4/12/17

Presentació del llibre "Així era el Terreno".

Presentació del llibre "Així era el Terreno" el passat divendres 1 de desembre al Casal de Barri del Terreno. Vull agraïr molt especialment l'assistència d'un gran nombre de persones i veïnats del Terreno que s'aproparen per a compartir una vetllada cultural i així poder recordar entre tots la història d'aquest magnífic barri.
Gràcies a Illa Edicions per l'edició d'aquest treball i a l'Associació Veïns El Terreno Bellver per l'organització de l'acte.
Les persones interessades en adquirir el llibre ho podran fer a través de les següents llibreries: Embat, Quart Creixent, Agapea, Llibres Ramon Llull, Llibres Colom i Los Oficios Terrestres o contactant directament amb l'autor o l'editorial.

Reportatge a IB3 TV sobre el llibre "Així era el Terreno".

El Terreno ha passat de l’esplendor de la nit a tenir greus problemes de degradació. L’historiador Xavier Terrasa repassa en un llibre els orígens d’aquesta barriada que començà com a lloc d’estiueig de les classes benestants de Palma a la seva degradació per l’excessiva oferta nocturna.

Reportatge a Última Hora sobre el llibre "Així era el Terreno".



29/11/17

Presentació del llibre "Així era el Terreno".

Així era el Terreno, un viatge pels orígens i l'evolució del barri palmesà a través de la fotografia.
 
Aquest divendres 1 es presentarà el llibre de Xavier Terrasa.
 
Dia: divendres, 1 de desembre de 2017
Hora: 19.45 hores
Lloc: Casal de Barri El Terreno, carrer Dos de Maig, 1, Palma
 
Tindrà lloc la presentació del llibre de Xavier Terrasa, Així era el Terreno. Imatges d’ahir.
 
L'obra mostra un recull de fotografies antigues que ens conviden a repassar els orígens i l'evolució del barri palmesà del Terreno. A la presentació hi intervindran l'autor del llibre, Xavier Terrasa; el president de l'Associació de Veïns Terreno Bellver, Xavier Abraham; i els editors.
 
Més sobre el llibre Així era el Terreno
 
En aquest llibre, l'historiador Xavier Terrasa recupera la història del barri del Terreno a través de fotografies antigues. Abans de la construcció de la finca del Terreno, al segle XVII, allà només hi havia el Castell de Bellver i el Llatzaret, més conegut com la Quarentena. No va ser fins al segle XIX que se n’inicià la urbanització. Tot va començar quan les classes acomodades de Palma hi construïren cases, principalment per estiuejarhi.
Però a partir del segle XX ja s'hi van establir i hi començaren a residir durant tot l'any.
 
L'arribada del turisme va donar un gran impuls a la zona, però l'excessiva oferta nocturna acabà ofegant-la i entrà en declivi. El llibre se centra fins a finals dels anys seixanta i capta l'esplendor social i cultural que es visqué en aquest barri de Palma.
 
Un altre cop, tal i com ens té acostumats, l’historiador Xavier Terrasa, ens descobreix els encants i històries oblidades de la nostra ciutat. En són exemple, el llibre Así era el Molinar (2013) o El patrimonio desaparecido de Palma (2012). Ara, a través d’aquest llibre editat per Illa Edicions ens recupera la memòria del barri del Terreno, tot acompanyat de fotografies antigues.
 
Més informació:
informacio@illaedicions.cat
669310449
 
QUÈ PODEM TROBAR-HI?

1. Els escriptors i el Terreno.
2. Primeres construccions.
3. El llogaret del Terreno.
4. El Terreno a principis del segle XX.
5. Son Alegre.
6. L’Escola de Natzaret.
7. Barri residencial i turístic.
8. Son Armadans.
9. La postguerra.
10. Negocis.
11. Famílies.

27/11/17

Coordinació del projecte "Música, turisme i patrimoni".

El projecte titulat “Música, turisme i patrimoni” consisteix en la realització de tres itineraris històrics i culturals pel centre històric de Palma acompanyats de tres concerts de música, que es duran a terme en el marc de tres edificis històrics convertits en magnífics hotels urbans, com són el cas de Sant Francesc Hotel Singular, Hotel Posada Terra Santa i Boutique Hotel Can Cera.
 
ARCA ha arribat a un acord de patrocini amb l'Associació Hotelera de Palma de Mallorca (ASHPAMA) i també amb Colonya-Fundació Guillem Cifre per tal de dur a terme aquest projecte cultural que combina música i patrimoni històric.

Aquesta iniciativa pretèn fomentar itineraris històrics-culturals i concerts a hotels urbans de Palma, per tal d'oferir una oferta cultural de qualitat variada i potenciar i donar a conéixer la recuperació d'edificis històrics entre la ciutadania i turistes.

La primera proposta es durà a terme el dimarts 28 de novembre amb un recorregut cultural pel centre històric de Palma i un petit concert de música al Sant Francesc Hotel Singular, on intervendrà un sol de guitarra per part d'alumnes del Conservatori Professional de Música i Dansa de Mallorca. PLACES ESGOTADES

La segona es durà a terme el dimarts 5 de desembre amb un recorregut cultural pel centre històric de Palma i un petit concert de música a l'Hotel Posada Terra Santa, on intervendrà un trio de guitarres per part d'alumnes del Conservatori Professional de Música i Dansa de Mallorca. PLACES ESGOTADES

La darrera proposta es durà a terme el dimarts 19 de desembre amb un recorregut cultural pel centre històric de Palma i un petit concert de música al Boutique Hotel Can Cera, on intervendrà un quartet de cordes per part d'alumnes del Conservatori Professional de Música i Dansa de Mallorca. PLACES ESGOTADES

Totes les activitats tendran com a punt de partida des de la seu d'ARCA, situada al carrer de Can Oliva, 10 baixos a les 17'00h i caldrà inscripció prèvia a través de la següent adreça electrònica: arcainforma@arcapatrimoni.net

Aquest projecte compta amb la col·laboració de la Fundació Turisme Palma de Mallorca 365, depenent de la regidoria de Turisme de l'Ajuntament de Palma.

20/11/17

Coordinació del programa Agricultura, paisatge i patrimoni visitant les bodegues de Tomeu Isern (Estellencs).

Tomeu Isern dirigint-se a les persones assistents.
ARCA amb la col·laboració de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears va organitzar el passat dissabte 4 de novembre la quarta visita agrària dins el projecte Agricultura, paisatge i patrimoni.

La idea d’aquest projecte és visitar diferents indrets de producció agrícola-ramadera, perquè els visitants puguin conèixer de primera mà com s’elaboren els productes i com es treballa al camp. Volem donar la visió que el camp de Mallorca encara és viu, on hi ha unes persones que el treballen i gràcies a elles, conservem un paisatge natural que és patrimoni d’aquesta illa i que ha alimentat a tantes generacions durant la nostra història i que encara té la seva importància en l’economia mallorquina.

Vinya de Tomeu Isern.
Dissabte 18 de novembre visitarem a Tomeu Isern (Estellencs), producció de vi Serra Tramuntana-Costa Nord. El productor Bartomeu Isern abandonà la seva Palma natal, ara fa més de trenta anys, per afincar-se a un dels punts més privilegiats de la serra de Tramuntana, el poble d’Estellencs. Dedicat al negoci de la restauració, a l’any 1996 decidí començar un nou projecte, la producció de vi, recuperant l’espècie autòctona de la comarca d’Estellencs i Banyalbufar, la malvasia.

El que en un principi era una petita producció, destinada a amics, coneguts o gent del poble, passat els anys ha anat creixent i segons les dades actuals s’han produit uns 4.500 litres de malvasia durant aquesta campanya. La petita producció de vinya del Sr. Isern es va veure incrementada gràcies a l’aportació d’altres productors de la zona d’Estellencs, que decidiren recuperar aquesta producció pròpia d’una comarca i que han fet que a dia d’avui el seu vi tengui la distinció de Vi de la serra de Tramuntana-Costa Nord.

Cases de Planícia.
Un cop finalitzada la visita, ens dirigirem fins a la finca de Planícia (Banyalbufar), adquirida pel Govern Balear l’any 2009. Les seves 445 hectàrees suponen un 25% del territori total de Banyalbufar. Planícia és una finca que comença des de la mar i puja escalonadament fins a la carretera que connecta Banyalbufar amb Estellencs. Tota aquesta zona se la coneix com l’horta de Planícia i ha estat rigada per la Font de la Menta, amb uns rendiments en quant horticultura, realment excel·lents.

La nostra ruta començà des de la carretera per un camí construït durant el segle XX, per la família Balle, propietaris d’aquesta finca des de 1938. El camí es construí per comunicar millor les cases de possessió amb la Font de la Menta. A mesura que anem pujant, observam les oliveres centenàries, que formen part d’aquesta finca, ja que l’oli d’oliva ha estat un dels productes que més rendiments históricament ha donat. A mitja pujada, devora una caseta amb un pou interior anomenada es Porxo, que servia per guardar-hi carros o com a aixopluc, s’observa una explanada amb marges baixos anomenada es Camp Gran. D’aquí vendria l’originari nom de la finca, Planitia, documentat per primer cop al segle XIV.

Grup d'ARCA davant les cases de Planícia.
Un cop arribem a sobre un turó, tenim les cases de possessió, d’una arquitectura senzilla, degut a que aquí no residien els propietaris d’aquesta finca, sinó que aquests ho feien al Rafal de Planícia (actualment, finca veïna, situada a llevant). La finca fou propietat dels Joan al segle XV, al segle XVI per vincles matrimonials passà als Sunyer i posteriorment als Pueyo, que després de la Guerra de Successió (1715), es convertiren marquessos de Campofranco. Finalment, al 1938 la família Balle comprà la finca per dedicar-la a l’explotació intensiva d’oli.


La propera i última visita d'aquest programa serà el 2 de desembre i es visitarà Oli es Verger (Esporles) DO Oli de Mallorca i posteriorment es visitarà la localitat d'Esporles.

7/11/17

III Jornades d'estudis locals de Calvià.

Teatre de sa Societat parlant dels molins de Calvià.
El passat divendres 3 de novembre vaig tenir el plaer de participar en les III Jornades d'estudis locals de Calvià amb una comunicació titulada "Els molins de Calvià".

A continuació podeu llegir-la:

ELS MOLINS DE CALVIÀ

Presentació

La següent comunicació parteix del disseny i direcció d’un itinerari històric i cultural titulat “Ruta pels molins de Calvià” que es dugué a terme el 23 d’octubre de 2016 dins el marc de les Jornades Europees de Patrimoni, organitzades pel departament de Cultura, Patrimoni i Esports del Consell de Mallorca i encarregada a l’Associació per a la Revitalització dels Centres Antics (ARCA), de la qual sóc membre des de l’any 2006 i m’encarrego de l’apartat de la difusió del Patrimoni Històric i Cultural des de l’any 2011.

El dia esmentat es dugué a terme l’itinerari històric i cultural pel municipi de Calvià, on a través dels seus molins teixirem i comptarem la història del municipi a través dels seus indrets més antics, com la possessió de Santa Ponça, les localitats de Calvià i es Capdellà i la finca pública de Galatzó.

L’activitat fou adreçada al públic general i comptà amb la participació d’unes 20-25 persones de diferents punts de Mallorca. El punt de partida fou el molí de Santa Ponça, lloc estratègic, que al trobar-se una mica elevat, permet donar una amplia visió de 360 graus de gran part del municipi, des de les muntanyes des Galatzó i la mola de s’Esclop al nord fins a les platges de Santa Ponça i amb visió de punts orogràfics importants per a la història de Mallorca i del municipi, com són el puig de Saragossa, el puig de sa Ginesta, el coll de sa Batalla o el puig de sa Morisca.

Referències històriques

Jeroni de Berard i Solà al seu llibre Viaje a las villas de Mallorca (1789) comenta que hi havia vuit molins vent al municipi de Calvià i dos molins d’aigua a la finca de Galatzó, els quals es troben documentats des de 1589. Segons Berard, gràcies a aquests dos darrers molins, es podia mantenir una grandiosa huerta, que coneixem com s’hort des Tarongers.

El Dr. Miquel Parets a un treball anomenat Descripción topográfica de la villa de Calvià (1790), compta que a la Vall Verda hi passaven un torrent i tres fonts, de les quals, dues d’elles conduïen l’aigua fins a una bassa i a un molí d’aigua que tenia la funció de regar. A l’any 1711 es documenta un molí d’aigua a la possessió de Son Vic vell, llavors per proximitat podríem estar parlant del mateix.

Un segle més tard, l’arxiduc Lluís Salvador a la seva gran obra Die Balearen (1869), ens compta que a la localitat de Calvià hi havia alguns molins de vent, situats en posicions un poc elevades, però no precisa quans se’n conserven. Referent as Capdellà comenta que al peu d’un petit turó hi havia diversos molins de vent. També es refereix al molí de Santa Ponça i ens comenta que era un molí de vent que es trobava entre les cases de possessió i la carretera d’Andratx que pertanyia a la propietat i ens descriu que les aspes del qual es veien des d’enfora.

Segons dades de l’arxiduc Lluís Salvador en 1871 hi havia a Calvià 4 molins de vent i 3 d’aigua, mentre que a Mallorca eren 556 i 110 respectivament. Segons informacions de Berard, un segle abans hi havia 8 molins de vent al poble de Calvià; un segle després veiem com aquesta quantitat s’ha reduït considerablement. Segurament, l’arxiduc obvia el molí de vent que hi ha entre Calvià i es Capdellà, conegut com de Son Colomar i que no es pot veure des de la carretera. Actualment, es conserven 6 molins de vent i 3 d’aigua, que figuren al Catàleg de Patrimoni Històric de l’Ajuntament de Calvià. L’autor fa referència als dos molins que hi ha a l’actual carrer Enrique Chinchilla de Calvià, coneguts com des Collet i que el cardenal Despuig dibuixa al mapa de Mallorca de 1784, el molí des Castellet i al molí de Sant Ponça, com a molins de vent; pel que fa a l’altra categoria, els molins d’aigua, cal esmentar els dos que hi ha a Galatzó i el de Son Martí.

L’arxiduc també comenta el següent: «...a la dreta, alguns molins de vent coronen els puigs pròxims. Unes passes més, i Calvià ens obre les seves portes» (Die Balearen, tom 8, p. 18). Possiblement es refereixi al molí de Son Maians, avui desaparegut, però era un molí de vent fariner vora les cases (documentades a 1624), que s’encarregava de moldre el blat.

Joan Seguí Rodríguez al seu estudi Excursión històrica por Calvià, publicat pel Butlletí de la Societat Arqueològica Lul·liana entre els anys 1885 i 1887, ens parla per primera vegada del molí des Castellet i ens descriu que des del turó on s’emplaça el molí, envoltat de pins, s’hi pot veure la mar.

Pere d’Alcàntara Penya i Nicolau Guía Manual de las Islas Baleares con indicador comercial (1891), comenta que a Calvià hi havia cinc propietaris de molins fariners.

Molins al catàleg de Patrimoni Històric de l’Ajuntament de Calvià

En l’actualitat ens han arribat un total de 17 molins, els quals es troben incloses al catàleg de Patrimoni Històric de l’Ajuntament de Calvià. Aquest fet els hi dóna una garantia jurídica per a ser preservats, davant qualsevol acció perversa que pugui provocar l’ésser humà.

El catàleg els divideix per categories: molins d’aigua (3 exemplars), molins de vent (6 exemplars) i molins d’extracció d’aigua (8 exemplars). Els exemplars més antics són els molins d’aigua, tot i que podrien ser d’origen andalusí es documenten al segle XVI, seguirien els molins de vent, documentats als segle XVIII i XIX i finalment, els molins d’extracció d’aigua, construïts entre finals del segle XIX i principis del XX.

Els molins d’aigua es concentren a zones de muntanya, als peus de la serra de Tramuntana, d’on recullen gran quantitat d’aigua perquè puguin funcionar mitjançant la força motriu de l’aigua i produir farina.

Els molins de vent fariners es concentren a Calvià i es Capdellà, exceptuant el molí de Santa Ponça. Aprofiten petits turons o elevacions del territori per a assentar-se i així aprofitar millor la força motriu del vent per a produir farina.

Els molins d’extracció d’aigua es concentren al voltant de l’albufera de sa Porrassa, entre aquest nucli i Son Ferrer. Són el que coneixem com a molins de ramell, inventats per Damià Reixach (1829-1923), que mitjançant la força del vent aquí extreure aigua del subsòl. El primer exemple d’aquestes característiques es posà en ús a la finca de sa Torreta, davant es Portitxol a 1854 (VIDAL OLLERS, J., p. 20). A partir d’aquí, aquest invent s’expandí ràpidament per tota Mallorca, principalment en espais on hi havia aigua al subsòl, devora dels salobrars de Campos, Prat de Sant Jordi o sa Porrassa. El seu ús fomentà l’agricultura de regadiu en aquestes zones.

  1. Molins d’aigua:
  • La finca pública de Galatzó conserva dos exemples, els quals es documenten per primer cop a un inventari de la possessió de 1589. Són un exemple de molins d’època islàmica, els quals rebien la seva aigua de la finca des Ratxó (Puigpunyent), a través d’una sèquia de 3 quilòmetres, possiblement construïda al segle XVII. La major quantitat d’aigua que rebia la possessió de Galatzó era a través d’aquesta sèquia, la qual queia en cascada des de l’aqüeducte, per una torre troncopiramidal, que és el molí, fins que arribava al cacau, la part inferior del molí. Allà per la força de l’aigua començava a rodar una pedra circular, l’obrador, que molia la farina. L’aigua sortia per a regar els arbres que es trobaven a les marjades (a la banda esquerra) i també continuava recte cap a l’altre aqüeducte, abans d’arribar a l’altre molí, on es repetia el mateix procés. Aquesta mateixa aigua, servia també per regar els jardins i per subministrament de les cases.
  • La finca de Son Martí, documentada per primer cop a l’any 1300 era una antiga alqueria àrab anomenada Benifatzon. Actualment conserva un exemplar situat a cinc-cents metres direcció nord-est de les cases.
  1. Molins de vent:
  • Molí d’en Banya: Situat a la localitat des Capdellà, en direcció a Peguera, sobre un turó, on hi ha amplies vistes de la localitat. Conserva un cintell quadrangular d’11x11 metres i 1’1 metres d’alçada. A la cara oest hi ha un habitacle o magatzem de planta rectangular de 4x1’7 metres. També conserva una torre de planta circular, de més de 5 metres d’alçada i coberta amb un capell. El seu diàmetre extern és de 4’5 metres. A la rampa d’accés del molí es conserva també una era de 15 metres de diàmetre (Fitxa catàleg nº 77. D. Albero, M. Calvo).
  • Molí de Son Colomar: Situat al camí del torrent de Santa Ponça entre les localitats de Calvià i es Capdellà. S’ubica sobre un petit turó. Conserva una torre de planta circular de 2’70 metres interior, la qual s’assenta sobre un cintell de planta circular (Fitxa catàleg nº 78. D. Albero, M. Calvo, M. Calderón).
  • Molí des Castellet: Situat al nord de la localitat de Calvià, sobre un turó de 230 metres d’altura. Aquest és un exemple d’antic molí de vent fariner, del qual ja ens parlaven Joan Seguí Rodríguez i l’Arxiduc a finals del segle XIX. A la dreta del portal hi ha gravada la data de 1830. Aquesta és la data més antiga que tenim d’aquest element etnològic, símbol del poble de Calvià. La torre del molí és de planta circular i presenta un portal d’entrada amb llinda que mira al poble. S’accedeix a la part superior per una escala de caragol de graons de pedra adossats a la paret. L’interior del molí es troba en un estat de ruïna absoluta. Degué deixar de funcionar a principis del segle XX, quan la propietària n’era la família Vich. Després passà a la família Cab rerVich i aquesta el vengué a l’actual propietari, Eberhard Weiershäuser.
  • Molins des Collet: Aquests dos exemples de molins de vent fariners apareixen dibuixats al Mapa del cardenal Despuig de 1784, llavors estaríem parlant dels exemplars més antics dins aquesta categoria. A l’actualitat, segons l’estudi del catàleg, se’ls coneixen com a Molí vell i Molí nou de Calvià, on l’estat de conservació entre un i l’altre és més que visible.
  • Molí de Santa Ponça: degué construir-se entre 1818 i 1857 (SEGURA SALADO, J., p. 28). El seu emplaçament privilegiat cridà l’atenció de l’arxiduc Lluís Salvador quan visità aquestes terres (Die Balearen, tom 8, pàg. 27). Aquest era un molí fariner de vent i qui el feia funcionar era el mateix personal de la possessió, perquè no s’han trobat contractes de lloguer (SEGURA SALADO, J., p. 33). Els primers anys del segle XX s’hi feren obres de reforma i s’hi construí un nou cintell decagonalcircular, que és el que es conserva actualment, i també s’hagué de pujar la torre (SEGURA SALADO, J., p. 35-36). L’any 1933, quan es féu el primer projecte d’urbanització de Santa Ponça, el molí havia de figurar com a element ornamental de la plaça principal, però la urbanització no es va arribar a fer per mor de la Guerra Civil. Un cop ja s’havia començat a urbanitzar Santa Ponça, l’any 1971 els seus 84 propietaris donaren el molí a l’Ajuntament de Calvià. Però l’any 1985 es projectà l’ampliació de la carretera Palma-Andratx i estava previst que el molí fos enderrocat. Aleshores es posà en marxa una reivindicació cívica per part de l’Associació d’Amics dels Molins de Mallorca que argumentà que el molí de Santa Ponça, pel seu cintell decagonalcircular, era un exemplar únic. A aquesta circumstància s’afegí el fet que un grup de científics alemanys trobaren una espècie de fòssil únic al món a les terres argiloses que envoltaven el molí. Gràcies, doncs, a aquest descobriment, el molí pogué salvar-se (SEGURA SALADO, J., p. 43). El molí començà a restaurar-se el mes de febrer de l’any 1987 i els treballs, que dugué a terme una escola-taller sota la direcció de l’arquitecte Bartomeu Nicolau Mayol, finalitzaren el maig de1988.
  1. Molins d’extracció d’aigua:
  • Molí de Son Ferrer: Situat al marge de la carretera entre El Toro i Son Ferrer. El molí presenta una torre troncocònica de planta quadrada de 3’97 metres per cada costat. A 2’40 metres del molí hi ha un safareig de planta rectangular de 8’35 x 6’70 metres i 2’45 metres d’altura (Fitxa catàleg nº 347. D. Albero, M. Calvo, M. Calderón).
  • Molí de sa Porrassa: Situat a la finca de sa Porrassa. El molí presenta una torre troncocònica de planta quadrada de 4 metres per cada costat (Fitxa catàleg nº 348. D. Albero, M. Calvo, M. Calderón).
  • Molí de Son Llebre: Situat a 230 metres a l’oest de les cases de Son Llebre, les quals tenen unes rajoles a la façana amb la data de 1930. El molí presenta una torre troncocònica de planta quadrada de 4’50 metres per cada costat (Fitxa catàleg nº 349. D. Albero, M. Calvo, M. Calderón).
  • Molí de Can Sastre: Situat a 250 metres a l’oest del parc aquàtic de sa Porrassa. El molí presenta una torre troncocònica de planta quadrada de 4’70 metres per cada costat (Fitxa catàleg nº 350. D. Albero, M. Calvo, M. Calderón).
  • Molí de Can Estarellas: Situat a 200 metres a l’oest del parc aquàtic de sa Porrassa. Pràcticament està tot derruït, només conserva dos de les quatre parets de planta quadrada de 2’80 metres per costat (Fitxa catàleg nº 351. D. Albero, M. Calvo, M. Calderón).
  • Moli de sa Porrassa 2: Adossat al passeig Calvià, entre sa Porrassa i Son Ferrer. El molí presenta una torre troncocònica de planta quadrada de 3’55 metres per cada costat. A 60 metres al nord-oest del molí hi ha un safareig de planta quadrada de 40x40 metres (Fitxa catàleg nº 357. D. Albero, M. Calvo, M. Calderón).
  • Molí de Son Alemany:
  • Molí de Can Sastre 2: Pròxim al parc aquàtic de sa Porrassa. El molí presenta una torre troncocònica de planta quadrada de 4’60 metres per cada costat (Fitxa catàleg nº 359. D. Albero, M. Calvo, M. Calderón).

Bibliografia

ARXIDUQUE LUIS SALVADOR. Las Baleares. Descritas por la palabra y el grabado (1884). Sa Nostra, Palma 1987.

BERARD, G. Viaje a las villas de Mallorca, 1789. Ajuntament de Palma. Palma, 1983.

CALVO, M; ALBERO, D; CALDERÓN, M. Catàleg de Patrimoni Històric de l’Ajuntament de Calvià.

Gran Enciclopèdia de Mallorca (GEM). Promomallorca. Palma, 1989-98.

PARETS, M. Descripción topográfica de la villa de Calvià. 1790. Panorama Balear, 1981.

PENYA i NICOLAU, P.A. Guía manual de las Islas Baleares con indicador comercial. Tous Editor, Palma 1891.

SEGUÍ RODRÍGUEZ, J. «Excursión histórica por Calvià». Botlletí de la Societat Arqueològica Lul·liana (BSAL). Tom 1, núm. 24, 27, 30, 32, 36, 38, 42, 46 i 47; tom 2, núm. 50, 54, 57 i 59. Palma, 1885-87.

SEGURA SALADO, J. Es molí de Santa Ponça. Història i Restauració. Ajuntament de Calvià, 1990.

TERRASA GARCÍA, X. Aproximació a la finca publica de Galatzó. Ajuntament de Calvià, 2008.

VALERO I MARTÍ, G. Itinerari cultural per la vila de Calvià. Ajuntament de Calvià, 1996.

VIBOT, T. «Son Vic Vell». Les possessions de Mallorca, vol. 2, p. 262-274. El Gall Editor, 2008.

VIDAL OLLERS, J. El Molinar. Sa Nostra, 1978.

6/11/17

Coordinació del programa Agricultura, paisatge i patrimoni visitant Vins de Mortitx (Escorca).

Grup d'ARCA davant les bodegues de Mortitx.
ARCA amb la col·laboració de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears va organitzar el passat dissabte 4 de novembre la quarta visita agrària dins el projecte Agricultura, paisatge i patrimoni.

La idea d’aquest projecte és visitar diferents indrets de producció agrícola-ramadera, perquè els visitants puguin conèixer de primera mà com s’elaboren els productes i com es treballa al camp. Volem donar la visió que el camp de Mallorca encara és viu, on hi ha unes persones que el treballen i gràcies a elles, conservem un paisatge natural que és patrimoni d’aquesta illa i que ha alimentat a tantes generacions durant la nostra història i que encara té la seva importància en l’economia mallorquina.

Vinyes de Mortitx.
Dissabte 4 de novembre visitarem Vins de Mortitx (Escorca), que produeix vi de la terra de Mallorca a una altura de més de 800 metres sobre el nivell de la mar.

Vins de Mortitx va començar la seva producció vinatera a l'any 2000 i en l'actualitat produeix entre 80.000 i 100.000 botelles de vi anuals. Tota la producció que s'elabora s'estreu de les seves vinyes, on han aconseguit uns vins d'una gran qualitat.

Cases de Menut.
Posteriorment, ens desplaçarem fins a la finca pública de Menut, propietat del Govern de les Illes Balears. Allà poguerem visitar les cases de Menut, on destaca la seva torre de defensa del segle XVI i una hermosa clastra. Menut es documenta al llibre del repartiment de 1232 i era propietat dels Templaris i posteriorment dels Hospitalaris. Fou de les famílies Malferit (segles XIV-XV) i Canaves (XVI-XVII), posteriorment fou donada junt amb Binifaldó al Santuari de Lluc i a l'any 1897, el ministre d'Hisenda Navarro Reverter, va desamortitzar-la juntament amb Menut i passà a propietat estatal. Des de 1985, és propietat de la Comunitat Autònoma i actualment s'utilitza com a viver forestal.


La propera visita d'aquest programa serà el 18 de novembre i es visitarà Bodegues Bartomeu Isern (Estellencs) i posteriorment es visitarà la finca pública de Planícia (Banyalbufar).

24/10/17

Coordinació del programa Agricultura, paisatge i patrimoni visitant la finca de Pedruxella gran (Pollença).

Tafona de Pedruxella gran.
ARCA amb la col·laboració de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears va organitzar el passat dissabte 21 d'octubre la tercera visita agrària dins el projecte Agricultura, paisatge i patrimoni.

La idea d’aquest projecte és visitar diferents indrets de producció agrícola-ramadera, perquè els visitants puguin conèixer de primera mà com s’elaboren els productes i com es treballa al camp. Volem donar la visió que el camp de Mallorca encara és viu, on hi ha unes persones que el treballen i gràcies a elles, conservem un paisatge natural que és patrimoni d’aquesta illa i que ha alimentat a tantes generacions durant la nostra història i que encara té la seva importància en l’economia mallorquina.

Dissabte 21 d'octubre visitarem la finca de Pedruxella gran (Pollença), antiga possessió que es dedica a la producció d'oliva ecològica i d'una manera tradicional.

Trull de Pedruxella gran.
Pedruxella gran és una finca de muntanya de 248 hectàrees, situada a 300 metres d’altura sobre la vall d’en Marc. La seva producció es basa en l’oli d’oliva ecològica, produït en aquesta contrada des de fa més de 800 anys. La possessió encara conserva una tafona tradicional: trull i dues bigues de fusta, la única en funcionament de tota Mallorca.

Les cases presenten una darrera gran reforma al segle XIX, però originàriament serien del segle XIII. Com a resta més antiga, es conserva la torre del moros, la qual és al centre d’una de les dues clastres que hi ha a les cases.

Un altre element important de tipus etnològic que presenta la possessió de Pedruixella és un aqüeducte, un dels més grans d’aquesta zona. Possiblement, sigui d’època islàmica i fa 75 metres de llarg per 25 metres d’alt.
Torre del moro de Pedruxella gran.

Antiga possessió que figura al Llibre del repartiment de Mallorca (1232) com a rafal de Petruixella. L’any 1362 era propietat de Pere Cerdà, sabem que tenia esclaus i es dedicava a la ramaderia ovina, equina i cabrum. El 1562, la propietat passarà de la família Cerdà als Martorell.

El 1615, serà una data important, perquè aquesta serà dividida en dues finques Pedruixella Gran i Pedruixella Petit, la primera propietat de Rafel Martorell i la segona propietat de Joan Martorell. Tot i aquesta divisió, el terme de Pedruixella Gran no es consolidarà fins al segle XIX.

A finals del segle XVII, era propietat de mossèn Rafel Martorell i feia una renda anual de 4.000 lliures. Sabem que en aquesta època hi havia una casa i tafona al seu interior. La seva producció era d’olivars, figuerals, vinya i conreus de cereals i lleguminoses.

A principis del segle XVIII, la font de Pedruixella fou restaurada i canalitzada. El 1708, la seva renda anual havia baixat fins a 305 lliures.

El 1818, la seva extensió es distribuïa en dues quarterades d’hort, dues de sementer, 70 d’olivars, tres d’alzines i 30 de pinars i garrigues.

El 1871, l’Arxiduc ens diu que era la sisena possessió més gran de Pollença amb una extensió de 292 hectàrees i el seu propietari era Antoni Pujol, resident a Palma. També ens comenta, que juntament amb Son Marc i ca n’Aixartell, eren les propietats que més oli produïen a Pollença.
Vall d'en Marc (Pollença).

El 1884, l’Arxiduc Lluís Salvador ens descriu “...Pedruixella Gran, antic rafal dels temps de la conquesta. És una propietat de construcció anàrquica, però amb una formosa vista sobre la vall. Donem allà amb una antiga torre quadrangular proveïda de barbacanes, i amb una tafona de dues bigues i premsa hidràulica; la torre presenta al costat del petit pati un annex rodó amb una escala. Hi ha als peus de la casa un hortet junt al que s’alcen dues velles edificacions cobertes d’heura, i més enllà una petita font que alimenta un safareig. Un hort amb nombroses pomeres, pereres, cirerers i alguns tarongers ocupen una marjada propera, on en un dels seus extrems s’alça un mur que al temps que dóna suport a la conducció d’aigües de la casa serveix de pantalla de protecció als fruitals. A una cota més baixa s’obri la vall de Pedruixella Petit...”. Die Balearen. Tom 8, pp. 220-1.

El 1994, la seva extensió era de 300 hectàrees i es dedicava a la producció d’oliva i ramaderia ovina.

Gran Enciclopèdia de Mallorca (GEM). Volum 13, pàg. 32.


La propera visita d'aquest programa serà el 4 de novembre i es visitarà vins de Mortitx (Escorca) i posteriorment es visitaràn les fi nques públiques de Binifaldó i Menut.

9/10/17

Coordinació del programa Agricultura, paisatge i patrimoni visitant a l'agricultor Francesc Sans i la finca pública de Galatzó (Calvià).

Francesc Sans explicant als assistents a la finca de Can Ros.
ARCA amb la col·laboració de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears va organitzar el passat dissabte 7 d'octubre la segona visita agrària dins el projecte Agricultura, paisatge i patrimoni.

La idea d’aquest projecte és visitar diferents indrets de producció agrícola-ramadera, perquè els visitants puguin conèixer de primera mà com s’elaboren els productes i com es treballa al camp. Volem donar la visió que el camp de Mallorca encara és viu, on hi ha unes persones que el treballen i gràcies a elles, conservem un paisatge natural que és patrimoni d’aquesta illa i que ha alimentat a tantes generacions durant la nostra història i que encara té la seva importància en l’economia mallorquina.

Antic aljub de la finca de Can Ros.

Dissabte 7 d'octubre visitarem a Francesc Sans (Calvià), qui té vàries finques que es dediquen a l'agricultura ecològica de secà, concretament la producció d'ametlles i oli d'oliva. La visita es dugué a terme a la finca de Can Ros, on la primera referència documental a aquestes cases és de l’any 1809, en què era propietat de Rafel Colomar, «Ros», malnom que indueix a pensar que aquesta propietat fou de la família Colomar. L’any 1880 trobem que era propietat de Joan Salom i Jaume, amo de Santa Ponça. L’heretà Joan Salom Cabrer al segle XX. Actualment és propietat de Francesc Sans i Salom.

A l’esquerra de l’edifici es conserva la tafona, amb un trull, una biga amb la inscripció de 1772, una premsa mecànica i una premsa hidràulica. La data de la biga sembla indicar que la finca ja existia almenys des de la segona meitat del segle XVIII.

Grup d'ARCA davant la façana de la possessió de Galatzó.
La visita es complementà amb una excursió a la finca pública de Galatzó on es pogué resaltar els seus valors històrics, culturals i agrònoms. Aquesta antiga alqueria islàmica, documentada per primer cop a 1283 ha estat propietat de la família Vivot, dels comtes de Santa de Formiguera i dels empresari Ignasi Fuster (finals segle XIX) i Victorio Luzuriada (des de 1943 fins a 2006) i en l'actualitat és propietat de l'Ajuntament de Calvià.

La propera visita d'aquest programa serà el 21 d'octubre i es visitarà la finca de Pedruxella gran (Pollença), antiga possessió que es dedica a la producció d'oliva ecològica i d'una manera tradicional.


27/9/17

Coordinació del cicle: Gaspar Bennazar s'Arquitecte de Palma.

Xavier Terrasa (ARCA), Jaume Garau (Palma XXI), Pilar Rubí
(conferenciant i historiadora de l'art), Maribel Bennazar (néta
de Gaspar Bennazar), Pere Nicolau i Pere Rabassa (arquitectes).
Fotografia: Benet Bohigas.
ARCA va iniciar ahir un cicle en homenatge a l'arquitecte Gaspar Bennazar Moner (1869-1933) com a complement de l'exposició Bennazar Palma, la qual romandrà oberta fins al 10 de desembre a la nostra seu i ha estat patrocinada per l'Agència de Turisme de les Illes Balears.

Ahir dimarts 26 de setembre es dugué a terme una conferència que duia per títol “La ciutat de Bennazar. La petjada de l'arquitecte a Palma”, a càrrec de la historiadora de l'art Pilar Rubí.

Gaspar Bennazar va tenir una prolífica carrera professional coincidint amb l'entrada del segle XX. Ens deixà obres tan significatives en el conjunt de la ciutat com el Pont del Tren, el cinema Born, els magatzems L'Àguila, l'Escorxador o la Plaça de Toros, entre molts altres exemples. Ens acostarem a alguns d'ells per conèixer la trajectòria de l'arquitecte, les seves influències i sobretot, l'empremta que deixà i que encara perdura a Palma.

La seu d'ARCA es va omplir per escoltar la conferència de
Pilar Rubí. 
Fotografia: Benet Bohigas.
El cicle continuarà demà dijous 28 de setembre a les 20'00h amb una Taula rodona que durà per títol “El llegat de Gaspar Bennazar des d'una perspectiva actual”, on comptarem amb la participació els arquitectes Carlos García-Delgado, Pere Nicolau i Pere Rabassa.

Per concloure el cicle dissabte 30 de setembre a les 10'30h, s'organitzarà una visita guiada que durà per títol “Una passejada per l'arquitectura de Bennazar”, a càrrec de la historiadora de l'art Pilar Rubí. La visita presenta TOTES LES SEVES PLACES ESGOTADES

Sigui quin sigui el nostre itinerari per la ciutat ens toparem amb els edificis i les intervencions urbanístiques de Gaspar Bennazar. Ens fixarem en algunes de les seves construccions, que transiten per estils diversos, recollint l'esperit de principis de segle, tant en els encàrrecs municipals com en els de caràcter privat. El nostre serà un recorregut pel centre de Palma.


Les activitats es duran a terme a la seu d'ARCA, carrer de Can Oliva, 10 baixos (Palma).


Més informació a: arcainforma@arcapatrimoni.net

Coordinació del programa Agricultura, paisatge i patrimoni visitant Formatges Burguera (Campos).

Jaume Burguera s'adreça als assistents.
ARCA i amb la col·laboració de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears iniciaren el passat 23 de setembre el programa Agricultura, paisatge i patrimoni on visitarem l'explotació ramadera dels Formatges Burguera. Aquesta explotació familiar promoguda pels germans Jaume i Sebastià Burguera, junt amb els seus pares, és la tercera generació de ramaders ubicats al sud del municipi de Campos. Des de fa deu 10 anys aquesta petita empresa es dedica a la fabricació de formatges i a l'any 2002 reberen el títol de mestre artesà formatger per part del Govern Balear.

Les instal·lacions compten amb un total d'unes 70 vaques de raça frissona, que produeixen una mitja de prop de 1.000 litres diaris de llet, la qual s'estreu amb una maquinària molt moderna i sofisticada, única a les Balears, que controla informàticament la munyició de les vaques. Normalment, aquestes són munyides dos cops al dia i la màquina controla que entre cada munyició hi hagi un mínim de 8 hores.

Vaqueria de Formatges Burguera. Fotografia: Pep Camps.
Un cop finalitzada la visita d'aquesta explotació ramadera, continuarem el nostre recorregut cap als a les escoles des Palmer, d'època de la Segona República, el Salobrar de Campos, els banys de San Joan de la Font Santa, els únics de caràcter termal que hi ha a Mallorca, on poguerem veure el seu espectacular aljub, una de les mostres més importants de patrimoni hidràulic d'aquesta illa.


Per finalitzar, visitarem l'oratori de Sant Blai, exemple de patrimoni rural, construït al segle XV. Cal donar les gràcies a l'associació d'Amics de sant Blai, que amablement ens obriren les portes d'aquest monument.

HISTÒRIA AGRÍCOLA DE CAMPOS

Molí de ramell a la zona des Palmer. Fotografia: Pep Camps.
El nom probablement ve d’època romana, del llatí campos, que vol dir camps. És un dels pocs casos coneguts de conservació de la terminació llatina –os entre els mossàrabs.

(GEM V. 3, p.44)

Durant els segles XIV i XVIII va tenir molts d’alt i baixos, i fins que no va desaparèixer el corsarisme, començaren les rotacions de les terres i s’introduïren nous cultius, l’economia del municipi no començà a créixer, ja a partir de finals del segle XIX.

Fins a finals del segle XIX fou un dels grans productors de blat de Mallorca, cal apuntar que al voltant del poble hi havia 23 molins fariners. Destacava principalment la producció de xeix, que s’emprava per a fer dolços.

Escoles des Palmer, inaugurades el 10 de novembre de 1932.
Fotografia: Pep Camps.
Han estat unes terres on també s’ha produït vinya, als llocs on no es podia produir cereals. Aquest producte agafà força a partir del segle XVII i al segle XIX arribà a les 910 hectàrees conreades, i entre 1866-70 s’exportaren vins a França des del port de Felanitx.

Al sud del municipi hi havia grans plantacions de figueres. La figa seca a més d’exportar-se, també es donava als porcs per fer-los créixer. Mentre que al nord, es cultivà taparera des del segle XVIII, la qual es comercialitzava envinagrada o en saladura.

En quant al ramat, l’oví ha estat el més important durant quasi tota la història, tot i que el ramat porquí repuntà durant el segle XIX.

Les seves terres presenten abundants aigües subterrànies, que es començà a extreure primer mitjançant sínies, després gràcies a la força dels molins de vent i finalment amb la motobomba, arribant a majors profunditats. A partir d’aquí es descobrí la potencialitat del conreu de regiu, per unes terres amb escasses pluges on havia destacat el conreu de secà. En quant a l’horticultura destacà la patata i també els farratges, que feren expandir el bestiar boví, i es convertí en el màxim mercat de carn i llet de Mallorca.

Durant els darrers anys el conreu de secà a passat a ser secundari amb la producció d’ametlles, garroves, figueres o albercocs. De la mateix forma passa amb el ramat oví o porquí, que quedà per darrera del boví.

A es Salobrar ha desaparegut l’elaboració de sosa i l’explotació de marès ha minvat. Des de 1980, l’economia campanera pateix una forta crisi derivada, sobretot de la salinització de les aigües utilitzades pel regiu.
(GEM V. 3, pp. 48-51).

ES SALOBRAR

Es Salobrar de Campos. Fotografia: Pep Camps.
És la segona llacuna més gran de Mallorca, després de s’Albufera d’Alcúdia, amb 330 hectàrees de superfície de gran valor ecològic. Es constitueix per un sistema morfo-dinàmic integrat per un gran aneral, la franja dunar des Trenc i un aiguamoll. El seu origen es remunta al pliocè, on hi havia una badia estreta que durant el quaternari quedà tancada per successius cordons dunars.
Actualment es donen precipitacions escasses i irregulars (300-400 mm). A l’hivern hi sol haver bastants gelades, però la temperatura mitja anual és moderada, uns 17ºC. A l’estiu la màxima és de 20ºC degut a l’embat que arriba des de la mar.

Rep aportacions dels torrents de Son Catlar, Son Elegant i Son Xoc que ocupen una conca hidrogràfica de 350’6 Km2, però la major aportació prové de la infiltració marina, al ser uns terrenys permeables i la canalització artificial d’aigua, que ha generat l’activitat salinera.

Damunt els llims neixen jonc, canyet, salsó i tamarell. També hi viuen peixos com l’anguila, amfibis com el granot o rèptils com el dragó. Al mateix temps trobem cigonyes i flamencs.

Es Salobrar de Campos. Fotografia: Pep Camps.
Per al ser humà és un lloc d’insalubritat, llavors al segle XIX, la Diputació Provincial de Balears, propietària del balneari es plantejà la seva dessecació, però el projecte de l’enginyer Paul Bouvy (1845) no es dugué a terme. L’arxiduc Lluís Salvador ens diu que a finals del segle XIX, ocupava una superfície de 400 ha.

L’home ha estret d’aquest paratge herba salada per a elaborar sosa, que s’emprava per fabricar vidre i sabó, també s’ha estret marès i sal. També se li ha donat un ús agrícola, centrat a la possessió de sa Barrala, però aquest s’ha anat limitant degut a la salinització dels aqüifers. Cal apuntar que a finals del segle XIX es dedi9caven a regiu entre 10-20 ha.

Des de l’antiguitat hi havia una activitat salinera, però s’abandonà durant el segle XIX. Però el 1951 s’instal·là l’empresa Salines de Llevant SA i des de llavors explotà 132 ha (1/3 part del total) per extreure sal.

El 1984 el Parlament Balear declarà la zona com a Àrea Natural d’Especial Interès (ANEI) amb un total de 1.492’5 ha junt amb la franja des Trenc. La Unió Europea ho considerà Zona d’especial Protecció per a les Aus (ZEPA).

(GEM V. 15, pp. 80-1)

SANT JOAN DE LA FONT SANTA

Oratori de Sant Joan de la Font Santa.
Fotografia: Pep Camps.
Establiment situat entre es Salobrar i sa Canova. Les seves aigües tenen una temperatura de 38’7ºC a la superfície i són especialment indicades per al tractament de reumatismes, neuràlgies, paràlisis, artrosis i afeccions cutànies. El primer document que es té és de 1395 on es demana a la Cúria Eclesiàstica per bastir-hi, al voltant, uns edificis per allotjar els malalts que hi acudien.

Abans de 1516, quan es construïren les primeres instal·lacions hi havia dues fonts: ses Estaques i la font Santa. A partir d’aquesta data s’adheriren unes construccions a l’antic oratori dedicat a Sant Silvestre i Santa Coloma.

El 1580, els frares carmelitans hi fundaren un convent i el 1587 lis concediren la confraria de la Font Santa, però abandonaren el lloc el 1592.

Aljub de Sant Joan de la Font Santa (1671). 
Fotografia: Pep Camps.
Entre el 1571-3, els jurats de Campos reedificaren l’església, acondicionaren els banys i construïren l’aljub. Des del segle XVI, la propietat estigué en litigi entre l’Ajuntament de Campos i el marquès de Palmer, propietari de l’entorn. Al segle XIX una part de les terres foren cedides a la Diputació Provincial de Balears, per construir un balneari d’ús públic, que es dugué a terme entre 1843-5. Però el 1909, la Diputació el subhastà públicament i Rafel Garcies, en 1910, es convertí en nou propietari. El 1917, la propietat passà a Cosme M. Oliver i des de l’època pertany a la mateixa família. Des de 1996 funciona com a hotel, on es duen tractaments termals sota vigilància mèdica.

(GEM V.15, p.358).

SANT BLAI

Oratori de Sant Blai (Segles XV-XVII). Fotografia: Pep Camps.
Fou la primera parròquia de la vila, documentada a l’any 1248 a la butlla d’Innocenci IV, sota l’advocació de Sant Julià. El 1405, perdé el seu caràcter parroquial, per la construcció d’una nova església al nucli urbà, i es convertí en oratori, dedicat a Sant Blai. De traça gòtica, té la planta rectangular de nau única, amb coberta de volta de creueria, remodelada el segle XVI. Prop de l’església, hi havia un cementiri, transformat l’any 1958 en parc municipal. Fou restaurat l’any 1990.

(GEM V.15, p. 277).