III Jornades d'estudis locals de Calvià.

Teatre de sa Societat parlant dels molins de Calvià.

El passat divendres 3 de novembre vaig tenir el plaer de participar en les III Jornades d'estudis locals de Calvià amb una comunicació titulada "Els molins de Calvià".

A continuació podeu llegir-la:

ELS MOLINS DE CALVIÀ

Presentació

La següent comunicació parteix del disseny i direcció d’un itinerari històric i cultural titulat “Ruta pels molins de Calvià” que es dugué a terme el 23 d’octubre de 2016 dins el marc de les Jornades Europees de Patrimoni, organitzades pel departament de Cultura, Patrimoni i Esports del Consell de Mallorca i encarregada a l’Associació per a la Revitalització dels Centres Antics (ARCA), de la qual sóc membre des de l’any 2006 i m’encarrego de l’apartat de la difusió del Patrimoni Històric i Cultural des de l’any 2011.

El dia esmentat es dugué a terme l’itinerari històric i cultural pel municipi de Calvià, on a través dels seus molins teixirem i comptarem la història del municipi a través dels seus indrets més antics, com la possessió de Santa Ponça, les localitats de Calvià i es Capdellà i la finca pública de Galatzó.

L’activitat fou adreçada al públic general i comptà amb la participació d’unes 20-25 persones de diferents punts de Mallorca. El punt de partida fou el molí de Santa Ponça, lloc estratègic, que al trobar-se una mica elevat, permet donar una amplia visió de 360 graus de gran part del municipi, des de les muntanyes des Galatzó i la mola de s’Esclop al nord fins a les platges de Santa Ponça i amb visió de punts orogràfics importants per a la història de Mallorca i del municipi, com són el puig de Saragossa, el puig de sa Ginesta, el coll de sa Batalla o el puig de sa Morisca.

Referències històriques

Jeroni de Berard i Solà al seu llibre Viaje a las villas de Mallorca (1789) comenta que hi havia vuit molins vent al municipi de Calvià i dos molins d’aigua a la finca de Galatzó, els quals es troben documentats des de 1589. Segons Berard, gràcies a aquests dos darrers molins, es podia mantenir una grandiosa huerta, que coneixem com s’hort des Tarongers.

El Dr. Miquel Parets a un treball anomenat Descripción topográfica de la villa de Calvià (1790), compta que a la Vall Verda hi passaven un torrent i tres fonts, de les quals, dues d’elles conduïen l’aigua fins a una bassa i a un molí d’aigua que tenia la funció de regar. A l’any 1711 es documenta un molí d’aigua a la possessió de Son Vic vell, llavors per proximitat podríem estar parlant del mateix.

Un segle més tard, l’arxiduc Lluís Salvador a la seva gran obra Die Balearen (1869), ens compta que a la localitat de Calvià hi havia alguns molins de vent, situats en posicions un poc elevades, però no precisa quans se’n conserven. Referent as Capdellà comenta que al peu d’un petit turó hi havia diversos molins de vent. També es refereix al molí de Santa Ponça i ens comenta que era un molí de vent que es trobava entre les cases de possessió i la carretera d’Andratx que pertanyia a la propietat i ens descriu que les aspes del qual es veien des d’enfora.

Segons dades de l’arxiduc Lluís Salvador en 1871 hi havia a Calvià 4 molins de vent i 3 d’aigua, mentre que a Mallorca eren 556 i 110 respectivament. Segons informacions de Berard, un segle abans hi havia 8 molins de vent al poble de Calvià; un segle després veiem com aquesta quantitat s’ha reduït considerablement. Segurament, l’arxiduc obvia el molí de vent que hi ha entre Calvià i es Capdellà, conegut com de Son Colomar i que no es pot veure des de la carretera. Actualment, es conserven 6 molins de vent i 3 d’aigua, que figuren al Catàleg de Patrimoni Històric de l’Ajuntament de Calvià. L’autor fa referència als dos molins que hi ha a l’actual carrer Enrique Chinchilla de Calvià, coneguts com des Collet i que el cardenal Despuig dibuixa al mapa de Mallorca de 1784, el molí des Castellet i al molí de Sant Ponça, com a molins de vent; pel que fa a l’altra categoria, els molins d’aigua, cal esmentar els dos que hi ha a Galatzó i el de Son Martí.

L’arxiduc també comenta el següent: «...a la dreta, alguns molins de vent coronen els puigs pròxims. Unes passes més, i Calvià ens obre les seves portes» (Die Balearen, tom 8, p. 18). Possiblement es refereixi al molí de Son Maians, avui desaparegut, però era un molí de vent fariner vora les cases (documentades a 1624), que s’encarregava de moldre el blat.

Joan Seguí Rodríguez al seu estudi Excursión històrica por Calvià, publicat pel Butlletí de la Societat Arqueològica Lul·liana entre els anys 1885 i 1887, ens parla per primera vegada del molí des Castellet i ens descriu que des del turó on s’emplaça el molí, envoltat de pins, s’hi pot veure la mar.

Pere d’Alcàntara Penya i Nicolau Guía Manual de las Islas Baleares con indicador comercial (1891), comenta que a Calvià hi havia cinc propietaris de molins fariners.

Molins al catàleg de Patrimoni Històric de l’Ajuntament de Calvià

En l’actualitat ens han arribat un total de 17 molins, els quals es troben incloses al catàleg de Patrimoni Històric de l’Ajuntament de Calvià. Aquest fet els hi dóna una garantia jurídica per a ser preservats, davant qualsevol acció perversa que pugui provocar l’ésser humà.

El catàleg els divideix per categories: molins d’aigua (3 exemplars), molins de vent (6 exemplars) i molins d’extracció d’aigua (8 exemplars). Els exemplars més antics són els molins d’aigua, tot i que podrien ser d’origen andalusí es documenten al segle XVI, seguirien els molins de vent, documentats als segle XVIII i XIX i finalment, els molins d’extracció d’aigua, construïts entre finals del segle XIX i principis del XX.

Els molins d’aigua es concentren a zones de muntanya, als peus de la serra de Tramuntana, d’on recullen gran quantitat d’aigua perquè puguin funcionar mitjançant la força motriu de l’aigua i produir farina.

Els molins de vent fariners es concentren a Calvià i es Capdellà, exceptuant el molí de Santa Ponça. Aprofiten petits turons o elevacions del territori per a assentar-se i així aprofitar millor la força motriu del vent per a produir farina.

Els molins d’extracció d’aigua es concentren al voltant de l’albufera de sa Porrassa, entre aquest nucli i Son Ferrer. Són el que coneixem com a molins de ramell, inventats per Damià Reixach (1829-1923), que mitjançant la força del vent aquí extreure aigua del subsòl. El primer exemple d’aquestes característiques es posà en ús a la finca de sa Torreta, davant es Portitxol a 1854 (VIDAL OLLERS, J., p. 20). A partir d’aquí, aquest invent s’expandí ràpidament per tota Mallorca, principalment en espais on hi havia aigua al subsòl, devora dels salobrars de Campos, Prat de Sant Jordi o sa Porrassa. El seu ús fomentà l’agricultura de regadiu en aquestes zones.

1. Molins d’aigua:

• La finca pública de Galatzó conserva dos exemples, els quals es documenten per primer cop a un inventari de la possessió de 1589. Són un exemple de molins d’època islàmica, els quals rebien la seva aigua de la finca des Ratxó (Puigpunyent), a través d’una sèquia de 3 quilòmetres, possiblement construïda al segle XVII. La major quantitat d’aigua que rebia la possessió de Galatzó era a través d’aquesta sèquia, la qual queia en cascada des de l’aqüeducte, per una torre troncopiramidal, que és el molí, fins que arribava al cacau, la part inferior del molí. Allà per la força de l’aigua començava a rodar una pedra circular, l’obrador, que molia la farina. L’aigua sortia per a regar els arbres que es trobaven a les marjades (a la banda esquerra) i també continuava recte cap a l’altre aqüeducte, abans d’arribar a l’altre molí, on es repetia el mateix procés. Aquesta mateixa aigua, servia també per regar els jardins i per subministrament de les cases.

• La finca de Son Martí, documentada per primer cop a l’any 1300 era una antiga alqueria àrab anomenada Benifatzon. Actualment conserva un exemplar situat a cinc-cents metres direcció nord-est de les cases.

2. Molins de vent:

• Molí d’en Banya: Situat a la localitat des Capdellà, en direcció a Peguera, sobre un turó, on hi ha amplies vistes de la localitat. Conserva un cintell quadrangular d’11x11 metres i 1’1 metres d’alçada. A la cara oest hi ha un habitacle o magatzem de planta rectangular de 4x1’7 metres. També conserva una torre de planta circular, de més de 5 metres d’alçada i coberta amb un capell. El seu diàmetre extern és de 4’5 metres. A la rampa d’accés del molí es conserva també una era de 15 metres de diàmetre (Fitxa catàleg nº 77. D. Albero, M. Calvo).

• Molí de Son Colomar: Situat al camí del torrent de Santa Ponça entre les localitats de Calvià i es Capdellà. S’ubica sobre un petit turó. Conserva una torre de planta circular de 2’70 metres interior, la qual s’assenta sobre un cintell de planta circular (Fitxa catàleg nº 78. D. Albero, M. Calvo, M. Calderón).

• Molí des Castellet: Situat al nord de la localitat de Calvià, sobre un turó de 230 metres d’altura. Aquest és un exemple d’antic molí de vent fariner, del qual ja ens parlaven Joan Seguí Rodríguez i l’Arxiduc a finals del segle XIX. A la dreta del portal hi ha gravada la data de 1830. Aquesta és la data més antiga que tenim d’aquest element etnològic, símbol del poble de Calvià. La torre del molí és de planta circular i presenta un portal d’entrada amb llinda que mira al poble. S’accedeix a la part superior per una escala de caragol de graons de pedra adossats a la paret. L’interior del molí es troba en un estat de ruïna absoluta. Degué deixar de funcionar a principis del segle XX, quan la propietària n’era la família Vich. Després passà a la família Cab rerVich i aquesta el vengué a l’actual propietari, Eberhard Weiershäuser.

• Molins des Collet: Aquests dos exemples de molins de vent fariners apareixen dibuixats al Mapa del cardenal Despuig de 1784, llavors estaríem parlant dels exemplars més antics dins aquesta categoria. A l’actualitat, segons l’estudi del catàleg, se’ls coneixen com a Molí vell i Molí nou de Calvià, on l’estat de conservació entre un i l’altre és més que visible.

• Molí de Santa Ponça: degué construir-se entre 1818 i 1857 (SEGURA SALADO, J., p. 28). El seu emplaçament privilegiat cridà l’atenció de l’arxiduc Lluís Salvador quan visità aquestes terres (Die Balearen, tom 8, pàg. 27). Aquest era un molí fariner de vent i qui el feia funcionar era el mateix personal de la possessió, perquè no s’han trobat contractes de lloguer (SEGURA SALADO, J., p. 33). Els primers anys del segle XX s’hi feren obres de reforma i s’hi construí un nou cintell decagonalcircular, que és el que es conserva actualment, i també s’hagué de pujar la torre (SEGURA SALADO, J., p. 35-36). L’any 1933, quan es féu el primer projecte d’urbanització de Santa Ponça, el molí havia de figurar com a element ornamental de la plaça principal, però la urbanització no es va arribar a fer per mor de la Guerra Civil. Un cop ja s’havia començat a urbanitzar Santa Ponça, l’any 1971 els seus 84 propietaris donaren el molí a l’Ajuntament de Calvià. Però l’any 1985 es projectà l’ampliació de la carretera Palma-Andratx i estava previst que el molí fos enderrocat. Aleshores es posà en marxa una reivindicació cívica per part de l’Associació d’Amics dels Molins de Mallorca que argumentà que el molí de Santa Ponça, pel seu cintell decagonalcircular, era un exemplar únic. A aquesta circumstància s’afegí el fet que un grup de científics alemanys trobaren una espècie de fòssil únic al món a les terres argiloses que envoltaven el molí. Gràcies, doncs, a aquest descobriment, el molí pogué salvar-se (SEGURA SALADO, J., p. 43). El molí començà a restaurar-se el mes de febrer de l’any 1987 i els treballs, que dugué a terme una escola-taller sota la direcció de l’arquitecte Bartomeu Nicolau Mayol, finalitzaren el maig de1988.

3. Molins d’extracció d’aigua:

• Molí de Son Ferrer: Situat al marge de la carretera entre El Toro i Son Ferrer. El molí presenta una torre troncocònica de planta quadrada de 3’97 metres per cada costat. A 2’40 metres del molí hi ha un safareig de planta rectangular de 8’35 x 6’70 metres i 2’45 metres d’altura (Fitxa catàleg nº 347. D. Albero, M. Calvo, M. Calderón).

• Molí de sa Porrassa: Situat a la finca de sa Porrassa. El molí presenta una torre troncocònica de planta quadrada de 4 metres per cada costat (Fitxa catàleg nº 348. D. Albero, M. Calvo, M. Calderón).

• Molí de Son Llebre: Situat a 230 metres a l’oest de les cases de Son Llebre, les quals tenen unes rajoles a la façana amb la data de 1930. El molí presenta una torre troncocònica de planta quadrada de 4’50 metres per cada costat (Fitxa catàleg nº 349. D. Albero, M. Calvo, M. Calderón).

• Molí de Can Sastre: Situat a 250 metres a l’oest del parc aquàtic de sa Porrassa. El molí presenta una torre troncocònica de planta quadrada de 4’70 metres per cada costat (Fitxa catàleg nº 350. D. Albero, M. Calvo, M. Calderón).

• Molí de Can Estarellas: Situat a 200 metres a l’oest del parc aquàtic de sa Porrassa. Pràcticament està tot derruït, només conserva dos de les quatre parets de planta quadrada de 2’80 metres per costat (Fitxa catàleg nº 351. D. Albero, M. Calvo, M. Calderón).

• Moli de sa Porrassa 2: Adossat al passeig Calvià, entre sa Porrassa i Son Ferrer. El molí presenta una torre troncocònica de planta quadrada de 3’55 metres per cada costat. A 60 metres al nord-oest del molí hi ha un safareig de planta quadrada de 40x40 metres (Fitxa catàleg nº 357. D. Albero, M. Calvo, M. Calderón).

• Molí de Son Alemany:

• Molí de Can Sastre 2: Pròxim al parc aquàtic de sa Porrassa. El molí presenta una torre troncocònica de planta quadrada de 4’60 metres per cada costat (Fitxa catàleg nº 359. D. Albero, M. Calvo, M. Calderón).

Bibliografia

ARXIDUQUE LUIS SALVADOR. Las Baleares. Descritas por la palabra y el grabado (1884). Sa Nostra, Palma 1987.

BERARD, G. Viaje a las villas de Mallorca, 1789. Ajuntament de Palma. Palma, 1983.

CALVO, M; ALBERO, D; CALDERÓN, M. Catàleg de Patrimoni Històric de l’Ajuntament de Calvià.

Gran Enciclopèdia de Mallorca (GEM). Promomallorca. Palma, 1989-98.

PARETS, M. Descripción topográfica de la villa de Calvià. 1790. Panorama Balear, 1981.

PENYA i NICOLAU, P.A. Guía manual de las Islas Baleares con indicador comercial. Tous Editor, Palma 1891.

SEGUÍ RODRÍGUEZ, J. «Excursión histórica por Calvià». Botlletí de la Societat Arqueològica Lul·liana (BSAL). Tom 1, núm. 24, 27, 30, 32, 36, 38, 42, 46 i 47; tom 2, núm. 50, 54, 57 i 59. Palma, 1885-87.

SEGURA SALADO, J. Es molí de Santa Ponça. Història i Restauració. Ajuntament de Calvià, 1990.

TERRASA GARCÍA, X. Aproximació a la finca publica de Galatzó. Ajuntament de Calvià, 2008.

VALERO I MARTÍ, G. Itinerari cultural per la vila de Calvià. Ajuntament de Calvià, 1996.

VIBOT, T. «Son Vic Vell». Les possessions de Mallorca, vol. 2, p. 262-274. El Gall Editor, 2008.

VIDAL OLLERS, J. El Molinar. Sa Nostra, 1978.