Pregó de Setmana Santa 2007 a Calvià

FINCA DE GALATZÓ: INTRODUCCIÓ

Bona nit, benvolguts cofrades i la resta d’assistents en aquest acte d’inauguració de la Setmana Santa calvianera.
És per mi un honor, poder adreçar-me davant el meu poble i explicar-li les meves darreres investigacions en relació a un espai màgic, misteriós, llegendari i carregat d’història, situat al nostre municipi, i molt a prop de la nostra vila.

Aquest treball, que recentment serà publicat, ha estat producte de varis mesos d’esforç i dedicació contínua, a una tasca feta amb passió i molta il·lusió. Crec que aquests dos aspectes: la passió i la il·lusió són vitals a l’hora de treballar, i sincerament, soc de l’opinió que es veuen reflectits en el resultat final.

La meva estimació i arrelament cap al meu poble, cap a la meva terra, en definitiva, cap a Mallorca, han fet que hagi decidit submergir-me cap a la recerca de preguntes del passat i conèixer un poc millor com vivien els nostres ancestrals.

Fa uns mesos enrera, he de reconèixer, que vaig descobrir i conèixer per primer cop, un indret del nostre municipi que em va enamorar, però no només hi va haver un amor a primera vista, sinó que també em va crear molts de dubtes i preguntes, llavors un sentiment interior, em demanava cercar respostes i solucions, i per aquest motiu, vaig decidir començar a investigar damunt una de les possessions més importants del nostre municipi, i que avui dia, està a l’abast de tothom, estic parlant, i segur que molts ja ho sabem, de la finca pública de Galatzó.

TOPÒNIM

El lloc presenta molts de misteris, el primer d’ells ho trobem amb el topònim, es pensa que podria ser una paraula residual de la llengua que es parlava a les illes durant la prehistòria i que pogué sobreviure en alguns indrets de Mallorca fins a la dominació àrab.
També hi ha la possibilitat, que el terme originari fos AQUA LATIOR i acabés transformant-se en AGALATZOR i finalment esdevingués el terme de GALATZÓ. El primer terme, vindria del llatí, i faria referència al gran nombre de fonts que hi ha a la finca (un total de set).

MEDI FÍSIC

La finca es troba situada en l’àrea més septentrional del terme municipal de Calvià, dins la vall de Galatzó, formada a la vessant de dos grans cims el Puig de Galatzó (1.026 m) i la mola de s’Esclop (925 m). Junt a la finca, neix i transcorre el torrent de Galatzó, que recorre part de les terres de Calvià, fins que desemboca a la platja de Santa Ponça.

POSSESSIÓ

El terme de possessió, no és un terme exclusiu de Mallorca, com molts poden pensar. Aquest també és emprat a la regió de l’Ebre, i on les connotacions són les mateixes que a Mallorca. Unes terres de conreu, que giren entorn d’una casa principal i són propietat d’un Senyor. Vendrien a ésser les mateixes característiques del que anomenem un “lloc” a Menorca, una “masia” a Catalunya, un “cortijo” a Andalusia o un “caserío” al País Basc.
El terme es comença a emprar de forma generalitzada al segle XVI, abans, aquestes explotacions agrícoles – ramaderes eren conegudes com a alqueries o rafals.
Al segle XVI una finca rebia la categoria de possessió, si el seu valor patrimonial superava les 1.000 lliures, però al segle XIX canviarà el concepte, i es valorarà per l’extensió, i seran considerades com a tal, totes aquelles que superin les 100 hectàrees. Galatzó en tot moment, superarà en creu aquestes xifres, i serà considerada com a possessió. A l’any 1578 serà valorada en 16.000 lliures i a l’any 1872 la seva extensió serà de 1.362 ha.

Les possessions a Calvià presenten una sèrie de característiques en el quals Galatzó hi estaria inclòs:

1. La majoria, exceptuant Santa Ponça, Bendinat, sa Porrassa i ses Planes, s’ubiquen al nord del municipi, properes als nuclis de Calvià i es Capdellà.
2. A partir del segle XV, la gran majoria d’aquestes propietats estaran en mans de nobles, cavallers i ciutadans, perquè a Ciutat era on es debatien els principals interessos econòmics de les famílies rurals benestant.
3. A Calvià, entre els segles XVI i XIX, serà quan s’assolirà el fenomen de latifundisme, i la prova la tenim a l’any 1863, on quatre propietaris es repartien el 66% de les terres del municipi.
4. L’oli ha estat tradicionalment el principal producte que s’ha elaborat dins les nostres possessions, on hi havia un total de 22 tafones al llarg del nostre municipi.

PREHISTÒRIA

L’ocupació del ser humà a les terres de la vall de Galatzó comença durant la prehistòria, hi ha un total de deu jaciments arqueològics que ens evidencien el pas de l’home per aquests terrenys.
La prehistòria presenta diferents períodes i a Galatzó la podríem resumir de la següent forma:

1. Període naviforme (1700 - 1100/1000 A. C.). Tenim tres jaciments arqueològics. L’activitat econòmica d’aquesta àrea, en aquest moment concret, no es centra en l’agricultura, sinó més bé en la pastura, caça i recol·lecció. El motiu de l’assentament en aquesta àrea és producte d’una font d’aigua amb un fluid regular, on neix el torrent de Galatzó.
2. Període talaiòtic (1100/1000 – 123 A. C.). Ho classifiquem en diferents fases, segons la ceràmica trobada:
A) Ceràmica talaiòtica: Els jaciments es troben en llocs elevats, bàsicament per controlar l’accés cap a la vall de Galatzó i comunicar-se visualment entre ells. L’economia es fonamenta en la ramaderia.
B) Ceràmica púnica: Es comença a perdre l’interès pel control del territori, on trobarem jaciments en zones planes. Comença haver un contacte directe amb altres indrets del municipi, com serà el jaciment del Puig de sa Morisca.
C) Ceràmica romana: Contínua el contacte amb altres cultures exteriors, però en aquest cas serà amb el jaciment romà de sa Mesquida, també situat a Santa Ponça. La via de comunicació serà el torrent de Galatzó.

EDAT ANTIGA

No tenim cap evidència que la finca de Galatzó fos una vil·la rural romana, les úniques restes d’aquest període, les tenim als jaciments arqueològics de s’Argolla i la Caseta des Tramuntanal, on trobem abundant ceràmica romana.

EDAT MITJA: ÈPOCA ISLÀMICA

Llavors l’origen de Galatzó l’hauríem de trobar durant el període islàmic (903-1229), no perquè tinguem referències directes, sinó per interpretacions externes.
La primera és el denominatiu que li donem a la finca a l’any 1283, aquesta es coneguda com alqueria de Galatzó, denominació d’origen àrab.
La segona són els elements que trobem a la finca, d’una clara descendència àrab. Entre ells trobem el qänat, que és un sistema de recollida d’aigua. També podem observar el sistema hidràulic i les marjades que es troben a s’Hort des Tarongers, elements on es tornen a respirar els vestigis d’època islàmica.

EDAT MITJA: ÈPOCA CRISTIANA

A l’arribada del rei en Jaume (1229) s’inicia una nova època per a la nostra illa, on assolirem un trets culturals que arribaran fins als nostres dies.
Com ja hem comentat abans, la primera referència escrita que trobem damunt Galatzó és de 1283, on el seu propietari era Guillem Porcel. A partir d’ara, trigarem a trobar més referències damunt Galatzó, fins a l’any 1341, on aquesta era propietat de Aparici Cirera. A l’any 1401, 1/3 part de la finca serà subhastada, llavors trobem la primera divisió de la finca en mans de diferents propietaris. Tot pareix, que la família Vivot, a l’any 1460 torna a unificar la finca baix les mans d’un mateix propietari.
D’ara endavant, serà quan Galatzó començarà a definir-se i acabarà assolint una rellevància baix el domini d’aquesta família. Cal dir que els Vivot, també eren propietaris de les possessions de Son Claret, sa Porrassa i Santa Ponça.
Durant aquest període s’obri la primera referència religiosa que tenim de la finca, sabem que a l’any 1424, la cúria eclesiàstica li coincideix a Magdalena Burgués, esposa de Joan Vivot una llicencia per poder celebrar misses, per no haver d’anar fins a la parròquia de Calvià. No sabem, on es devien celebrar les misses, possiblement en alguna petita habitació de les cases, on hi cabessin un petit altar i dos reclinatoris, pel senyor i la senyora. D’aquesta forma aconseguiren, tenir un petit oratori per la seva família i un lloc on aglutinar als seus treballadors els diumenges. Aquests dies l’amo o el majoral de la finca devia establir una ascendència clara a través de les tertúlies i converses prèvies o posteriors a la missa. El capellà en ocasions era un parent de la família i tenia a les pròpies cases una cambra per ell.
Com a punt final, cal dir, que la gent de Galatzó va ser més afortunada que la des Capdellà, perquè aquests no varen tenir el seu primer oratori fins a l’any 1779. Llavors, cal pensar que molts de capdellaners, anessin a oir missa a l’oratori de Galatzó.

EDAT MODERNA

A l’inici de l’edat moderna sabem que les terres de Galatzó protagonitzaren enfrontaments sanguinaris (1520) entre les bandes dels Vich i els Armengols. Sabem que aquests grups de bandits aprofitaven zones altes o coves per amagar-se i emmagatzemar els seus botins.
Un altre penós episodi ocorregué a l’any 1522, on uns pagesos de Galatzó, els germans Armengol, assassinaren al senyor de la finca de Valldurgent, durant la revolta de les Germanies.

Entre els Vivot i dita església de Calvià hem recollit una informació certament interessant. A l’any 1547, Nicolau Vivot va deixar en testament 100 liures per a la construcció d’una torre que custodiés al Santíssim Sagrament, però pareix ésser que a l’any 1570, quan el bisbe Diego de Arnedo va venir a la nostra parròquia, aquests diners encara no s’havien dipositat. Tot pareix ésser, que ni el bisbe Arnedo, ni el successor, Joan Vich i Manrique, varen veure acabada la torre. Aquesta fou finalitzada a l’any 1604 i qui abonà els diners fou Joan Vivot, net de Nicolau, que en compensació per la tardança donà un total de 200 lliures.

A l’any 1578 la possessió de Galatzó fou valorada en 16.000 lliures pel seu valor en quant a béns mobles i immobles. En un inventari de 1589, veiem que a la finca hi ha una tafona, un celler, una torre, una capella, dos molins i tot una sèrie de ramat.

A l’any 1627 la finca de Galatzó canviarà de nissaga, els Vivot la vendran al primer Comte de Santa Maria de Formiguera, el Sr. Pere Ramon Burgués Zaforteza de Villalonga, pare de l’anomenat Comte Mal.
Realment Ramon Burgués Zaforteza Pax-Fuster de Villalonga i Net, el Comte Mal, va ocupar molt poc les terres de Galatzó, pel que posteriorment s’ha creat un arrelament quasi infranquejable entre aquesta figura i la possessió. Sabem que ell va venir als dotze anys (1639), després de la mort del seu pare, des de la seva vil·la natal de Santa Margalida, per refugiar-se del convuls social de l’època. Va tornar un altre cop a l’any 1647, després d’enviar assassinar a el síndic de Santa Margalida, Baltasar Calafat, un cop la justícia el va trobar l’emportaren cap a Madrid. Després de mort, i aquí ja entraríem en temes llegendaris, diuen que hi tornava cada nit per visitar a la seva vídua, la comtessa Joana Núñez de Sant Joan.
De la seva estada al front de Galatzó tenim dues dades importants, la primera d’elles, és el segon inventari que es durà a terme a la finca, a l’any 1.685, aquesta es valorarà en 29.000 lliures, convertint-la en la finca més important de Calvià.
La segona referència la trobem a la façana de les cases. Al marge dret d’aquesta, hi ha una porta que ens dóna accés a la capella de la possessió, on sobre la llinda del portal trobem una placa que diu el següent: “DON RAMON BURGUEZ ZAFORTEZA Y FUSTER COMTE DE SANTA MARIA DE FORMIGUERA FEU ESTA OBRA, 1688”.
Aquesta inscripció fa referència a la construcció d’aquest petit oratori per part del Comte Mal. Per una descripció posterior, sabem o ens fèiem una idea de com devia ser durant aquesta època, perquè l’actual oratori és fruit d’una reforma de l’any 1952. De planta quadrada amb forma de volta al sostre. Hi havia un sol altar i damunt uns pedestals dues estàtues representaven la fe i l’esperança. L’altar estava dedicat a Nostra Senyora dels Àngels, coneguda com la Verge de Galatzó, era una figura de cos sencer col·locada en un sencer retaule daurat, segons es creu l’escultura devia ser del segle XV, aquesta imatge es va traslladar a la parròquia de El Terreno (Palma), quan aquesta fou construïda, en els anys ’60 del segle XIX. Allà fou venerada fins als anys ’50 del segle XX, quan aquesta és substituïda per una talla romànica que provenia de l’església de Sant Nicolauet de Porto Pi. Avui dia, no es troba en aquest edifici, segons algunes fonts, la trobaríem a una petita ermita en la vessant que puja al castell de Bellver, però segons altres informacions, aquesta hagués anat fins a Llubí i possiblement avui dia hagi desaparegut.
Seguint amb la descripció de la capella, als costats de la Verge, hi havia les estàtues de Sant Joan Baptista i Sant Vicenç Ferrer. Sobre dues columnes que adornaven el primer cos de l’altar hi havia a la dreta l’escut dels Pachs i a l’esquerra el de Sant Joan. Al centre de l’altar sobre un nínxol es trobava, evidentment i amb un major tamany, l’escut dels Zafortesa.

Ramon Burgues Zaforteza, el Comte Mal, va morir dia 25 d’octubre de 1694, a l’edat de seixanta-set anys. D’ara endavant començarà una època d’inestabilitat al front de la propietat, on es succeiran diferents persones, amb distints llinatges. Ramon Morro, a finals dels segle XVIII, recuperarà l’estabilitat de la finca, i adoptarà el llinatge Zaforteza i els seus hereus es convertiran en Comtes de Santa Maria de Formiguera.

EDAT CONTEMPORÀNIA

Passant els anys, trobem a l’any 1822, al besnét de Ramon Zaforteza i Morro, anomenat Joan Antoni. D’aquest personatge, ens ha quedat un interessantíssim treball anomenat, “Descripción del Predio de Galatzó en la Isla de Mallorca”, on ens descriu els aspectes més destacats de la finca en aquesta època.
Durant aquest període la finca de Galatzó va patir el seu segon desmembrament de la història. A l’any 1858 es ven una zona de l’àrea anomenada es Tramuntanal i a l’any 1861 es ven l’àrea de Ca l’Amo en Biel. Cal dir que a l’any 1862, l’àrea des Tramuntanal fou recuperada.

A l’any 1872 la família Zaforteza i Morro va vendre la finca, i a partir d’ara s’acaba la nissaga dels Comtes de Santa Maria de Formiguera. El nou propietari serà una persona alinea al braç nobiliari, aquest serà l’empresari i polític Felip Fuster. A la seva època, a l’any 1880, es durà a terme una millora de les cases i es dissenyarà la façana amb pedretes decorades d’un estil valldemossí. Poc abans, a l’any 1878, es va recuperar l’àrea de Ca l’Amo en Biel.
En aquesta època la possessió tindrà una extensió de 1.362 hectàrees, convertint-se en la setena més gran de Mallorca i la tercera del terme municipal de Calvià.

A l’any 1903, la finca tornà a canviar de mans, la família Fuster, la va vendre a la Sra. Aïna Roca Arrom. Amb els anys aquesta passaria a la seva filla, la Sra. Maria Coll Roca, qui a l’any 1943 va vendre la finca de es Ratxó, però en una clàusula deia, que Galatzó es reservava el 85% del temps durant la setmana, l’aigua provenint del brollador de es Ratxó.

DARRERS ANYS

A finals de 1943 la finca torna a canviar de propietat, Victorio Luzuriaga, un empresari basc del metall, la posseirà. En un inici es varen fer diferents tasques de reforma al llarg de la finca. A l’any 1945 es construeixen unes porqueres i vaqueries per guardar al ramat, els jardins seran recuperats, es faran obres a l’interior de la casa del senyor, adaptant-se a les necessitats modernes del moment.
Aquests anys de la postguerra, foren un temps on la gent va dirigir-se a cap a Galatzó a la recerca de feina, perquè allà s’assegurava un sostre i menjar.
A l’any 1952 i tal com es pot veure a la petita rosassa que hi ha a sobre l’escut dels Formiguera, la capella o oratori de Galatzó fou totalment reformat per el senyor Luzuriaga. Avui en dia, ens presenta el mateix aspecte d’aquella època, on la capella venera a la Mare de Déu del Carme, patrona d’es Capdellà i està acompanyada per les imatges de Sant Ignasi de Loiola a l’esquerra i la de Sant Sebastià a la dreta.
A l’any 1960, va morir el Sr. Luzuriaga i la finca passa sota les mans de la seva filla Carmen Luzuriaga. D’ara endavant començarà l’època de decadència per aquesta finca, primer, perquè es deixa d’invertir i segon, perquè el camp mallorquí comença a no ser rentable, i la mà d’obra comença a desplaçar-se cap als hotels per treballar allà.

A l’any 1977 arribarà a la finca Miquel Llabrés, qui es convertirà en el darrer amo de la finca, en substitució del seu germà Josep. Són anys molt difícils, on costa trobar gent que vulgui treballar la terra, llavors es durà a terme una tasca de manteniment de la finca, però amb moltes dificultats, per la manca d’inversió.

A l’any 1987 la propietària, la senyora Carmen Luzuriaga, traspassarà la propietat al seu fill Victorio Urresti Luzuriaga. El govern socialista de Calvià, encapcelat per Margarita Najera, va mantenir negociacions perquè el consistori calvianer adquirís la possessió, però la compra efectiva, no es va fer fins l’arribada d’un nou govern municipal, on el popular Carlos Delgado va adquirir la finca de Galatzó per al gaudi i contemplació de tota la ciutadania, després d’abonar la quantitat de nou milions d’euros, a data de 16 de maig de 2006.

Pregoner: Xavier Terrasa