26/11/18

Coordinació de la vuitena visita del programa Agricultura, paisatge i patrimoni a la Cooperativa Agrícola de Sant Bartomeu (Sóller).

El passat dissabte 24 de novembre varem dur a terme la vuitena i darrera visita del programa Agricultura, paisatge i patrimoni, a la Cooperativa Agrícola de Sant Bartomeu (Sóller) amb la col·laboració de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears.

La Cooperativa Agrícola de Sant Bartomeu, tot i tenir més de cent d'anys d'història, creada a l'any 1898, com a Sindicato Agrícola Católico Sollerense, per Mn. Mir Rullan, compta a dia d'avui amb la maquinària més moderna i sofisticada, i és capaç d'assolir una producció de 900 tonelades, tal i com ens explicà Aina Mora, de méscultura, a la nostra visita. Tota aquesta modernització i sofisticació no lleven de banda, que es produeixi un oli de qualitat i verge, el qual pogueren tastar i comprovar els nostres visitants.

La Cooperativa Agrícola de Sant Bartomeu a part de la producció d'oli, també es dediquen a la comercialització d'altres productes, com la taronja, que tants de beneficis econòmics ha donat històricament a aquest poble i sense oblidar l'horticultura, i és que Sóller ha estat des de sempre una de les hortes més importants de Mallorca, amb una concentració important d'agricultura de reguiu, gràcies a l'abundàcia d'aigües que arriben des de les muntanyes que envolten aquesta localitat.



12/11/18

Coordinació de la setena visita del programa Agricultura, paisatge i patrimoni a Oli Solivellas.

Sebastià Solivellas dirigeix les seves explicacions a les
persones assistents a la visita.
El passat dissabte 10 de novembre ARCA va organitzar la setena visita del programa Agricultura paisatge i patrimoni a la finca on es produeix la marca Oli Solivellas (Alcúdia) i posteriorment es feu una excursió al puig de Maria (Pollença).

Oli Solivellas

És una petita empresa familiar que produeix oli d’oliva extra verge. La marca té reconeguda la Denominació d’Origen (DO), com a oli propi de Mallorca amb les seves varietats habituals. La finca es Guinyent es troba a uns dos quilometres de la badia d’Alcúdia, molt a prop de la mar. Aquest fet proporciona un microclima molt apropiat pel cultiu de l’olivera, perquè durant els calorosos dies d’estiu, propicia que durant la nit refresqui i airegi els arbres.

Fins fa vint-i-dos anys, aquest finca havia estat una explotació tradicional de cereals, però a partir d’aquest moment, les noves generacions de la família Solivellas decidiren canviar el blat per l’oliva i el resultat a dia d’avui és d’una producció anual de 50.000 litres d’oli de molt bona qualitat. La distribució és reparteix en un 50% de vendes a Mallorca i l’altra meitat a l’estranger (Alemanya, Suïssa, Àustria, Japó,...).

Olivar de la finca es Guinyent (Oli Solivellas).
En el moment que férem la visita, s’estava recollint l’oliva dels arbres. Aquest any la temporada de recollida ve un poc endarrerida, degut a la sequedat i les escasses pluges d’aquest any. Les oliveres acostumen a dur uns quaranta quilograms d’olives, si duen més quantitat, la qualitat d’oli minvarà. El procés de recollida dura unes tres setmanes, on un grup d’unes deu persones treballa intensament, perquè cada dia milers de quilos d’oliva surtin cap a les tafones de la Cooperativa de Sóller o Son Catiu (únics llocs a Mallorca on es pot elaborar oli amb la denominació d’origen) per ésser transformats en litres d’oli.

Puig de Maria

Església del puig de Maria, segle XV.
Un cop finalitzada la visita a la finca des Guinyent ens traslladarem fins al municipi veïnat, Pollença, per iniciar una de les excursions més singulars i significatives que té Mallorca, el Puig de Maria. Situat al sud-est de la localitat de Pollença, s’alça a una altura de 333 metres i des de la seva part superior proporciona unes vistes fantàstiques de les badies de Pollença i Alcúdia. La pujada fins al santuari és un referent per a molts de pollencins i pollencines, però també per a altres residents de l’illa, que uns 40 minuts a peu poden accedir fins a la cimera.

La construcció d’una capella coincideix amb els anys de la pesta negra, quan a 1348 el bisbe Berenguer Batle autoritzà la seva edificació. La llegenda ens parla que a 1362 s’hi establiren tres ermitanes, les tres dones de Can Sales (Flor Ricomana, la priora, Simona Alzina, la filla i Dolça Blanch) i fou quan es trobà la imatge de la Mare de Déu. A partir d’aquest moment la devoció anà amb augment i el santuari anà creixent (nova capella, biblioteca i col·legi de la noblesa mallorquina) i es formà la Congregació de monges de Canongesses Regulars de Sant Agustí.

Torre de defensa del segle XIV.
Però el Concili de Trento truncà aquest congregació i les monges hagueren d’abandonar el monestir a l’any 1564, el que provocà que el santuari entrés en decadència. L’any 1917 s’instal·laren els ermitans de la Congregació diocesana de sant Pau i Sant Antoni, els quals foren substituïts a 1968 per les germanes missioneres dels Sagrats Cors, fins que deixaren el santuari a 1998. Actualment, l’Obreria del Puig és qui s’encarrega del funcionament del santuari i les seves dependències d’hospedatgeria.

El nostre itinerari va transcórrer per un camí encimentat i cobert d’alzines. Un cop s’obrí el camí, començarem a transitar pel camí vell, fet de pedra seca, documentat al segle XVII i restaurat pel Consell de Mallorca als anys 1993 i 1994. Abans d’arribar a l’entrada del santuari, agafarem un caminoi a l’esquerra, anomenat el camí dels ermitans, que es dissenyà per anar a cercar llenya als voltants del santuari. El caminoi permet donar la volta al santuari i veure dos elements interessants:

- El Clot de la Mare de Déu, perforació càrstica, on presumiblement es va trobar la imatge de la Mare de Déu.

- Restes d’un molí de vent, documentat a 1683 i des d’on hi ha unes vistes privilegiades.

Sala Refectori del segle XV.
Deixarem aquest indret i entrarem al recinte del santuari, on cal destacar la seva torre, construïda a finals del segle XIV i les murades, de finals del segle XV. L’església és d’estil gòtic i fou construïda al segle XV, tot i que al segle XVII sofrí una greu restauració barroca. La façana actual és una ampliació neogòtica de l’any 1858.

A l’interior cal destacar el petit museu, amb uns interessants exvots i altres peces d’interès i el refectori, sala d’estil gòtic amb arcs apuntats i sotil de fusta.

Cerdà Martín, M.; Vilanova Suau, B. Pollença: guia de passeig. El Gall. Pollença, 1998. pp. 71-84.



29/10/18

Coordinació de la sisena visita del programa d'Agricultura, paisatge i patrimoni a la Cofradia de Pescadors de Portocolom.

Cati Estelrich ens mostra l'etiquetatge
que han de dur les captures pescades.
El passat dissabte 27 d'octubre es dugué a terme la VIª visita del programaAgircultura, paisatge i patrimoni, organitzat per ARCA i amb la col·laboració de la Conselleria de Mediambient, Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears. En aquesta visita ens aproparem a la Confraria de Pescadors de Portocolom. El president de la federació de cofradies de pescadors de Balears, el Sr. Joan Cànaves i la secretaria de la Cofradia de Pescadors de Portocolom, la Sra. Cati Estelrich ens explicaren el funcionament d’aquesta confraria i amb ells passejarem per Portocolom, on gaudirem d’aquest fantàstic port que presenta nombrosses i interessants històries.

Un cop recorregut una part del port, poguerem veure d’aprop algunes de les embarcacions que els pescadors de Portocolom utilitzen per a la seva tasca diària a la mar. Durant aquests dies, els pescadors es trobaven inmerssos en la campanya de la pesca de la llampuga, producte de temporada que arribarà a les nostres taules en uns pocs dies.

Els visitants tingueren l’oportunitat de conèixer els productes que es pesquen en aquestes aigües a través d'una peixeteria que es troba a la zona del port i que exposa i ven productes de la mar de primera qualitat.

Un cop finalitzada aquesta visita, continuarem el nostre programa per tal de veure i observar de primera mà el jaciment arqueològic de 
Closos de can Gaià, situat a les afores de Portocolom. Llorenç Oliver, codirector del projecte de Closos ens va rebre per explicar-nos quina ha estat la seva feina al jaciment des de l’any 1996.

El jaciment arqueològic de “Els Closos de Can Gaià”.

Imatge de Portocolom. Fotografia: Lluïsa Palomero.
És un poblat de navetes (o naviformes segons la terminologia científica) de les que es conserven al manco nou perfectament identificables, encara que, originalment, amb tota probabilitat, n’existirien més com així es pot intuir per alguns trams de murs situats a la perifèria del nucli central. La disposició de les estructures sobre el terreny és dispersa amb una orientació molt similar (S-E).

El poblat fou construït cap el 1700 BC, a l’inicio de l’Edat del Bronze a les Illes Balears, i fou habitat de forma ininterrompuda fins al 850 BC, moment en que el primers talaiots ja estaven funcionant, quan s’abandonà. Posterior en aquesta data, però, s’han documentat diferents activitats en els seus voltants al llarg dels anys. Entre aquestes utilitzacions esporàdiques destaquen les que es feren durant l’ocupació bizantina de Mallorca, en el període islàmic i a època moderna.

Llorenç Oliver ens explicà el projecte del jaciment de Closos
de Can Gaià. Fotografia: Lluïsa Palomero.
Situat a uns 700 m en relació a la mar, els terrenys que l’envolten es caracteritzen per la seva pedregositat, afloraments constants de la roca mare i argiles molt vermelloses que formen les terres més típiques de la zona. Les condicions climàtiques tenen com a constant més important l’escassetat de pluges, fenomen que dona lloc a una vegetació de garriga baixa, amb pocs pins i molts d’ullastres, llentiscles, romaní i altres espècies pròpies de la garriga mediterrània. Però, tant els continus treballs agrícoles que es dugueren a terme fins a mitjans del s. XX com la recent i sostinguda urbanització de l’àrea ha destruït bona part de la vegetació de la zona.

La propera visita del programa es durà a terme dia 10 de novembre a Olis Solivellas (Alcúdia) i ho complementarem amb una petita excursió de pujada al puig Maria (Pollença).


25/10/18

Participació al reportatge "Les Cases burgeses del Terreno".

El programa d'IB3 TV Illes i pobles ha emès un reportatge titulat "Les Cases burgeses del Terreno", on hem compartit espai amb la historiadora de l'art Pilar Rubí

22/10/18

Coordinació de la cinquena visita del programa Agricultura, paisatge i patrimoni a la finca es Vinyol (Manacor).

Biel Oliver explicant a la finca des Vinyol.
ARCA amb la col·laboració de la Conselleria de Mediambient, Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears ha organitzat la cinquena visita del programa Agricultura, paisatge i patrimoni.

El passat dissabte dia 20 d'octubre es visità la finca des Vinyol, situada al camí de Son Fangós, del terme municipal de Manacor. Aquesta empresa familiar desenvolupà producció d’agricultura ecològica i fou un referent a Mallorca, ja que fou de les primeres a l’illa en implantar aquest sistema, després d’un viatge a Israel a finals dels anys’80 per part del seu propietari, el Sr. Biel Oliver. Durant tres dècades han produit una varietat de productes agrícoles: verdures, hortalisses i fruites, de primera qualitat i a un preu molt competitiu, on el client es podia emportar a ca seva una senalla amb diferents productes frescs de temporada.

La finca des Vinyol treballà a ple rendiment durant tot l’any fins fa una sèrie d'anys, per tal de produir i oferir una varietat de productes de temporada durant qualsevol època. La finca autogenerava tota la seva producció i reciclava els seus residus, que servien com a combustió per als nous conreus.

Casa on va viure fra Juníper Serra al barri del Barracar a Petra.
Fotografia: Pep Camps.
Un cop finalitzada la visita, ens dirigirem a la localitat de Petra, on gaudirem d’una visita especial, les primeres pases de fra Juníper Serra (1713-1784), un dels mallorquins més universals que ha donat aquesta terra, nascut al barri del Barracar de Petra i que als 35 anys abandonà Mallorca per embarcar-se fins a les Indies, on fou el fundador de diverses missions al llarg de la costa de California, que s’han convertit a dia d’avui en importants centres urbans dels Estats Units i Mèxic.

Des de l'any 1959 l'Associació d'Amics de fra Juníper Serra vetlla pel manteniment i conservació de la casa on va viure durant els seus primers anys aquest il·lustre personatge, la qual encara conserva un aire de l'època, després de ser restaurada a l'any 1932. La mateixa associació s'encarrega d'atendre el museu dedicat a la memòria del frare franciscà i del seu recorregut com a missioner per la costa oest de nord-amèrica. Peces interessants vengudes des d'Amèrica de forma voluntària i altres donades des de la pròpia Mallorca confeccionen un petit espai que ens fa entendre un poc millor la vida i l'obra d'un dels mallorquins més importants que ha donat la nostra història.

La propera visita del programa serà dissabte 27 d'octubre a la Confraria de Pescadors de Portocolomi posteriorment visitarem el jaciment arqueològic de Closos de Can Gaià.

1/10/18

Coordinació de la quarta visita del programa Agricultura, paisatge i patrimoni a vins Mesquida Mora (Porreres).

Bàrbara Mesquida dirigeix les seves explicacions.
ARCA amb la col·laboració de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears va organitzar el passat dissabte 29 de setembre la quarta visita del programa “Agricultura, paisatge i patrimoni”.

La idea d'aquest projecte és visitar diferents indrets de producció agrícola-ramadera, perquè els visitants puguin conèixer de primera mà com s'elaboren els productes i com es treballa al camp. Volem donar la visió que el camp de Mallorca encara és viu, on hi ha unes persones que el treballen i gràcies a elles, conservem un paisatge natural que és patrimoni d'aquesta illa i que ha alimentat a tantes generacions durant la nostra història i que encara té la seva importància en l'economia mallorquina.

Vinyes de Mesquida Mora.
La visita als vins Mesquida Mora (Porreres) es complementà amb una visita posterior al cementiri de Porreres, lloc de repressió durant els anys de la Guerra Civil, on poguerem comptar amb les explicacions de l'historiador Tomeu Garí, qui ens aportà les darreres informacions sobre l'exhumació de la fossa comú de Porreres, on es pogueren recuperarar els cossos de 55 persones assessinades pel regim franquista.

Per finalitzar el programa, anarem fins al puig de Monti-sion, on poguerem gaudir del seu magnífic santuari, documentat a finals del segle XV i que entre el segle XVI i 1835 fou un centre d'ensenyament de gramàtica llatina.

Cementiri de Porreres, on Tomeu Garí ens explica els treballs
d'exhumació de la fossa comú.
Bàrbara Mesquida prové d'una empresa de vineters de quatre generacions, la qual es constituí com a societat anònima l'any 1994 amb el nom de vins Jaume Mesquida, tot i que inicialment fou fundada per Jaume Mesquida Barceló el 1945 als carrers de sa Vileta i Pou Florit. Als anys'80 tenia 25 quarterades de vins repartides en 10 finques. El 1975 introduïren ceps de Borgonya i Aquitània. De les seves finques treien el 85% de la verema, la resta la compraven als pagesos.

El 1994 produïren vins fins de qualitat, com negre de criança, blanc varietat i fruital i blanc de criança. Fou la primera empresa de Mallorca que produí cava, 2.000 botelles l'any 1993 i 7.500 botelles l'any 1994. Entre vi i cava, l'any 1994 es produïren 80.000 botelles, de les quals s'exportaren a Alemanya, Bèlgica i Suïssa. En l’actualitat produeixen un total de 210.000 botelles. 

Santuari de la Nostra Senyora de Monti-sion.
Fa 7 anys, decidiren tancar el celler del centre de Porreres i obrir-ne un de nou amb el nom de vins Mesquida Mora, on convertiren les seves vinyes a cultiu biodinàmic fi així comença la nova aventura amb l’elaboració d’uns vins que expressen el potencial d’una vinya més viva, més sana, més autèntica. 

La propera visita es durà a terme dissabte 20 d'octubre a la finca d'agricultura ecològica es Vinyol (Manacor) i ho complementarem visitant la localitat de Petra. 

25/9/18

Xerrada sobre "El patrimoni històric a Calvià".

Xavier Terrasa i Antoni Pallicer durant l'acte de presentació.
Fotografia: Juan Iglesias.
Compartim la xerrada sobre "El patrimoni històric a Calvià" que duguerem a terme el passat divendres al teatre de sa Societat de Calvià.

L'acte fou presentat per Antoni Pallicer.
Gràcies a Juan Iglesias per la seva filmació. 

17/9/18

Coordinació de la tercera visita del programa Agricultura, paisatge i patrimoni a Ramaders Agrupats (Felanitx).

Grup d'ARCA davant l'empresa Ramaders Agrupats.
ARCA amb la col·laboració de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears va organitzar el passat dissabte 15 de setembre la tercera visita del programa “Agricultura, paisatge i patrimoni”.

La idea d'aquest projecte és visitar diferents indrets de producció agrícola-ramadera, perquè els visitants puguin conèixer de primera mà com s'elaboren els productes i com es treballa al camp. Volem donar la visió que el camp de Mallorca encara és viu, on hi ha unes persones que el treballen i gràcies a elles, conservem un paisatge natural que és patrimoni d'aquesta illa i que ha alimentat a tantes generacions durant la nostra història i que encara té la seva importància en l'economia mallorquina.

Sobrassades produïdes per Ramaders Agrupats
La visita a l'empresa de Ramaders Agrupats (Felanitx) es complementà amb una visita posterior al puig de Sant Salvador, on ja es documenta un primer oratori a l'any 1349. L'actual ésglésia és del segle XVIII, on figura el retaule Passio Imaginis (1448) i l'hostetgeria es començà a construir al segle XVII i finalitzà al segle XVIII.

Ramaders Agrupats és una societat agrària de transformació (SAT) que es troba situada a la zona de Felanitx. L’empresa es dedica a la cria de bestiar i a l’elaboració i venda de carn i embotits de tota casta. Compta amb una infraestructura completa per realitzar tot el procés: explotacions de bestiar, escorxador, sala d´especejament, laboratori, màquines de transformació i xarxa de distribució per a la venda directa a carnisseries, restaurants, hotels, etcètera.

Església de la Mare de Déu de Sant Salvador.
L’any 1982 un grup de 39 ramaders de la zona de Felanitx i voltants es juntaren per constituir una SAT. Inicialment tenien una carnisseria al centre de Felanitx, però com aquesta quedà petita per tota l’activitat que desenvolupaven, decidiren arribar a un acord amb l’ajuntament perquè es pogués habilitar l’antic escorxador, que es trovava en desús i reformaren unes instal·lacions, que avui en dia estan totalment modernitzades, amb les darreres tecnologies i adaptades a les normatives europees. L’empresa ha crescut durant els darrers anys i a dia d’avui dóna feina a més de 50 persones, sent un referent del sector primari de la zona de llevant de Mallorca.

La propera visita es durà a terme dissabte 29 de setembre a vins Mesquida Mora (Porreres) i es complementarà amb una visita al puig de Monti-sion i al cementiri de Porreres, lloc de trist record durant els anys de la Guerra Civil.

14/9/18

Xerrada sobre "El Patrimoni Històric a Calvià".

Divendres dia 21 de setembre a les 20'00h a sa Societat (Calvià) duré a terme una xerrada sobre "El Patrimoni Històric a Calvià".

La xerrada farà un repàs dels béns culturals i patrimonials que podem trobar al municipi i la seva importància històrica.

La idea es veure el Patrimoni Històric amb un valor de present i de futur. El seu llegat ens defineix i ens traça l'evolució del nostre poble i ens dóna un potencial cultural diferenciador a la resta.

14/6/18

El llibre "Així era el Terreno. Imatges d'ahir" el 3er més venut a la llibreria Agapea.

Font: Suplement Bellver (Diario de Mallorca),
pàg. 2 de 14 de juny de 2018.
El llibre "Així era el Terreno. Imatges d'ahir" (Illa Edicions) ha sigut el 3er més venut a la llibreria Agapea Palma durant la setmana del 4 al 10 de juny.
Una setmana més vull agraïr als lectors que han decidit adquirir aquest llibre, l'esforç de la llibreria que ha impulsat les vendes i el treball editorial.
Tota aquesta suma de factors fa que després de 6 mesos al carrer, encara mantengui una posició destacada en quant a vendes.

7/6/18

El llibre "Així era el Terreno. Imatges d'ahir" el més venut a Llibres Colom.

Font: Suplement Bellver (Diario de Mallorca),
pàgina 2 dia 7 de juny de 2018.
El llibre "Així era el Terreno. Imatges d'ahir" (Illa Edicions) ha estat el més venut durant la setmana del 28 de maig al 3 de juny a Colom Libros
Vull agraïr l'esforç de la llibreria, el compromís dels lectors i l'aposta de l'editorial perquè aquest treball hagi assolit aquesta destacada posició.

4/6/18

Coordinació de la Iª visita del programa "Agricultura, paisatge i patrimoni" a la finca de Can Caló de Ruberts.

Biel Torrens dirigint les seves explicacions al grup d'ARCA.
ARCA va organitzar ahir diumenge 3 de juny la primera visita del programa "Agricultura, paisatge i patrimoni", el qual compta amb la col·laboració de la Conselleria de Mediambient, Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears. 

En aquesta ocasió poguerem gaudir de la finca de Can Caló, situada al Km. 5'2 de la carretera que uneix Sencelles amb Pina. La finca de Can Caló es troba de cara al llogaret de Ruberts, a tan sols uns 500 metres. El seu propietari, Biel Torrens ens va atendre molt amablement i ens explicà el treball d'aquesta finca tradicional d'agricultura ecològica. Fa una sèrie d'anys que varen recuperar per a la seva producció un conreu endèmic de Mallorca, com és el pebre bord, amb més de 600 anys d'història, però que fins l'any passat només presentava un conreu de 1'6 hectàrees a tota Mallorca. Gràcies a ell i altres agricultors, membres de l'associació Slow Food han fet que anualment s'hagin sembrat 25 hectàrees a tota Mallorca d'aquest producte, que recordem s'emprea a la receta de la sobrassada.

Cases de Can Caló (Sencelles).
Un cop finalitzada aquesta visita, el nostre grup es desplaçà fins a Ruberts (Sencelles), on poguerem conèixer el patrimoni històric d'aquest llogaret del Pla de Mallorca que fou declarat Bé d'Interès Cultural (BIC) amb la categoria de Conjunt històric, després que ARCA fes un estudi històric-geogràfic de l'indret i gràcies a la lluita que han duit els veïnats d'aquesta petita localitat des de fa deu anys.

Història de Ruberts

Documentat ja al segle XIII, en el Llibre de repartiment de Mallorca. El nom prové molt probablement d’un personatge de la família Roberts o Ruberts, de Tarragona, que participà en la conquesta de 1229, i en el repartiment li pertocaren 3 alqueries del terme de Sineu amb un total de deu jovades. Després de la conquesta quedà inclòs dins la part reial, però el control directe del territori ho va portar a terme l’ardiaca de Barcelona.

Les properes referències històriques que ens parlen d’aquest llogaret, són a l’any 1452, quan trobem l’antiga alqueria dels Ruberts (probablement l’actual possessió de Son Jordà). Aquesta era de Guillem Gibert, qui es queixa dels veïns, perquè li entren a la finca amb el bestiar i li fan malbé a la seva producció.

A l’any 1558, la propietat serà dividida, Caterina, muller de Joan Ramis, filla de Bartomeu Jordà dels Ruberts repartirà amigablement els seus dominis amb Joanot Jordà.

Als Estims de 1578, Son Jordà, encara apareix documentada amb el nom de los Ruberts, i el seu propietari era Joanot Jordà i es valorà en 2.200 lliures. D’aquesta família prendrà el definitiu nom de Son Jordà. A part, hi havia tres possessions més, però totes elles es coneixien com a Ruberts. Propietat de Joan Ferragut, es valorà amb 2.000 lliures, propietat de Julià Ferragut, es valorà amb 1.000 lliures i propietat de Jordi Ferragut, es valorà amb 1.000 lliures.

Oratori de la Mare de Déu del Carme (Ruberts).
Sabem que a l’any 1596 era propietat de Sebastià Jordà, però encara estava sota el domini directe o alodial de l’ardiaca de Barcelona i es valorà en 2.300 lliures, fet que la convertí en la possessió més gran de la cantonada.

En els cadastres de 1694 i 1706, Son Jordà, canvia de família, hi trobem a Francesc Antic com a propietari i la finca es valorà en 4.300 lliures.

A l’any 1742, trobem de bell nou un canvi en la titularitat familiar, en aquest cas el seu propietari és el mercader Jaume Sard Lledonet. Aleshores, Son Jordà comptava amb un oratori privat amb un retaule de la Nostra Senyora del Roser i tenia un celler. La seva producció agrícola es centrava en la vinya i el conreu de cereals.

En el cadastre de 1756 Son Jordà era propietat de Jaume Sard i es valorava en 4.000 lliures.

A l’any 1768, la família Sard cedeix unes terres seves a l’església per construir l’oratori públic de Ruberts. El bisbe de Mallorca, Francisco Garrido, va designar al rector de Sencelles, mossèn Bartoumeu Verd Falcó com a responsable de les obres. Dia 15 de maig de 1768 es col·locà la primera pedra. Els veïns de Ruberts hagueren de participar econòmicament en la construcció de la nova església i a pagar anualment 10 quarteres de blat al capellà encarregat dels serveis religiosos. L’oratori fou beneït el 25 de novembre de 1770 i dedicat a Nostra Senyora del Carme.

A 1773, Son Jordà era propietat de Jaume Sard i sabem que produïa blat, candel, civada, faves, guixes i ciurons.

El 1859, Son Jordà apareix en un registre de finques rústiques, sent el propietari Jaume Sard i amb una extensió de 28 quarterades.

A finals del segle XIX, l’Arxiduc Lluís Salvador, ens dóna dades interessats sobre aquest llogaret. Sabem que hi havia 31 cases, on hi vivien 156 habitants. Son Jordà era propietat de Jaume Sard, que residia a Sencelles. És la novena finca més gran del municipi amb un total de 75 ha i és una de les tres finques de Sencelles amb més producció d’ametlles.

Biel Torrens fet les seves explicacions davant els seus
cultius de patata.
Entre 1909 i 1910, es veu que el temple de la Mare de Déu del Carme s’havia quedat petit i aquest fou ampliat.

A l’any 1921, s’hi instal·laren les Germanes de la Caritat, que inicialment ocuparen una casa del nucli. Entre 1929 i 1935, es bastí el convent de l’esmentada congregació. El 1960, les esmentades Germanes deixaren el llogaret.

Tenim dades de 1960, on hi hagut una lleugera davallada del nombre de habitants. Hi havia 31 cases, on hi vivien 122 habitants. A l’any 1964, va arribar l’electricitat a Ruberts i a l’any següent, mossèn Bartomeu Mulet promogué la creació d’un tele-club que restà en actiu fins al principi del decenni de 1970.

A l’any 1978, la titularitat de la possessió de Son Jordà, torna a canviar de llinatge, després de més de dos-cents anys de propietat, la família Sard, passà la finca a la família Perelló Oliver.

A l’any 1985, el temple de la Mare de Déu del Carme fou restaurat i pocs anys després, també, es dugueren obres a la plaça del poble.

Dades de 1991, ens avisen del clar retrocés demogràfic de Ruberts, on hi havia 29 cases i hi vivien 28 habitants.

A l’any 1994, la possessió de Son Jordà, deixa l’activitat agrària i es convertí en un agroturisme.

Bibliografia consultada

- Arxiduc Lluís Salvador. Las Baleares descritas por la palabra y el grabado. Tom V, pàg. 44 i 209. Tom IX, pàg. 259.

- Berard, Gerónimo de. Viaje a las villas de Mallorca, 1789. Ajuntament de Palma, 1983.

- Florit Zuazaga, Jerònia; Ordinas Garau, Antoni. Sencelles. Promomallorca, 2003. pàg. 68.

- Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum V. Pàg. 7-9.

31/5/18

Suplement Última Hora de 125 anys de notícies a Calvià amb imatges del llibre "Calvià imágenes del pasado".

El diari Ultima Hora dedica un suplement al municipi de Calvià sobre les notícies dels darrers 125 anys.
La direcció i coordinació d'aquest magnífic treball ha anat a càrrec deFrancesca Marí.
He tengut el plaer de col·laborar amb la cessió d'imatges històriques que apareixen al llibre "Calvià imágenes del pasado" (Ediciones Amberley, 2009).

18/5/18

Coordinació del programa "Agricultura, paisatge i patrimoni".

Disseny cartell: Blanca Castaldo.
ARCA amb la col·laboració de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca torna a organitzar un total de 8 visites agràries per tota Mallorca durant l’any 2018.
La idea d’aquest projecte és visitar diferents indrets de producció agrícola-ramadera, perquè els visitants puguin conèixer de primera mà com s’elaboren els productes i com es treballa al camp. Volem donar la visió que el camp de Mallorca encara és viu, on hi ha unes persones que el treballen i gràcies a elles, conservem un paisatge natural que és patrimoni d’aquesta illa i que ha alimentat a tantes generacions durant la nostra història i que encara té la seva importància en l’economia mallorquina.
Diumenge 3 de juny de 2018.
1. Visita a la finca de Can Caló de Ruberts (Sencelles).
Finca tradicional d'agricultura ecològica.
Visita posterior al llogaret de Ruberts.

Dissabte 16 de juny de 2018.
2. Visita a la Cooperativa pagesa de Pollença (Pollença).
Agricultura i ramaderia.
Visita posterior a la localiat de Pollença i als molins de Llinars.

Dissabte 15 de setembre de 2018.
3. Visita a Ramaders agrupats (Felanitx).
Ramaderia.
Visita posterior a la localitat de Felanitx.

Dissabte 29 de setembre de 2018
4. Visita a vins Mesquida Mora (Porreres).
Vi de la terra de Mallorca.
Visita posterior a la localitat de Porreres.

Dissabte 20 d'octubre de 2018.
5. Visita a Es Vinyol (Manacor).
Agricultura ecològica.
Visita posterior a la localitat de Petra.

Dissabte 27 d'octubre de 2018.
6. Visita a la Confraria de Pescadors de Portocolom (Felanitx).
Visita posterior a la localitat de Portocolom.

Dissabte 10 de novembre de 2018.
7. Visita a Oli Solivellas (Alcúdia).
DO Oli de Mallorca.
Visita posterior al puig de Maria (Pollença).

Dissabte 24 de novembre de 2018.
8. Visita a la Cooperativa agrícola de Sant Bartomeu (Sóller).
Visita posterior a la localitat de Sóller.


Sortida: Amb autocar des del camí de Jesús cantonada via Alemanya (Palma) a les 9,00h.
Inscripció prèvia, places limitades a Arca

3/5/18

El suplement cultural Bellver dedica una ressenya al llibre "Així era el Terreno. Imatges d'ahir".

Bellver a Diario de Mallorca, pàg. 3 dia 3 de maig de 2018.
El suplement cultural Bellver que edita Diario de Mallorca dedica avui dijous una ressenya escrita per Jordi Vidal Reynès al llibre "Així era el Terreno. Imatges d'ahir" (Illa Edicions).

26/4/18

Presentació del llibre "Així era el Terreno. Imatges d'ahir" a la Biblioteca de Cort.

Catalina Martorell (Illa Edicions) i Xavier Terrasa.
Presentació del llibre "Així era el Terreno. Imatges d'ahir" (Illa Edicions) a la Biblioteca de Cort.

El llibre fou presentat ahir dimecres 25 d'abril i poguerem contar la història i evolució urbanística d'aquest barri tan singular per a la ciutat de Palma.

La presentació comptà amb la presència de Catalina Martorell, editora d'Illa Edicions. 

24/4/18

Dia de Sant Jordi.

Punt de venda de Llibres Colom al carrer
Sant Miquel de Palma.
Un any més he tengut el plaer de poder participar activament al Dia de Sant Jordi signant exemplars del llibre "Així era el Terreno. Imatges d'ahir" (Illa Edicions) a les parades de les llibreries Los Oficios Terrestres, Llibres Ramon Llull i Llibres Colom.

Vull donar les gràcies a les persones que s'han atrecat fins al punt de signatura i hem pogut conversar e intercanviar opinions sobre el barri del Terreno i la cultura en general.

23/4/18

Feliç Sant Jordi.

Avui serem signant el llibre "Així era el Terreno. Imatges d'ahir" (Illa Edicions) a:
A les 16:00h llibreria Los oficios terrestres, que tendrà el punt de venda a la plaça del Marquès del Palmer (entre carrer Colom i plaça Major).
A les 17:00h a Llibres Ramon Llull, que tendrà el punt de venda a la plaça del Marquès del Palmer (entre carrer Colom i plaça Major).
A les 18:00h a Llibres Colom, que tendrà el punt de venda davant la parròquia de Sant Miquel (al carrer de Sant Miquel).
Vos esperem!!!!!

20/4/18

Sant Jordi 2018

Aquesta edició de Sant Jordi de 2018 (dilluns 23 d'abril) tendré el plaer de signar el llibre "Així era el Terreno. Imatges d'ahir" (Illa Edicions).

Una vegada més serà un plaer poder participar activament en aquest dia tan important per al món de la cultura i del llibre.

Aquelles persones que siguin pel centre de Palma ens podrem trobar als següents punts literaris:

A les 16:00h llibreria Los Oficios Terrestres, que tendrà el punt de venda a la plaça del Marquès del Palmer (entre carrer Colom i plaça Major).

A les 17:00h a Llibres Ramon Llullque tendrà el punt de venda a la plaça del Marquès del Palmer (entre carrer Colom i plaça Major).

A les 18:00h a Llibres Colom, que tendrà el punt de venda davant la parròquia de Sant Miquel (al carrer de Sant Miquel).

Vos esperem!!!!!