28/5/19

Reportatge a Diario de Mallorca sobre la història del futbol a Calvià.

Reportatge a Diario de Mallorca del periodista Jaume Valles qui recorda la història del futbol a Calvià a través del llibre "Història del futbol a la vila de Calvià", que publicarem a l'any 2016 amb l' Ajuntament de Calvià i el C.D. Calvià Fútbol

12/4/19

La premsa alemanya es fa ressò de la visita cultural que organitzarem el passat dissabte per Santa Catalina i es Jonquet, dins del programa "Conèixer Palma des de Can Balaguer".

La premsa alemanya es fa ressò de la visita cultural organitzada el passat dissabte dia 6 d'abril pels barris històrics i tradicionals de Santa Catalina i es Jonquet.

El diari Mallorca Magazin ha dedicat un extens reportatge a la visita inclosa dins el programa "Conèixer Palma des de Can Balaguer" que organitzem amb la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Palma. 

Volem donar les gràcies a la periodista Christine Stein per seguir tot el recorregut i realitzar un magnífic reportatge i al nou director del diari, Alexander Sepasgosarian, per recolzar i donar difusió a iniciatives culturals, com la realizada el passat dissabte. 

8/4/19

Itinerari per Santa Catalina i es Jonquet.

Fotografia: Josep Borne.
ARCA va organitzar el passat dissabte 6 d'abril un recorregut cultural titulat "Santa Catalina i es Jonquet", dirigit per l'historiador i divulgador Xavier Terrasa.

Aquest itinerari s'emmarca dins el programa cultural "Conèixer Palma des de Can Balguer", el qual compta amb el suport de la Regidoria de Cultura Patrimoni, Memòria Històrica i Política Lingüística de l'Ajuntament de Palma i està obert per a totes les persones interessades en el coneixement de la història i el patrimoni de Ciutat.

Fotografia: Josep Borne.
La visita ens va permetra conèixer la història i el patrimoni dels barris més antics fora de les murades de Palma i que presenten una personalitat molt característica i que els fan especialment atractius a dia d'avui.

22/3/19

Presentació de "Reflexions sobre integració".

Avui divendres dia 22 de març a les 19:30h hi haurà una xerrada a càrrec de Richard Ian Fleming amb el títol "Reflexions sobre integració", on tindré el plaer de fer la presentació.
Lloc: Teatre de Sa Societat. Calvià.
Organitza: Consell Rector de Sa Societat.

8/3/19

Coordinació del programa: "Conèixer Palma des de Can Balaguer".

ARCA organitza un programa gratuït per a la ciutadania de visites culturals per Palma que durà per títol “Conèixer Palma des de Can Balaguer”, que compta amb el suport de la regidoria de Cultura, Patrimoni, Memòria Històrica i Política Lingüística de l'Ajuntament de Palma.

El programa que hem dissenyat conjuntament amb la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Palma tendrà com a punt de partida Can Balaguer (Carrer de la Unió, 3. Palma) i està obert per a totes les persones interessades en el coneixement de la història i el patrimoni de Ciutat.

Programa de visites

- Dissabte 9 de març a les 10'30h. “Palma a través de la Poesia i Narrativa”, a càrrec del professor d'història Josep Francesc Borne Mas.

La visita explicarà la història de la ciutat en llocs concrets, on escriptors i poetes han fet referència a les seves obres i ens han deixat un testimoni únic i molt viu d'un moment específic de la nostra història.

- Dissabte 23 de març a les 10'30h. “El desbordament de sa Riera”, a càrrec del llicenciat en història i guia oficial Albert Bouzas. 
PLACES ESGOTADES

La visita ens recordarà un dels capítols més tràgics ocorregut a Ciutat, el 14 d'octubre de 1403, on degut a una riada varen morir aproximadament 5.000 persones. 

- Dissabte 6 d'abril a les 10'30h. “Recorregut per Santa Catalina i es Jonquet”, a càrrec de l'historiador i divulgador Xavier Terrasa García. 
PLACES ESGOTADES

La visita ens permetrà conèixer la història i el patrimoni dels barris més antics fora de les murades de Palma i que presenten una personalitat molt característica i que els fan especialment atractius.

- Dissabte 13 d'abril a les 10'30h. “Bennazar Palma”, a càrrec del professor d'història Josep Francesc Borne Mas. PLACES ESGOTADES

La visita recordarà l'obra de l'il·lustre arquitecte Gaspar Bennazar Moner (1869-1933), quan es compleixen 150 anys del seu naixement. Un llegat artístic i cultural de primer nivell, present i viu al paisatge urbà de la ciutat.

-  Dissabte 27 d'abril a les 10'30h. “Mites i veritats dels jueus de Mallorca”, a càrrec del llicenciat en història i guia oficial Albert Bouzas.

La visita qüestionarà tota una sèrie de mites al voltant dels jueus de Mallorca per apropar-nos a la realitat d'aquesta comunitat d'una manera més rigorosa i, sobretot, més humana. 

- Dissabte 11 de maig a les 10'30h. “Llegendes de Palma”, a càrrec del gestor cultural i divulgador Joan Antoni Martínez Payeras.

La visita ens permetrà conèixer episodis que es situen entre la història i la ficció, però que alhora conformen un llegat cultural que la nostra societat ha anat transmeten al llarg de vàries generacions.


Totes les visites tendran com a punt de partida: Can Balaguer. Carrer de la Unió, 3 (Palma) i seran totalment gratuïtes.

Informació i reserves a: arcainforma@arcapatrimoni.net

7/2/19

Continuen les vendes positives del llibre"Així era el Terreno. Imatges d'ahir".

El llibre "Així era el Terreno. Imatges d'ahir" (Illa Edicions) tot i un any després de la seva publicació ha obtingut uns bons resultats de venda a la llibreria Agapea durant la setmana del 28 de gener al 3 de febrer.
Gràcies als lectors per seguir confiant amb el llibre!!!

26/11/18

Coordinació de la vuitena visita del programa Agricultura, paisatge i patrimoni a la Cooperativa Agrícola de Sant Bartomeu (Sóller).

El passat dissabte 24 de novembre varem dur a terme la vuitena i darrera visita del programa Agricultura, paisatge i patrimoni, a la Cooperativa Agrícola de Sant Bartomeu (Sóller) amb la col·laboració de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears.

La Cooperativa Agrícola de Sant Bartomeu, tot i tenir més de cent d'anys d'història, creada a l'any 1898, com a Sindicato Agrícola Católico Sollerense, per Mn. Mir Rullan, compta a dia d'avui amb la maquinària més moderna i sofisticada, i és capaç d'assolir una producció de 900 tonelades, tal i com ens explicà Aina Mora, de méscultura, a la nostra visita. Tota aquesta modernització i sofisticació no lleven de banda, que es produeixi un oli de qualitat i verge, el qual pogueren tastar i comprovar els nostres visitants.

La Cooperativa Agrícola de Sant Bartomeu a part de la producció d'oli, també es dediquen a la comercialització d'altres productes, com la taronja, que tants de beneficis econòmics ha donat històricament a aquest poble i sense oblidar l'horticultura, i és que Sóller ha estat des de sempre una de les hortes més importants de Mallorca, amb una concentració important d'agricultura de reguiu, gràcies a l'abundàcia d'aigües que arriben des de les muntanyes que envolten aquesta localitat.



12/11/18

Coordinació de la setena visita del programa Agricultura, paisatge i patrimoni a Oli Solivellas.

Sebastià Solivellas dirigeix les seves explicacions a les
persones assistents a la visita.
El passat dissabte 10 de novembre ARCA va organitzar la setena visita del programa Agricultura paisatge i patrimoni a la finca on es produeix la marca Oli Solivellas (Alcúdia) i posteriorment es feu una excursió al puig de Maria (Pollença).

Oli Solivellas

És una petita empresa familiar que produeix oli d’oliva extra verge. La marca té reconeguda la Denominació d’Origen (DO), com a oli propi de Mallorca amb les seves varietats habituals. La finca es Guinyent es troba a uns dos quilometres de la badia d’Alcúdia, molt a prop de la mar. Aquest fet proporciona un microclima molt apropiat pel cultiu de l’olivera, perquè durant els calorosos dies d’estiu, propicia que durant la nit refresqui i airegi els arbres.

Fins fa vint-i-dos anys, aquest finca havia estat una explotació tradicional de cereals, però a partir d’aquest moment, les noves generacions de la família Solivellas decidiren canviar el blat per l’oliva i el resultat a dia d’avui és d’una producció anual de 50.000 litres d’oli de molt bona qualitat. La distribució és reparteix en un 50% de vendes a Mallorca i l’altra meitat a l’estranger (Alemanya, Suïssa, Àustria, Japó,...).

Olivar de la finca es Guinyent (Oli Solivellas).
En el moment que férem la visita, s’estava recollint l’oliva dels arbres. Aquest any la temporada de recollida ve un poc endarrerida, degut a la sequedat i les escasses pluges d’aquest any. Les oliveres acostumen a dur uns quaranta quilograms d’olives, si duen més quantitat, la qualitat d’oli minvarà. El procés de recollida dura unes tres setmanes, on un grup d’unes deu persones treballa intensament, perquè cada dia milers de quilos d’oliva surtin cap a les tafones de la Cooperativa de Sóller o Son Catiu (únics llocs a Mallorca on es pot elaborar oli amb la denominació d’origen) per ésser transformats en litres d’oli.

Puig de Maria

Església del puig de Maria, segle XV.
Un cop finalitzada la visita a la finca des Guinyent ens traslladarem fins al municipi veïnat, Pollença, per iniciar una de les excursions més singulars i significatives que té Mallorca, el Puig de Maria. Situat al sud-est de la localitat de Pollença, s’alça a una altura de 333 metres i des de la seva part superior proporciona unes vistes fantàstiques de les badies de Pollença i Alcúdia. La pujada fins al santuari és un referent per a molts de pollencins i pollencines, però també per a altres residents de l’illa, que uns 40 minuts a peu poden accedir fins a la cimera.

La construcció d’una capella coincideix amb els anys de la pesta negra, quan a 1348 el bisbe Berenguer Batle autoritzà la seva edificació. La llegenda ens parla que a 1362 s’hi establiren tres ermitanes, les tres dones de Can Sales (Flor Ricomana, la priora, Simona Alzina, la filla i Dolça Blanch) i fou quan es trobà la imatge de la Mare de Déu. A partir d’aquest moment la devoció anà amb augment i el santuari anà creixent (nova capella, biblioteca i col·legi de la noblesa mallorquina) i es formà la Congregació de monges de Canongesses Regulars de Sant Agustí.

Torre de defensa del segle XIV.
Però el Concili de Trento truncà aquest congregació i les monges hagueren d’abandonar el monestir a l’any 1564, el que provocà que el santuari entrés en decadència. L’any 1917 s’instal·laren els ermitans de la Congregació diocesana de sant Pau i Sant Antoni, els quals foren substituïts a 1968 per les germanes missioneres dels Sagrats Cors, fins que deixaren el santuari a 1998. Actualment, l’Obreria del Puig és qui s’encarrega del funcionament del santuari i les seves dependències d’hospedatgeria.

El nostre itinerari va transcórrer per un camí encimentat i cobert d’alzines. Un cop s’obrí el camí, començarem a transitar pel camí vell, fet de pedra seca, documentat al segle XVII i restaurat pel Consell de Mallorca als anys 1993 i 1994. Abans d’arribar a l’entrada del santuari, agafarem un caminoi a l’esquerra, anomenat el camí dels ermitans, que es dissenyà per anar a cercar llenya als voltants del santuari. El caminoi permet donar la volta al santuari i veure dos elements interessants:

- El Clot de la Mare de Déu, perforació càrstica, on presumiblement es va trobar la imatge de la Mare de Déu.

- Restes d’un molí de vent, documentat a 1683 i des d’on hi ha unes vistes privilegiades.

Sala Refectori del segle XV.
Deixarem aquest indret i entrarem al recinte del santuari, on cal destacar la seva torre, construïda a finals del segle XIV i les murades, de finals del segle XV. L’església és d’estil gòtic i fou construïda al segle XV, tot i que al segle XVII sofrí una greu restauració barroca. La façana actual és una ampliació neogòtica de l’any 1858.

A l’interior cal destacar el petit museu, amb uns interessants exvots i altres peces d’interès i el refectori, sala d’estil gòtic amb arcs apuntats i sotil de fusta.

Cerdà Martín, M.; Vilanova Suau, B. Pollença: guia de passeig. El Gall. Pollença, 1998. pp. 71-84.



29/10/18

Coordinació de la sisena visita del programa d'Agricultura, paisatge i patrimoni a la Cofradia de Pescadors de Portocolom.

Cati Estelrich ens mostra l'etiquetatge
que han de dur les captures pescades.
El passat dissabte 27 d'octubre es dugué a terme la VIª visita del programaAgircultura, paisatge i patrimoni, organitzat per ARCA i amb la col·laboració de la Conselleria de Mediambient, Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears. En aquesta visita ens aproparem a la Confraria de Pescadors de Portocolom. El president de la federació de cofradies de pescadors de Balears, el Sr. Joan Cànaves i la secretaria de la Cofradia de Pescadors de Portocolom, la Sra. Cati Estelrich ens explicaren el funcionament d’aquesta confraria i amb ells passejarem per Portocolom, on gaudirem d’aquest fantàstic port que presenta nombrosses i interessants històries.

Un cop recorregut una part del port, poguerem veure d’aprop algunes de les embarcacions que els pescadors de Portocolom utilitzen per a la seva tasca diària a la mar. Durant aquests dies, els pescadors es trobaven inmerssos en la campanya de la pesca de la llampuga, producte de temporada que arribarà a les nostres taules en uns pocs dies.

Els visitants tingueren l’oportunitat de conèixer els productes que es pesquen en aquestes aigües a través d'una peixeteria que es troba a la zona del port i que exposa i ven productes de la mar de primera qualitat.

Un cop finalitzada aquesta visita, continuarem el nostre programa per tal de veure i observar de primera mà el jaciment arqueològic de 
Closos de can Gaià, situat a les afores de Portocolom. Llorenç Oliver, codirector del projecte de Closos ens va rebre per explicar-nos quina ha estat la seva feina al jaciment des de l’any 1996.

El jaciment arqueològic de “Els Closos de Can Gaià”.

Imatge de Portocolom. Fotografia: Lluïsa Palomero.
És un poblat de navetes (o naviformes segons la terminologia científica) de les que es conserven al manco nou perfectament identificables, encara que, originalment, amb tota probabilitat, n’existirien més com així es pot intuir per alguns trams de murs situats a la perifèria del nucli central. La disposició de les estructures sobre el terreny és dispersa amb una orientació molt similar (S-E).

El poblat fou construït cap el 1700 BC, a l’inicio de l’Edat del Bronze a les Illes Balears, i fou habitat de forma ininterrompuda fins al 850 BC, moment en que el primers talaiots ja estaven funcionant, quan s’abandonà. Posterior en aquesta data, però, s’han documentat diferents activitats en els seus voltants al llarg dels anys. Entre aquestes utilitzacions esporàdiques destaquen les que es feren durant l’ocupació bizantina de Mallorca, en el període islàmic i a època moderna.

Llorenç Oliver ens explicà el projecte del jaciment de Closos
de Can Gaià. Fotografia: Lluïsa Palomero.
Situat a uns 700 m en relació a la mar, els terrenys que l’envolten es caracteritzen per la seva pedregositat, afloraments constants de la roca mare i argiles molt vermelloses que formen les terres més típiques de la zona. Les condicions climàtiques tenen com a constant més important l’escassetat de pluges, fenomen que dona lloc a una vegetació de garriga baixa, amb pocs pins i molts d’ullastres, llentiscles, romaní i altres espècies pròpies de la garriga mediterrània. Però, tant els continus treballs agrícoles que es dugueren a terme fins a mitjans del s. XX com la recent i sostinguda urbanització de l’àrea ha destruït bona part de la vegetació de la zona.

La propera visita del programa es durà a terme dia 10 de novembre a Olis Solivellas (Alcúdia) i ho complementarem amb una petita excursió de pujada al puig Maria (Pollença).


25/10/18

Participació al reportatge "Les Cases burgeses del Terreno".

El programa d'IB3 TV Illes i pobles ha emès un reportatge titulat "Les Cases burgeses del Terreno", on hem compartit espai amb la historiadora de l'art Pilar Rubí

22/10/18

Coordinació de la cinquena visita del programa Agricultura, paisatge i patrimoni a la finca es Vinyol (Manacor).

Biel Oliver explicant a la finca des Vinyol.
ARCA amb la col·laboració de la Conselleria de Mediambient, Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears ha organitzat la cinquena visita del programa Agricultura, paisatge i patrimoni.

El passat dissabte dia 20 d'octubre es visità la finca des Vinyol, situada al camí de Son Fangós, del terme municipal de Manacor. Aquesta empresa familiar desenvolupà producció d’agricultura ecològica i fou un referent a Mallorca, ja que fou de les primeres a l’illa en implantar aquest sistema, després d’un viatge a Israel a finals dels anys’80 per part del seu propietari, el Sr. Biel Oliver. Durant tres dècades han produit una varietat de productes agrícoles: verdures, hortalisses i fruites, de primera qualitat i a un preu molt competitiu, on el client es podia emportar a ca seva una senalla amb diferents productes frescs de temporada.

La finca des Vinyol treballà a ple rendiment durant tot l’any fins fa una sèrie d'anys, per tal de produir i oferir una varietat de productes de temporada durant qualsevol època. La finca autogenerava tota la seva producció i reciclava els seus residus, que servien com a combustió per als nous conreus.

Casa on va viure fra Juníper Serra al barri del Barracar a Petra.
Fotografia: Pep Camps.
Un cop finalitzada la visita, ens dirigirem a la localitat de Petra, on gaudirem d’una visita especial, les primeres pases de fra Juníper Serra (1713-1784), un dels mallorquins més universals que ha donat aquesta terra, nascut al barri del Barracar de Petra i que als 35 anys abandonà Mallorca per embarcar-se fins a les Indies, on fou el fundador de diverses missions al llarg de la costa de California, que s’han convertit a dia d’avui en importants centres urbans dels Estats Units i Mèxic.

Des de l'any 1959 l'Associació d'Amics de fra Juníper Serra vetlla pel manteniment i conservació de la casa on va viure durant els seus primers anys aquest il·lustre personatge, la qual encara conserva un aire de l'època, després de ser restaurada a l'any 1932. La mateixa associació s'encarrega d'atendre el museu dedicat a la memòria del frare franciscà i del seu recorregut com a missioner per la costa oest de nord-amèrica. Peces interessants vengudes des d'Amèrica de forma voluntària i altres donades des de la pròpia Mallorca confeccionen un petit espai que ens fa entendre un poc millor la vida i l'obra d'un dels mallorquins més importants que ha donat la nostra història.

La propera visita del programa serà dissabte 27 d'octubre a la Confraria de Pescadors de Portocolomi posteriorment visitarem el jaciment arqueològic de Closos de Can Gaià.

1/10/18

Coordinació de la quarta visita del programa Agricultura, paisatge i patrimoni a vins Mesquida Mora (Porreres).

Bàrbara Mesquida dirigeix les seves explicacions.
ARCA amb la col·laboració de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears va organitzar el passat dissabte 29 de setembre la quarta visita del programa “Agricultura, paisatge i patrimoni”.

La idea d'aquest projecte és visitar diferents indrets de producció agrícola-ramadera, perquè els visitants puguin conèixer de primera mà com s'elaboren els productes i com es treballa al camp. Volem donar la visió que el camp de Mallorca encara és viu, on hi ha unes persones que el treballen i gràcies a elles, conservem un paisatge natural que és patrimoni d'aquesta illa i que ha alimentat a tantes generacions durant la nostra història i que encara té la seva importància en l'economia mallorquina.

Vinyes de Mesquida Mora.
La visita als vins Mesquida Mora (Porreres) es complementà amb una visita posterior al cementiri de Porreres, lloc de repressió durant els anys de la Guerra Civil, on poguerem comptar amb les explicacions de l'historiador Tomeu Garí, qui ens aportà les darreres informacions sobre l'exhumació de la fossa comú de Porreres, on es pogueren recuperarar els cossos de 55 persones assessinades pel regim franquista.

Per finalitzar el programa, anarem fins al puig de Monti-sion, on poguerem gaudir del seu magnífic santuari, documentat a finals del segle XV i que entre el segle XVI i 1835 fou un centre d'ensenyament de gramàtica llatina.

Cementiri de Porreres, on Tomeu Garí ens explica els treballs
d'exhumació de la fossa comú.
Bàrbara Mesquida prové d'una empresa de vineters de quatre generacions, la qual es constituí com a societat anònima l'any 1994 amb el nom de vins Jaume Mesquida, tot i que inicialment fou fundada per Jaume Mesquida Barceló el 1945 als carrers de sa Vileta i Pou Florit. Als anys'80 tenia 25 quarterades de vins repartides en 10 finques. El 1975 introduïren ceps de Borgonya i Aquitània. De les seves finques treien el 85% de la verema, la resta la compraven als pagesos.

El 1994 produïren vins fins de qualitat, com negre de criança, blanc varietat i fruital i blanc de criança. Fou la primera empresa de Mallorca que produí cava, 2.000 botelles l'any 1993 i 7.500 botelles l'any 1994. Entre vi i cava, l'any 1994 es produïren 80.000 botelles, de les quals s'exportaren a Alemanya, Bèlgica i Suïssa. En l’actualitat produeixen un total de 210.000 botelles. 

Santuari de la Nostra Senyora de Monti-sion.
Fa 7 anys, decidiren tancar el celler del centre de Porreres i obrir-ne un de nou amb el nom de vins Mesquida Mora, on convertiren les seves vinyes a cultiu biodinàmic fi així comença la nova aventura amb l’elaboració d’uns vins que expressen el potencial d’una vinya més viva, més sana, més autèntica. 

La propera visita es durà a terme dissabte 20 d'octubre a la finca d'agricultura ecològica es Vinyol (Manacor) i ho complementarem visitant la localitat de Petra. 

25/9/18

Xerrada sobre "El patrimoni històric a Calvià".

Xavier Terrasa i Antoni Pallicer durant l'acte de presentació.
Fotografia: Juan Iglesias.
Compartim la xerrada sobre "El patrimoni històric a Calvià" que duguerem a terme el passat divendres al teatre de sa Societat de Calvià.

L'acte fou presentat per Antoni Pallicer.
Gràcies a Juan Iglesias per la seva filmació. 

17/9/18

Coordinació de la tercera visita del programa Agricultura, paisatge i patrimoni a Ramaders Agrupats (Felanitx).

Grup d'ARCA davant l'empresa Ramaders Agrupats.
ARCA amb la col·laboració de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears va organitzar el passat dissabte 15 de setembre la tercera visita del programa “Agricultura, paisatge i patrimoni”.

La idea d'aquest projecte és visitar diferents indrets de producció agrícola-ramadera, perquè els visitants puguin conèixer de primera mà com s'elaboren els productes i com es treballa al camp. Volem donar la visió que el camp de Mallorca encara és viu, on hi ha unes persones que el treballen i gràcies a elles, conservem un paisatge natural que és patrimoni d'aquesta illa i que ha alimentat a tantes generacions durant la nostra història i que encara té la seva importància en l'economia mallorquina.

Sobrassades produïdes per Ramaders Agrupats
La visita a l'empresa de Ramaders Agrupats (Felanitx) es complementà amb una visita posterior al puig de Sant Salvador, on ja es documenta un primer oratori a l'any 1349. L'actual ésglésia és del segle XVIII, on figura el retaule Passio Imaginis (1448) i l'hostetgeria es començà a construir al segle XVII i finalitzà al segle XVIII.

Ramaders Agrupats és una societat agrària de transformació (SAT) que es troba situada a la zona de Felanitx. L’empresa es dedica a la cria de bestiar i a l’elaboració i venda de carn i embotits de tota casta. Compta amb una infraestructura completa per realitzar tot el procés: explotacions de bestiar, escorxador, sala d´especejament, laboratori, màquines de transformació i xarxa de distribució per a la venda directa a carnisseries, restaurants, hotels, etcètera.

Església de la Mare de Déu de Sant Salvador.
L’any 1982 un grup de 39 ramaders de la zona de Felanitx i voltants es juntaren per constituir una SAT. Inicialment tenien una carnisseria al centre de Felanitx, però com aquesta quedà petita per tota l’activitat que desenvolupaven, decidiren arribar a un acord amb l’ajuntament perquè es pogués habilitar l’antic escorxador, que es trovava en desús i reformaren unes instal·lacions, que avui en dia estan totalment modernitzades, amb les darreres tecnologies i adaptades a les normatives europees. L’empresa ha crescut durant els darrers anys i a dia d’avui dóna feina a més de 50 persones, sent un referent del sector primari de la zona de llevant de Mallorca.

La propera visita es durà a terme dissabte 29 de setembre a vins Mesquida Mora (Porreres) i es complementarà amb una visita al puig de Monti-sion i al cementiri de Porreres, lloc de trist record durant els anys de la Guerra Civil.

14/9/18

Xerrada sobre "El Patrimoni Històric a Calvià".

Divendres dia 21 de setembre a les 20'00h a sa Societat (Calvià) duré a terme una xerrada sobre "El Patrimoni Històric a Calvià".

La xerrada farà un repàs dels béns culturals i patrimonials que podem trobar al municipi i la seva importància històrica.

La idea es veure el Patrimoni Històric amb un valor de present i de futur. El seu llegat ens defineix i ens traça l'evolució del nostre poble i ens dóna un potencial cultural diferenciador a la resta.

14/6/18

El llibre "Així era el Terreno. Imatges d'ahir" el 3er més venut a la llibreria Agapea.

Font: Suplement Bellver (Diario de Mallorca),
pàg. 2 de 14 de juny de 2018.
El llibre "Així era el Terreno. Imatges d'ahir" (Illa Edicions) ha sigut el 3er més venut a la llibreria Agapea Palma durant la setmana del 4 al 10 de juny.
Una setmana més vull agraïr als lectors que han decidit adquirir aquest llibre, l'esforç de la llibreria que ha impulsat les vendes i el treball editorial.
Tota aquesta suma de factors fa que després de 6 mesos al carrer, encara mantengui una posició destacada en quant a vendes.

7/6/18

El llibre "Així era el Terreno. Imatges d'ahir" el més venut a Llibres Colom.

Font: Suplement Bellver (Diario de Mallorca),
pàgina 2 dia 7 de juny de 2018.
El llibre "Així era el Terreno. Imatges d'ahir" (Illa Edicions) ha estat el més venut durant la setmana del 28 de maig al 3 de juny a Colom Libros
Vull agraïr l'esforç de la llibreria, el compromís dels lectors i l'aposta de l'editorial perquè aquest treball hagi assolit aquesta destacada posició.

4/6/18

Coordinació de la Iª visita del programa "Agricultura, paisatge i patrimoni" a la finca de Can Caló de Ruberts.

Biel Torrens dirigint les seves explicacions al grup d'ARCA.
ARCA va organitzar ahir diumenge 3 de juny la primera visita del programa "Agricultura, paisatge i patrimoni", el qual compta amb la col·laboració de la Conselleria de Mediambient, Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears. 

En aquesta ocasió poguerem gaudir de la finca de Can Caló, situada al Km. 5'2 de la carretera que uneix Sencelles amb Pina. La finca de Can Caló es troba de cara al llogaret de Ruberts, a tan sols uns 500 metres. El seu propietari, Biel Torrens ens va atendre molt amablement i ens explicà el treball d'aquesta finca tradicional d'agricultura ecològica. Fa una sèrie d'anys que varen recuperar per a la seva producció un conreu endèmic de Mallorca, com és el pebre bord, amb més de 600 anys d'història, però que fins l'any passat només presentava un conreu de 1'6 hectàrees a tota Mallorca. Gràcies a ell i altres agricultors, membres de l'associació Slow Food han fet que anualment s'hagin sembrat 25 hectàrees a tota Mallorca d'aquest producte, que recordem s'emprea a la receta de la sobrassada.

Cases de Can Caló (Sencelles).
Un cop finalitzada aquesta visita, el nostre grup es desplaçà fins a Ruberts (Sencelles), on poguerem conèixer el patrimoni històric d'aquest llogaret del Pla de Mallorca que fou declarat Bé d'Interès Cultural (BIC) amb la categoria de Conjunt històric, després que ARCA fes un estudi històric-geogràfic de l'indret i gràcies a la lluita que han duit els veïnats d'aquesta petita localitat des de fa deu anys.

Història de Ruberts

Documentat ja al segle XIII, en el Llibre de repartiment de Mallorca. El nom prové molt probablement d’un personatge de la família Roberts o Ruberts, de Tarragona, que participà en la conquesta de 1229, i en el repartiment li pertocaren 3 alqueries del terme de Sineu amb un total de deu jovades. Després de la conquesta quedà inclòs dins la part reial, però el control directe del territori ho va portar a terme l’ardiaca de Barcelona.

Les properes referències històriques que ens parlen d’aquest llogaret, són a l’any 1452, quan trobem l’antiga alqueria dels Ruberts (probablement l’actual possessió de Son Jordà). Aquesta era de Guillem Gibert, qui es queixa dels veïns, perquè li entren a la finca amb el bestiar i li fan malbé a la seva producció.

A l’any 1558, la propietat serà dividida, Caterina, muller de Joan Ramis, filla de Bartomeu Jordà dels Ruberts repartirà amigablement els seus dominis amb Joanot Jordà.

Als Estims de 1578, Son Jordà, encara apareix documentada amb el nom de los Ruberts, i el seu propietari era Joanot Jordà i es valorà en 2.200 lliures. D’aquesta família prendrà el definitiu nom de Son Jordà. A part, hi havia tres possessions més, però totes elles es coneixien com a Ruberts. Propietat de Joan Ferragut, es valorà amb 2.000 lliures, propietat de Julià Ferragut, es valorà amb 1.000 lliures i propietat de Jordi Ferragut, es valorà amb 1.000 lliures.

Oratori de la Mare de Déu del Carme (Ruberts).
Sabem que a l’any 1596 era propietat de Sebastià Jordà, però encara estava sota el domini directe o alodial de l’ardiaca de Barcelona i es valorà en 2.300 lliures, fet que la convertí en la possessió més gran de la cantonada.

En els cadastres de 1694 i 1706, Son Jordà, canvia de família, hi trobem a Francesc Antic com a propietari i la finca es valorà en 4.300 lliures.

A l’any 1742, trobem de bell nou un canvi en la titularitat familiar, en aquest cas el seu propietari és el mercader Jaume Sard Lledonet. Aleshores, Son Jordà comptava amb un oratori privat amb un retaule de la Nostra Senyora del Roser i tenia un celler. La seva producció agrícola es centrava en la vinya i el conreu de cereals.

En el cadastre de 1756 Son Jordà era propietat de Jaume Sard i es valorava en 4.000 lliures.

A l’any 1768, la família Sard cedeix unes terres seves a l’església per construir l’oratori públic de Ruberts. El bisbe de Mallorca, Francisco Garrido, va designar al rector de Sencelles, mossèn Bartoumeu Verd Falcó com a responsable de les obres. Dia 15 de maig de 1768 es col·locà la primera pedra. Els veïns de Ruberts hagueren de participar econòmicament en la construcció de la nova església i a pagar anualment 10 quarteres de blat al capellà encarregat dels serveis religiosos. L’oratori fou beneït el 25 de novembre de 1770 i dedicat a Nostra Senyora del Carme.

A 1773, Son Jordà era propietat de Jaume Sard i sabem que produïa blat, candel, civada, faves, guixes i ciurons.

El 1859, Son Jordà apareix en un registre de finques rústiques, sent el propietari Jaume Sard i amb una extensió de 28 quarterades.

A finals del segle XIX, l’Arxiduc Lluís Salvador, ens dóna dades interessats sobre aquest llogaret. Sabem que hi havia 31 cases, on hi vivien 156 habitants. Son Jordà era propietat de Jaume Sard, que residia a Sencelles. És la novena finca més gran del municipi amb un total de 75 ha i és una de les tres finques de Sencelles amb més producció d’ametlles.

Biel Torrens fet les seves explicacions davant els seus
cultius de patata.
Entre 1909 i 1910, es veu que el temple de la Mare de Déu del Carme s’havia quedat petit i aquest fou ampliat.

A l’any 1921, s’hi instal·laren les Germanes de la Caritat, que inicialment ocuparen una casa del nucli. Entre 1929 i 1935, es bastí el convent de l’esmentada congregació. El 1960, les esmentades Germanes deixaren el llogaret.

Tenim dades de 1960, on hi hagut una lleugera davallada del nombre de habitants. Hi havia 31 cases, on hi vivien 122 habitants. A l’any 1964, va arribar l’electricitat a Ruberts i a l’any següent, mossèn Bartomeu Mulet promogué la creació d’un tele-club que restà en actiu fins al principi del decenni de 1970.

A l’any 1978, la titularitat de la possessió de Son Jordà, torna a canviar de llinatge, després de més de dos-cents anys de propietat, la família Sard, passà la finca a la família Perelló Oliver.

A l’any 1985, el temple de la Mare de Déu del Carme fou restaurat i pocs anys després, també, es dugueren obres a la plaça del poble.

Dades de 1991, ens avisen del clar retrocés demogràfic de Ruberts, on hi havia 29 cases i hi vivien 28 habitants.

A l’any 1994, la possessió de Son Jordà, deixa l’activitat agrària i es convertí en un agroturisme.

Bibliografia consultada

- Arxiduc Lluís Salvador. Las Baleares descritas por la palabra y el grabado. Tom V, pàg. 44 i 209. Tom IX, pàg. 259.

- Berard, Gerónimo de. Viaje a las villas de Mallorca, 1789. Ajuntament de Palma, 1983.

- Florit Zuazaga, Jerònia; Ordinas Garau, Antoni. Sencelles. Promomallorca, 2003. pàg. 68.

- Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum V. Pàg. 7-9.