligreses de una tierna devoción a María Santísima y llevado el deseo de multiplicar los medios y ocasiones de obsequiarla u honrarla con actos de piedad y caridad cristiana, han propuesto la formación de una Cofradía (...) El título con el que desean condecorar esta piadosa unión es el de Nuestra Señora del Carmen; con el cual ya anteriormente la devoción de los fieles de esta Parroquia ha dedicado una capilla al culto de la Virgen María...”[4]

Segueix la petició del rector Porcel al bisbe M. Salvà amb els següents termes:

“En consecuencia no puedo menos de suplicar a V.E.I., en nombre de los referidos feligreses de esta parroquia que en uso de su bondad tenga a bien autorizar y aportar la formación de la Cofradía de Ntra. Sra. del Carmen sobre las bases siguientes que son las más conformes al deseo de los que intentan formarla y al mismo tiempo las que generalmente rigen en las otras cofradías de esta Diócesis”[5]

En aquest document (conservat al Arxiu de la Parròquia St. Joan Baptista de Calvià) parla que la Confraria es formarà a partir d’unes bases que podríem resumir amb els següents punts:

1 La Confraria de la Mare de Déu del Carme estarà unida a la del Santíssim Sagrament.
2 Es responsabilitzaran de que 4 espelmes estiguin enceses davant el Santíssim exposat.
3 La recaptació de les almoines anirà per a festes i altres devocions.
4 Una part de l’almoina es destinarà a sufragis de misses pels confrares difunts.
5 Decoració i ornamentació de la capella.
6 S’hauran de dir el nombre de festes programades i el producte anual de les almoines es presentarà a l’autoritat.
7 Es durà un Llibre de la relació de tots els confrares.
8 Hi haurà una persona encarregada de l’administració de les almoines i donarà compte al rector[6].

EL SOU DE L’ESCOLÀ I

Tot just haver fet l’entrada el novell rector Mn. Miquel Porcel, (juny 1860) l’escolà major era en Gabriel Palliser i cobrà 3 lliures, moneda mallorquina.
A vegades l’escolà havia de bestreure per a hòsties, vi de missa i oli per al Santíssim i després a final de trimestre ho cobrava tot:

“Recibí de D. Miquel Porcel Pbro. y Econ. de la Iglesia parroquial de Calvià la cantidad de 16 L., 4 S. a saber, 9 L. por mí haber de sacristán en los meses de Julio, Agosto y Septiembre, 2 L. 8 S. por el pan vino de las misas y comuniones y 5 L. 6 S. por el aceite consumido en las lámparas del Santísimo y sacristán durante el mismo trimestre.

Calvià, 6 de Octubre de 1860[7]”

Però es veu que l’escolà no s’entenia massa amb el novell rector i prest s’hagueren de partir els panets, abans dels quatre mesos d’arribar a Calvià Mn. Porcel:

“Recibí (...) la cantidad de 12 S. por el haber de sacristán correspondiente a los diez y seis días que van transcurridos desde el primero del mes hasta la fecha que es la de mi salida (...)”[8]

EL SOU DE L’ESCOLÀ II

Aquest cop ampliarem el nombre de personatges que foren els següents: Pere Josep Marcó i Jaume Palliser Mayans.
Començant per Pere Josep Marcó tenim uns límits cronològics exactes, que foren del 16 d’Octubre de 1860 fins el 31 de Desembre de 1867, com a escolà de la Parròquia de Calvià:

“Recibí de D. Miquel Porcel Pbro. y Econ. de la Iglesia parroquial de Calvià la cantidad de 3 L., 15 S. a saber por mi haber de sacristán del 16 de Diciembre al 31 de Diciembre[9]”

Fent càlculs es pot observar que aquesta persona al seu començament cobrava 1 L. i 5 S. mensuals, el qual si observam l’anterior capítol, veurem com l’antecedent d’aquest escolà , en Gabriel Palliser se’n duia 3 lliures mensuals. Però la situació d’aquest va canviar:

“Recibí de D. Miguel Porcel Pbro. y Econ. de la Iglesia parroquial de Calvià la cantidad de 9 L. por mí haber de sacristán en los meses de Enero, Febrero y Marzo. Calvià, 30 de Marzo de 1862[10]” <2>

A partir d’aquí el seu sou no va variar, però al igual que el seu antecedent encara bestreia per a hòsties, vi de missa i oli pel al Santíssim, que ho cobrava a final de trimestre.

A primers d’anys de 1868 va arribar el següent escolà, en Jaume Palliser Mayans, que d’entrada ja va cobrar les 9 lliures mensuals que du a pensar que era el sou mig d’un escolà a l’època:

“Recibí de D. Miguel Porcel Pbro. y Econ. de la Iglesia parroquial de Calvià la cantidad de 9 L. por mi haber de sacristán en los meses de Enero, Febrero y Marzo. Calvià, 5 de Julio de 1868[11]” <3>

Aquest escolà va seguir fent tasques parescudes als seus antecessors. Però un fet que ens crida l’atenció és quan canvien el patró monetari de la “lliura” per “l’escut”:

“Recibí de D. Miguel Porcel Pbro. y Econ. de la Iglesia parroquial de Calvià la cantidad de 12 escudos por mi haber de sacristán en los meses de Abril, Mayo y Junio. Calvià, 19 de Agosto de 1868[12]”

LA DEMOGRAFIA DE CALVIÀ CAP A L’ANY 1866


Aquest tema de la demografia a Calvià a l’any 1866, la seva respectiva informació l’hem obtingut d’un document de “Extracto de Registro de población para noticia de cumplimiento del Precepto Pascual por los feligreses”.
Llavors, segons aquest document de l’any 1866, podem donar la següent informació, i és que al poble més les seves possessions dels voltants (Son Roig, Son Boronat, Benàtiga, Valldurgent,...) habitaven 347 famílies i el total d’habitants (si els comptes no ens fallen) al 1866 era de 1.445. En aquest llistat apareixen tatxats els nom de persones mortes, emigrants o altres natius, i aquests no són englobats dins el “cens demogràfic”. També es pot comentar les persones que habitaven a les possessions i qui eren els amos:
Son Roig: Francisca Venys i Alemany, ja que Antoni Martorell i Morey havia mort. Varen tenir tres fills.
Son Boronat: Damià Cabrer i Barceló i n’Antònia Clar i Rosselló. Varen tenir cinc fills.
Benàtiga: Pere Palou i Salom i na Francisca Palou i Rosselló. Varen tenir dos fills.
Valldurgent: Antoni Terrasa i Capllonch i na Francisca Aina Bernat i Tomàs. Varen tenir cinc fills.
Son Sastre: Joan Pons i Alcover i n’Antònia Juan Moragues. Varen tenir un fill (na Margalida).
Son Font: Antoni Nadal i na Catalina Morro. Varen tenir sis fills.
Can Ros: Miquel Sans i Castañer i na Magdalena Jaume i Barceló. Varen un fill (na Margalida)[13].

Cal esmentar que la família de la “Rocallissa” (Alorda i Jofre) varen emigrar els seus vuit membres al igual que la família de Son Pieres (Tous i Salvà) amb els seus nou membres.
Un altre aspecte són les migracions per matrimonis, tenim el cas d’en Pere Fuster i Amengual i na Catalina Barceló i Venys per una banda i en Joan Guasp i Mut i na Joana Aina Lladó i Pujol que emigraren. Possiblement eren matrimonis joves que volien emprendre una nova vida a un altre lloc on possiblement es guanyassin més diners.
Un altre aspecte de migracions el tenim en dos matrimonis on l’home mor i la viuda emigra; és el cas d’en Joan Serra i Mas i na Catalina Serra i Guardi i per altra banda en Jaume Rosselló i Cabot.
També un altra aspecte puntual el trobam en Mn. Nadal Jaume i Vidal, que era el vicari i va emigrar, degué ser per motius de trasllat. La nota negre del document que es conserva a l’Arxiu de la rectoria de Calvià, la tenim en la família Pallicer i Alemany, en la qual moriren tres del seus sis fills.


LA PARTICIPACIÓ D’HOMES I DONES A LA COMUNIÓ (1881)

En primer terme parlarem de les comunions a l’època del rector Miquel Porcel (18601882), on trobam una enquadernació de les persones que combregaren a la Parròquia de Calvià a l’any 1881. Ens apareixen dos quaderns, un per a homes i un altre per a dones; la qual cosa ens fa veure la separació sexista que tenia l’Església en aquell temps. Cal recordar que els homes es seien als bancs de l’esquerra i les dones als bancs de la dreta. Veurem un tros del fragment que ens indica com enregistrava el rector als que anaven a combregar:
Els noms d’aqueixes persones no són repetits, llavors podem afirmar que a l’any 1881 varen anar a rebre la Comunió per a Pasqua 380 homes i 535 dones diferents. Això vol dir que 915 persones del poble acompliren el precepte pasqual de “combregar per a Pasqua Florida”; la qual cosa ens fa veure l’elevat nombre de feligresos que acudien a les cerimònies religioses.
Aquest nombre d’assistents és segons els escrits, però en la realitat devien ser molts més, ja que qualcun se li devia escapar al rector i no ho devia apuntar, també cal dir que pot ser que qualcun anés a missa però que no combregués.
L’assistència als actes de culte era bastant elevada, ja que el poble tenia uns 1400 habitants aproximadament i durant l’any 1881 hi anaren 915 com a mínim, llavors entre el 68%65% del poble anaren com a mínim un cop a missa, per tant un percentatge d’assistència i de fe cristiana bastant elevat, no comparable al d’avui dia. El percentatge que queda per arribar al 100%, es a dir, un 32%35% devien ser nins menors de vuit anys i com és lògic no podien rebre la seva primera comunió i per aquest motiu no apareixen en el citat document.
Altre aspecte és el de les dones, el que s’ha dit sempre que les dones sempre han estat més creients i fidels a l’Església que els homes; a Calvià no era una excepció, ja que les dates parlen per si mateix 535 dones per 380 homes, ens situaria en un 58% com a mínim un cop l’assistència de dones a missa.


DEMOGRAFIA A CALVIÀ

En aquest cas farem referència al registre del compliment pasqual de 186170, que es troba a la carpeta “Registro de cumplimiento Pascual desde 1860-90” de l’Arxiu i que coincideix amb els primers anys del rector Miquel Porcel a la Parròquia Sant Joan Baptista de Calvià.
El rector enregistra als membres de la comunitat catòlica calvianera any per any de 1861 a 1870 i comptabilitza si any darrera any oferiren el compliment pasqual; en cas que aquestes persones no fessin l’acte, el rector tot seguit corrobora que fou per defunció, emigració o absència.
En la plana final el rector fa una taula on separa per sexes les persones que realment compliren per Pasqua l’any 1860. Les dates son 521 homes i 539 dones, aquí ens confirma que la dona ja era més fidel a l’Església que l’home, una tònica que es repeteix a la societat de l’època i Calvià no serà una excepció.
A tot això hem de sumar-li les immigracions de 26 homes i 29 dones, en total 55 persones entre l’any 18611870 i també els que varen rebre la Primera Comunió durant aquests deu anys, 154 nins i 133 nines, que sumen 287.
A aquestes dades positives li restam les defuncions 85 homes i 78 dones, en total 163 defuncions i a més les emigracions que foren 34 homes i 21 dones, que fan un total de 55. Si a tot això li sumàssim els que no han combregat, que són 362, tenim una població de 1.478 residents a Calvià.
Vet aquí una mostra com ho portava el rector Porcel[14]:

1. Personas que ya eran de Comunión en 1860
Varones 521
Hembras 539

Venidas a la Parroquia después de 1860
Varones 26
Hembras 20

Aumento de los que han recibido la 1ª Comunión
Varones 154
Hembras 133

Suma 1.402

Bajas por defunciones hasta 1870
Varones 85
Hembras 78

Bajas por emigraciones hasta 1870
Varones 34
Hembras 21
Suma 218

Queda para el año 1871 1.184

2. Personas de Comunión en 1870
Varones 580
Hembras 604

Personas de sola confesión y párvulos
Varones 175
Hembras 187

Población católica de Calvià al fin de 1870 1.546

Marineros y criados ausentes 68

Residentes habituales 1.478

SOBRE LA MARE DE DEU DE PORTALS

Portals Nous és una localitat costanera ubicada en el municipi de Calvià entre els centres residencials de Palma Nova i Bendinat. Fins fa menys de cinquanta anys aquesta localitat només tenia una petita església, anomenada L’Oratori de Portals, ubicada a dalt d’un petit promontori i baix els seus peus s’ubica la platja de Portals que rep el nom de la Platja de l’Oratori. En l’interior de l’església s’ubica la Mare de Deu de Portals, figura de gran devoció al municipi de Calvià.
Segons ens conta en P.G. Munar a un article de la revista “Lluc” l’any 1966 i que apareix resumit en el programa del Centenari (1866-1966) de Ntra. Sra. de Portals:
Ens diu que una nau genovesa va patir un temporal. Aquests duien una imatge de Ntra. Sra. i quan va acabar el temporal entraren a Cala Portals on hi havia una cova i allà deixaren la Imatge.
La devoció a Ntra. Sra. data de principis del segle XVIII i els pescadors li eren de gran fidelitat.
Al 1862, fou traslladada a la Parròquia Sant Joan Baptista de Calvià, però el dia 21 de Maig de 1866 fou traslladada honoríficament i acompanyada per 90 carruatges de Calvià i 100 d’Andratx a l’actual oratori.
Després d’aquesta ressenya cal dir que la informació que ens dona el Pare Munar té part d’història, però també part de llegenda. El que vull dir que aquesta informació no hem d’interpretar-la fidelment al peu de la lletra com a real, ja que engloba elements literaris per poder juntar una sèrie d’arguments i conformar la història inicial de Ntra. Sra. de Portals.
Però el que és cert és que aquest és l’únic argument que disposam i per tant ens hem de conformar amb el que tenim.


SOBRE LES CONFRARIES DEL COR DE JESÚS I DE LA MARE DE DEU DEL ROSER

El tema següent son les confraries que es fundaren al segle XIX a Calvià.
La primera en parlar és la confraria del SAGRAT COR DE JESÚS, fundada a l’any 1866, durant l’època del rector Miquel Porcel, i que va seguir fins a l’any 1919; un total de 53 anys.
El primer any de vida (1866) de la Confraria hi havia 11 membres, però a l’any següent (1867) va ser el “boom” d’aquesta on s’hi afiliaren un total de 108 membres. Durant els anys ‘70 no ens consta l’entrada de cap nou membre a la confraria, excepte l’any 1879 que s’integraren 18 components més. Llavors hi ha un escrit del 17 d’Agost de 1879 que commemora aquest fet:
“De los ciento treinta y siete asociados al “Apostolado de la Oración” que cuenta esta parroquia, miembros por tanto de la Cofradía del Sagrado Corazón de Jesús...[15]”

L’última dada d’inscrits a la confraria és de l’any 1881 i el total de membres oscil·lava al voltant de 140 components. Aquesta dada ens permet veure la gran devoció en aquest tipus d’actes litúrgics on la gent es rendia per honorar la mort de Jesús.
La fundació d’aquesta confraria al poble de Calvià va ser per l’èxit que havia tingut a altres punts de l’Illa. Així ho explica l’escrit oficial signat pel rector Porcel on s’estableix el “Sagrat Cor” com a nova confraria:

“...considera muy conveniente al bien espiritual de sus feligreses que en la sitada parroquia de su cargo sea establecida la pía y católica Asociación, que con el nombre de Apostolado de la oración cuenta ya en Palma y otros pueblos numerosos afiliados, y que aprobada hace tiempo por el Sumo Pontífice..[16].”

Una altre confraria és la de la Nostra Senyora del Roser. El seu any de erecció fou el 1820. El document no ens permet extreure molta informació, però té la particularitat que està signat pel rei de l’Estat espanyol, en aquell temps en Ferran VII. Era un monarca amb idees absolutistes, però al 1812 mentre les tropes franceses ocupaven quasi tota Espanya, es varen celebrar les Corts de Cádiz i allà es va constituir la primera Constitució a Espanya. Aquest document apareix amb el segell reial i diu:

“Habilitado, jurado por el Rey la Constitución en 9 de Marzo de 1820[17]”

Veiem com el rei Ferran VII de forma pública respectava la Constitució i que de forma privada en devia ser totalment contrari.


FINAL DE SEGLE: BONA SALUT ECONÒMICA PER A LA PARRÒQUIA

Aquest cop tractarem un tema de fa devers cent i pocs anys (189596), on ens trobam a Mn. Antoni Deyà com a rector d’aquesta comunitat i segon ens mostra el Llibre de rebuts durant el seu rectorat al front de la Parròquia de Calvià, pareix ser que l’economia anava bé. A continuació citaré un exemple:

“Recibí del Pbro. D. Antoni Deyà, Ecónomo. de la parroquia de Calvià, la cantidad de cien pesetas por la predicación de los sermones cuaresmales en el presente año de la parroquia de su cargo”. Calvià, 18 Abril 1895[18].

Aquí veiem com el propi rector es podia permetre el luxe que fes els sermons un altre i ell es dedicàs a unes altres tasques. I llavors a final d’any aquest rebia un sou de 100 pessetes pel de predicar sermons.
Un altre fet de la bona salut econòmica de la Parròquia apareix reflectida al següent document:

“He recibido del Ecónomo la cantidad de 14 pesetas, setenta y cinco céntimos que han ascendido los gastos de material y distribuciones manuales por (...) en la Navidad de Ntro. Sr. Jesucristo. Calvià, 3 Enero de 1896[19]”

El que cal destacar és la rapidesa del pagament on les despeses en material i al tres conceptes del dia de Nadal, en nou dies estan pagats. Aquest fet és significatiu si ho comparam amb l’època del rector Mn. Miquel Porcel, on tardava mesos en pagar els despeses de la litúrgia.
També part d’aquest bon fer de la Parròquia ho té el seu rector, Mn. Antoni Deyà, el qual no li devia agradar dur els seus comptes endarrerits i per aquest motiu si hi havia doblers, per què no pagar ràpid abans que començacin a acaramullar deutes?
És significatiu que quan al Maig del 1896 s’havien acabat les obres de la moderna església de Sant Joan Baptista, començades cap a l’any 1866, la Parròquia no anés estreta econòmicament, només cal pensar en les enormes ajudes econòmiques i materials de tots els calvianers per tal d’aixecar quan abans una referència per a la vila.


BONA SALUT ECONÒMICA PARROQUIAL AL SEGLE XX

Aquest cop parlarem dels fons que tenia la Parròquia de Calvià durant els anys 19011933; bàsicament els anys del rectorat de Mn. Damià Vidal i Cerdà (1902-1940)
La informació ha estat aconseguida del “Libro de arqueo de fondos de la Parroquia de Calvià”, que es troba a l’arxiu parroquial. Era el llibre de comptabilitat de la Parròquia, que un cop acabat l’any es reunien (com és de suposar) el rector i el vicari, Mn. Antoni Vicens i Clar (1891-1931), el qual actuava de tresorer; ho substituí, Mn. Gabriel Cabrer i Calafell.
Llavors feien balanç de la següent manera, als diners que tenien a l’arca de l’ exercici anterior li sumaven els que havien recaptat el darrer any. A la suma següent li restaven les obligacions a les quals havia d’atendre la Parròquia.
Finalment sortia una quantitat de diners en pessetes que anaven a parar a l’arca de la Parròquia. D’aquesta quantitat entre el 81%97% es dividia en bitllets, entre el 2’5%17% es dividia en plata i entre el 0’05%1% es dividia en “calderrilla” (menuts).
Per acabar els dos clergues anomenats signaven a la part inferior del llibre. Cal ressenyar que durant el període 19031933, l’any que més es va gastar i més es va ingressar fou precisament l’any 1933, 5.023’85 ptes. i va gastar 3.253’05 ptes. Cap any ens consta que la Parròquia tengués dèficit, sinó al contrari, tenia superàvit, llavors cada any estalviava diners. L’any 1923 fou quan tengué més guanys, ingressà 3.412’37 i gastà 1.478’78, guanyant 1.933’59 ptes.
En una altra fulla, diferent a aquest llibre hem trobat els anys 19011902, en el que el rector era Mn. Antoni Deyà i aquest emprava el mateix sistema que el rector següent, Damià Vidal, es veu que un copià el sistema de l’altra[20].

[1] Parròquia de Calvià. Arxivador: Economia Església segle XIX. Manifiesto de 1804
[2] Parròquia de Calvià. Llibre de censals, capbreus i rendes (1783-1863)
[3] Parròquia de Calvià. Documentació Erecció Via Crucis (18611899). Pàg. 1
[4] Parròquia de Calvià. Documentació Erecció Confraria Mare de Déu del Carme (1861). Pàg. 2
[5] Ibid. Pàg.3
[6] Ibid. Pàg. 3, 4 i 5
[7] Parròquia de Calvià. Libro de recibos (1860-1882). f.2; Fact. 5
[8] Ibid f. 2 Fact. 7
[9] Parròquia de Calvià. Libro de Recibos (1860-1882) f.6 fact.18
[10] Ibid f. 14 fact 45
[11] Ibid f. 48 fact 167
[12] Ibid f. 149 fact 170
[13] Parròquia de Calvià. Extracto de registro de población para noticia de cumplimiento pascual por los feligreses.
[14] Parròquia de Calvià. Registro de cumplimiento pascual (1860-1890)
[15] Parròquia de Calvià. Arxivador: Confraries. Confraria Sagrat Cor de JHS (18661919). Pàg. 1
[16] Ibid. Pàg.1
[17] Ibid. Erecció Confraria Ntra. Sra. del Roser 16 Setembre 1820
[18] Parròquia de Calvià. Arxivador: Economia església segle XIX
[19] Ibid.
[20] Parròquia de Calvià. Libro de arqueo de fondos (1903-1933).