El divulgador i historiador, Xavi Terrasa, a “El crepuscle encén estels”

Xavi Terrasa és una de les persones que més coneixen el patrimoni de Palma, és autor de llibres que ho demostren. Amb ell parlarem a la secció “L’hora dels selenites” de El crepuscle encén estels de dimecres.

A més, també convidarem a Terrasa a participar a les altres seccions de cada dimecres: “Quatre estacions” i “Llogaret global”, en la qual amb Manolo Gómez comentarem aspectes relacionats amb la cultura i els llibres.

El crepuscle encén estels, conduit per Pere Estelrich, es pot escoltar de dilluns a divendres a partir de les 22.00 h per IB3 Ràdio.

Més informació a: IB3 Ràdio

Presentació oficial del llibre El Patrimonio desaparecido de Palma

ARCA (Associació per a la Revitalització dels Centres Antics) presentarà el llibre El patrimonio desaparecido de Palma, de l’historiador Xavier Terrasa i editat per Temporae. La data serà el proper dijous, 9 de febrer a les 19:30 hores a Ses Voltes, Dalt Murada, s/n (Palma). En la presentació col•laboren l‘Ajuntament de Palma i la Fundació Palma Espai d'Art.

Bartomeu Bestard (cronista de la ciutat), Mª Josep Mulet (professora de la UIB i especialista en fotografia) Pere Ollers (president d’ARCA) i Xavier Terrasa participaran en aquest acte per divulgar un llibre que està sent tot un èxit. Només dos mesos després de la seva publicació i abans de que sigui presentat oficialment ja ha estat reeditat.

Terrasa recordarà, entre altres moltes destruccions, la muralla que envoltava la ciutat i que estava intacta a principis del segle XX, els convents desapareguts per la crispació político-religiosa i alguns edificis emblemàtics com el conjunt modernista compost pel cafè restaurant La Alhambra, el teatre Líric i el Grand Hotel del mateix nom.

Pels que vulguin explorar de primera mà l’herència perduda de la seva cultura, la mateixa entitat -que es dedica a la preservació del patrimoni de la illa- organitzarà el dissabte, 26 de febrer, un recorregut per aquella Palma desapareguda. Un passeig que dirigirà el mateix autor del llibre i al que podran acudir tots els interessats en la conservació del patrimoni cultural. Començarà a les 10:30 hores a la seu d’ARCA, C/ de la Pau, 1A (Palma).

Presentat el llibre Viatge històric per Calvià

El passat 1 de febrer fou presentat a Can Alcover, el llibre "Viatge històric per Calvià". Aquesta és la segona presentació que es du a terme d'aquest treball, després que el 27 d'octubre de 2011 es fes la presentació oficial a Calvià.

En aquest cop, la persona encarregada fou el catedràtic de la UIB, el Dr. Francesc Bujosa. Professor de reconegut prestigi especialista en històris de la ciència, feu una dissertació a cavall entre la ciència i les humanitats. Intentà transmetre al públic assistent, de la necessitat d'unir ponts entres aquestes dues disciplines, perquè unint és la única forma en la qual la nostra societat sortirà guanyant.

Volem donar les gràcies també a l'Obra Cultura Balear per haver cedit Can Alcover per a la presentació d'aquest llibre.

Entrevista a Diario de Mallorca sobre el llibre Viatge històric per Calvià

Entrevista concedida pel periodista Iñaqui Moure i publicada a Diario de Mallorca, dia 1 de febrer, dia en el qual es presenta el llibre Viatge històric per Calvià a Can Alcover, a càrrec del catedràtic Francesc Bujosa. Podeu llegir l'entrevista a continuació:

Xavier Terrasa´La historia de Calvià no empieza en los años del ´boom´ turístico´Autor del libro ´Viatge històric per Calvià´. El historiador calvianer presenta hoy en Can Alcover de Palma esta obra, que ganó el último premio Rei en Jaume de investigación.

31-01-2012

I. MOURE CALVIÀ

–Hay gente que tiene la sensación de que la historia de Calvià como municipio empieza con los años del ´boom´ turístico...

–Pero no es así. Y el ejemplo más claro es el del núcleo turístico Santa Ponça. Allí se encuentra el Puig de na Morisca, un asentamiento de época talayótica. En Santa Ponça, se encuentra también el yacimiento de sa Mesquida, de época romana. Y luego hay rastros de ocupación islámica en na Morisca... Sin olvidar la conquista catalano-aragonesa, época en la que se creó la gran possessió de Santa Ponça.

–¿Si tuviese que elegir un elemento patrimonial destacado de Calvià, con cuál se quedaría?

–Con varios. La finca de Galatzó, por ejemplo, que sirve para conocer cómo era la vida en una antigua possessió. O el molino de Santa Ponça. Es un elemento que estuvo en peligro en los ochenta por el proyecto de ampliación de la carretera, pero, gracias a un científico alemán que encontró en la zona una especie endémica, se salvó.

–En el municipio le dan muchas vueltas al proyecto de hundimiento de una fragata para crear un arrecife artificial y, como recoge en su libro, resulta que ya existen barcos hundidos en la costa, ¿no?

–Está el pecio de El Sec, al lado de un islote en la costa de la urbanización Sol de Mallorca. Era un barco griego que naufragó en torno al siglo IV antes de Cristo. También existe otro barco de época medieval cerca del cabo de Cala Figuera, el Calvià I. Se supone que la embarcación salió de Cataluña o el sur de Francia. En este caso, se han hecho prospecciones, pero no excavaciones.

–En ´Viatge històric per Calvià´ dedica un apartado al origen de los topónimos. Hay algunos muy curiosos, como el de la playa de El Mago, al lado de Portals Vells...

–Se llama así, porque se rodó en los sesenta una película con el título de ´El Mago´, que tenía como protagonistas a Anthony Quinn y Candice Bergen.

–Hábleme del origen de otros topónimos del término.

–Está el caso del propio nombre de Calvià. No está claro si procede del latinismo covianus, por la abundancia de cuevas en los alrededores. O bien de calvus, al ser en sus orígenes un terreno árido y sin vegetación. Tampoco está claro el origen de Magaluf. No se sabe si es un nombre árabe o hebreo. Está documentado a partir del siglo XIV. Mascaró Pasarius refirió un documento de esa época en que los alcalde de Andratx y Calvià debían dinero a Magaluf y Jusef, hermanos judíos.

–Habla usted de la importancia arquitectónica de determinado patrimonio turístico. Viendo esas moles de cemento en el litoral calvianer nadie lo diría.

–Hay que distinguir entre lo que se construyó en la época del inicio de la industria turística, con una arquitectura de buen gusto, integrada en el paisaje, y lo que vino después, a partir de los setenta, con esas moles en primera línea. De esa primera época, son ejemplos el hotel Maricel, construido a mediados del siglo XX. Fue diseñado por Francesc Casas y es de estilo regionalista, igual que el hotel Bendinat. En Cala Fornells encontramos la casa de s´Estaca, de estilo ibicenco, donde se rodó ´Muerte bajo el sol´.

–Tras indagar tanto en su historia, ¿se atrevería a lanzar un pronóstico acerca de hacia adónde se dirige el municipio?

–Es difícil. Sí puedo hablar de lo que me gustaría que fuera Calvià. Y me gustaría que fuera un lugar donde se fomentara su cultura, su historia. Que se hiciera otro enfoque turístico, porque Calvià tiene mucho más que ofrecer aparte del sol y playa.

–¿Cree que vendrán algún día turistas interesados expresamente en conocer los escenarios de las peripecias del rey Jaume I?

–Para ello hay que promover la historia. Hacerla atractiva, porque, si no, será difícil atraer gente.

–En su libro no dedica ningún apartado especial a calvianers ilustres. ¿Es que no los ha habido?

–No es exactamente así. Ya los incluí en un libro anterior. Personalidades como los Juaneda, que eran médicos. Encabezados por Joan, el padre, y Nofre, el hijo, que fundó la primera clínica privada de Mallorca. También hay que destacar al compositor Pere Josep Canyelles. Con todo, sí que hay que reconocer que Calvià no ha dado tantos hombres de letras, políticos o canónigos como otros municipios de la isla.

Veure: Entrevista

El llibre "Viatge Històric per Calvià" es presentarà el proper 1 de febrer a Can Alcover (Palma)

L’OCB i Xavier Terrasa García vos conviden a la presentació del llibre:

Viatge històric per Calvià de Xavier Terrasa García

Presentació a càrrec de Francesc Bujosa, catedràtic de la UIB.

Dia: Dimecres, 1 de febrer.

Hora: 20’00h

Lloc: Can Alcover, carrer de Sant Alonso, 24 (Palma).

Aquesta edició correspon al Premi Rei En Jaume d’Investigació 2010, atorgat per l’Ajuntament de Calvià.

Col·labora: Obra Cultural Balear.

Visites culturals amb l'OCB de Calvià

El passat dissabte 21 de gener continuarem amb les visites culturals organitzades per la delegació de l'OCB de Calvià. La visita es titulà "Els aromes de l'oli i la muntanya a les badies del nord de Mallorca".

L'activitat consistí en una visita a la finca des Guinyent (Alcúdia), on s'elabora la marca Oli Solivellas. Un cop acabada aquesta interessant visita, ens anarem fins a al puig de Maria (Pollença), per fer una petita excursió a uns 300 metres d'altitud i dinar allà, un suculent arròs brut.

Cada mes seguirem organitzant una visita, convinant la cultura, el sector primari, el paisatge i el patrimoni de Mallorca.

Fotografia: Tolo Guasp.

Entrevista a la revista Brisas

Degut a la recent publicació del llibre El patrimonio desaparecido de Palma, el periodista Llorenç Capellà ha fet un entrevista a l'historiador Xavier Terrasa, que ha sortit publicada a la revista Brisas, el passat 21 de gener. A continuació podeu llegir la entrevista:

Xavier Terrasa: “Cada generación modifica, para bien o para mal, el paisaje urbano”.

Todo empezó en el año 2000, cuando participó en las excavaciones del túmulo de Son Ferrer y del Puig de la Morisca. Desde entonces, su observación del paisaje pasa por mirar lo que se esconde debajo de la sábana. Xavier Terrasa (Calvià, 1979), se licenció en historia (UB, 2003) y es gestor cultural y secretario de ARCA (Associació per a la Revitalització dels Centres Antics). Ha publicado ‘El patrimonio desaparecido de Palma' (Temporae, 2011).

Le pregunto si cada generación modifica la ciudad a su imagen y semejanza. Me responde:
Xavier Terrasa.- Probablemente. Y es lógico. Si todas las generaciones aportan al día a día sus tendencias culturales y estéticas o sus planteamientos sociales ¿cómo no van a modificar las ciudades que, al fin y al cabo, son un espacio de convivencia?
Llorenç Capellà.- ¿Son algo así como un álbum de postales superpuestas?
X.T.- Claro. Cada generación, le insisto, modifica substancialmente, para bien o para mal, el paisaje urbano. Las hay más proteccionistas, las hay en exceso intervencionistas...
L.C.- ¿En El patrimonio desaparecido de Palma prima la nostalgia o la denuncia?
X.T.- Un poco de todo. Nostalgia apenas siento porque no alcancé a conocer los paisajes que aparecen fotografiados en el libro. Aunque es cierto que mi familia me ha trasmitido unos valores impregnados de una cierta añoranza por un pasado irrecuperable. En cualquier caso, el libro debe interpretarse como un toque de atención. No lleva implícita una denuncia, pero sí un aviso. Quien lo hojee podrá ver la riqueza patrimonial e histórica que hemos perdido en las últimas décadas. Y, desde luego, debiéramos conjurarnos para salvaguardar la que nos queda.
L.C.- Habrá quien le responda que modernización significa destrucción.
X.T.- Entonces le aconsejaré que reflexione. Se moderniza rehabilitando, no destruyendo. Progreso y pasado deben convivir en perfecta armonía.
L.C.- ¿La Palma actual puede reconocerse en la de cien años atrás?
X.T.- Si nos referimos a su trazado de calles, no. Tenga en cuenta que a mediados del siglo pasado el centro histórico sufrió profundas reformas. Me estoy refiriendo a la plaza de l'Olivar, a la calle de Sant Miquel, al descampado que había en lo que hoy es Jaume III... Por no hablar, ya en los últimos años, del derribo casi total de la Gerreria.
L.C.- ¿Pudo rehabilitarse...?
X.T.- ¿Quién lo duda...? El periodista Carlos Garrido afirmó que Cort consideraba la Gerreria un laboratorio urbanístico. Y algo de ello hay, porque lo destruyó todo para construir su particular Brasilia. El resultado ha sido una zona inhóspita, sin historia.
L.C.- La reforma de la plaza de l'Olivar y su entorno, en el cincuenta y uno, también dio paso a una ciudad sin vida.
X.T.- No puede ser de otra manera. Cuando se destruye y se parte de cero, se borra la memoria de siglos. La calle Velázquez sustituyó el carrer d'en Camaró y se derrumbaron las casas de ambas aceras, tan decrépitas como usted quiera, que eran un modelo único de arquitectura popular. Y aún hay más. Por si nuestro empobrecimiento cultural no fuera preocupante, perdimos un topónimo centenario.
L.C.-...
X.T.- Aunque desgraciadamente la cuestión toponímica nos preocupa poco. Se urbanizan las possessions. Y cuando los nombres tradicionales pasan a ser sustituídos por los de Mayoris, Delta, etcétera, nos callamos como muertos. ¿Se ha preguntado usted de dónde sale el nombre de Son Rapinya...?
L.C.- No.
X.T.- Se lo digo. Porque los vecinos del lugar llamaban rapinyes, o sea, ladrones...
L.C.- ¿A quién?
X.T.- A los burgueses de Palma que, por muy poco dinero, se compraban un solar en la zona y se construían su chalet de veraneo. Esto fue a partir de la segunda mitad del siglo XIX. Antes de urbanizarse, Son Rapinya pertenecía a Son Llull.
L.C.- ¿Una possessió...?
X.T.- Una más de las ya desaparecidas. Palma tenía su propia despensa, prácticamente no necesitaba importar nada. Y un huerto extraordinario. Pero el Sant Jordi agrícola desapareció para dejar paso al aeropuerto de Son Sant Joan.
L.C.- En El patrimonio desaparecido de Palma, cita algunas possessions.
X.T.- Usted lo ha dicho, algunas. Porque la destrucción ha sido un goteo constante. Las casas de Son Castelló fueron demolidas para hacer un polígono industrial, aunque ya estuvieran documentadas en el siglo XVI. Como las de sa Teulera. A éstas las derribó Promotora Reina en el noventa y dos.
L.C.- Las tierras aún no están urbanizadas.
X.T.- Porque era una inversión a largo plazo. Pero derribaron las casas. ¿Y sabe por qué...? Porque un año antes ARCA había solicitado su catalogación y a buen seguro que los promotores pensaron que más vale prevenir que jurar. Desgraciadamente casos tan lacerantes como éste los hay a montones. Las casas de Son Fortesa se derribaron en el noventa y cuatro, con casi veinte años de democracia...
L.C.- Acabe la frase. ¿Qué quiere decir...?
X.T.- Que la sociedad ya disponía de organismos encargados de velar por la protección arquitectónica. Son Fortesa había sido alquería musulmana, por lo que ya existía en 1229, cuando Jaume I desembarcó en la isla.
L.C.- ¿Era un tesoro...?
X.T.- Imagínese. No obstante, cuando los intereses económicos chocan con los culturales, la cultura sale malparada. A finales de los ochenta, Ramón Aguiló, el alcalde de entonces, autorizó a Prohaci su urbanización. Las entidades vecinales se opusieron. Y ARCA. Y la opinión pública en general. ¡Pero...!
L.C.- ¿No sirvió de nada?
X.T.- De nada. Empezó a derruirse el veintiuno de enero del noventa y cuatro. Aguiló ya no estaba en Cort, sino Joan Fageda...
L.C.- Tanto da.
X.T.- Supongo que sí.
L.C.- Hábleme de las tabernas o posadas de la Palma periférica.
X.T.- Constituyen otro de los elementos arquitectónicos desaparecidos. Aunque tiene su lógica, porque ya no hay tráfico de carros entre Palma y los pueblos. Los hostales alquilaban caballerizas, ofrecían comida y cama a los carreteros... Conservamos fotografías de les Enramades, en la Porta de Sant Antoni; de los llamados Hostals Nous o Enramades Noves, en la confluencia de las calles de Alexandre Rosselló y de Aragó; de Can Mianos, en 31 de Desembre; de sa Taverneta, en la calle de Manacor... No obstante, cuando la actividad agrícola entra en decadencia, desaparecen los payeses...
L.C.- ¿Y...?
X.T.- Surge un centro comercial. Ya le he dicho que cada generación aporta a la ciudad tanto sus prácticas de vida como sus conceptos culturales. Y tiene que ser así. Lo único que hemos de exigirnos es un escrupuloso respeto con los vestigios del pasado de un valor reconocido. En sesenta años Palma ha perdido la mitad de las hornacinas religiosas. En 1946, concretamente, el historiador Joan Muntaner Bujosa publicó Hornacinas Callejeras...
L.C.- ¿Y cuántas documentaba?
X.T.- Cien.
L.C.- ¿Y nos quedan cincuenta...?
X.T.- Poco más o menos. Quien en Palma ha querido derribar un edificio, lo ha derribado, a sabiendas de que nadie iba a exigirle responsabilidades.
L.C.- ¿Lloramos...?
X.T.- Tampoco es eso. Pero reconozcamos que esta indiferencia ante la barbarie es propia de una sociedad insensible, con un notable desarraigo cultural. Bueno, me callo, porque el análisis de este comportamiento corresponde, en todo caso, a los psicólogos... Lo cierto es que, en muy poco tiempo, hemos dejado de ser un pueblo anclado en el sector primario para instalarnos en unos niveles de desarrollo económico impresionantes. Y todo ello no ha ido acompañado de una inversión cultural adecuada. ¡En fin...! Todo esto ya forma parte del pasado. Me daría por satisfecho si salváramos lo salvable.
L.C.- ¿Confía en la Alcaldía?
X.T.- Quisiera. Pero no tengo ningún motivo razonable para hacerlo. Más bien tengo fe en la presión popular. Los vecinos del Jonquet han conseguido que se denegaran dos macroproyectos que iban a poner el barrio patas arriba.
L.C.- Fue antes. La opinión pública quemó sus naves en la defensa de Son Espases.
X.T.- Es cierto. Aunque el entorno del monasterio de la Real no se degradó a partir de la construcción del complejo hospitalario, sino con la construcción de los chalets del Secar de la Real.
L.C.-...
X.T.- En los últimos quince años, toda la Palma rural ha entrado en un período acelerado de urbanización. Una nueva carretera trae consigo el polígono, el chalet, el restaurante...
L.C.- Miremos hacia dentro de la ciudad. ¿Qué barrios de Palma corren más riesgo de destrucción?
X.T.- ¡Hay tantos! El Terreno, El Molinar...Pero debería preocuparnos especialmente Santa Catalina porque está en el punto de mira de la codicia humana.
L.C.- ¿Cómo en el Oeste ?
X.T.- Ni más ni menos. ¿O no fueron víctimas de la Fiebre del Oro, Calamajor, Portopí, Can Pastilla...? Con El patrimonio desaparecido de Palma hago pedagogía. ¿Que los políticos son los culpables últimos de la destrucción patrimonial...? Por supuesto. Pero no son los únicos. A la ciudadanía le corresponde su parte. No por malicia, sino por desconocimiento.
L.C.- ¿De qué?
X.T.- De la historia. De lo que fuimos. Tengámoslo en cuenta: en esta ciudad hay una huella invisible, pero imborrable, de nuestros antepasados.

En Die Balearen, Luis Salvador de Austria especifica que en el patio de la casa de los Torrella, le llamó la atención «una escalera nueva que reproduce exactamente otra antigua, colocada en el mismo lugar de la que ha venido a sustituir». Se refiere, en concreto, al palacio del Conde de Aiamans, cuyo patio y escalera (siglos XIV) habían sido desmontados por reformas en 1880. Según cuenta Xavier Terrasa en El patrimonio desaparecido de Palma, las piezas fueron adquiridas por Josep Costa Ferrer -Picarol, el admirado caricaturista de L'Esquella de la Torratxa-, en 1925. Pagó por todo ello 25.000 pesetas. Y lo vendió cuatro años después a Arthur Byne, probablemente por una cantidad muy superior, pues el mismo Byne acababa de pagar 40.000 dólares por una parte del monasterio de Sacramenta (Segovia). Byne -autor de Majorcan Houses and Gardens (1928) con una edición catalana (1982) prologada por Catalina Cantarellas- trabajaba para el magnate de la prensa William Randolph Heast, el excéntrico personaje que (muy a su pesar) inspiró a Orson Wells en Ciudadano Kane. Pero centrémonos en las piedras de los Aiamans. Viajaron a Estados Unidos y, al decir de Xavier Terrasa, fueron extraviadas quién sabe dónde. En cualquier caso, fueron el anuncio del desastre que acontecería años después: la destrucción sistemática y vergonzante del patrimonio cultural de Mallorca.

Veure entrevista a: BRISAS

Fotografia: M.A. Cañellas.

Segona edició del llibre El patrimonio desaparecido de Palma

L'editorial Temporae ha editat la segona edició del llibre El patrimonio desaparecido de Palma de l'historiador Xavier Terrasa. Més de 1.000 exemplars s'han venut durant el període nadalenc i confiam que aquest hagi agradat als lectors.

La presentació oficial d'aquest llibre serà el proper dijous 9 de febrer a les 19'30 hores a Ses Voltes, un espai patrimonial i cultural, situat a l'interior de les murades renaixentistes de Palma, que l'Ajuntament de Palma, gentilment ha cedit per a la presentació d'un llibre que intenta posar en alça i valor, espais com aquest d'un gran valor històric i cultural.

Coordinació de la 1ª visita agrària de 2012 a la finca de Pedruixella Gran

El passat dissabte 14 de gener ARCA organitzà la primera visita de l’any 2012 del programa Agricultura, paisatge i patrimoni: el patrimoni de la serra de Tramuntana a la finca de Pedruxella Gran (Pollença).

Pedruixella Gran (Pollença).

Pedruixella Gran és una finca de muntanya de 248 hectàrees, situada a 300 metres d’altura sobre la vall d’en Marc. La seva producció es basa en l’oli d’oliva ecològica, produït en aquesta contrada des de fa més de 800 anys. La possessió encara conserva una tafona tradicional: trull i dues bigues de fusta, la única en funcionament de tota Mallorca.

Les cases presenten una darrera gran reforma al segle XIX, però originàriament serien del segle XIII. Com a resta més antiga, es conserva la torre del moros, la qual és al centre d’una de les dues clastres que hi ha a les cases.

Un altre element important de tipus etnològic que presenta la possessió de Pedruixella és un aqüeducte, un dels més grans d’aquesta zona. Possiblement, sigui d’època islàmica i fa 75 metres de llarg per 25 metres d’alt.

Antiga possessió que figura al Llibre del repartiment de Mallorca (1232) com a rafal de Petruixella. L’any 1362 era propietat de Pere Cerdà, sabem que tenia esclaus i es dedicava a la ramaderia ovina, equina i cabrum. El 1562, la propietat passarà de la família Cerdà als Martorell.

El 1615, serà una data important, perquè aquesta serà dividida en dues finques Pedruixella Gran i Pedruixella Petit, la primera propietat de Rafel Martorell i la segona propietat de Joan Martorell. Tot i aquesta divisió, el terme de Pedruixella Gran no es consolidarà fins al segle XIX.

A finals del segle XVII, era propietat de mossèn Rafel Martorell i feia una renda anual de 4.000 lliures. Sabem que en aquesta època hi havia una casa i tafona al seu interior. La seva producció era d’olivars, figuerals, vinya i conreus de cereals i lleguminoses.

A principis del segle XVIII, la font de Pedruixella fou restaurada i canalitzada. El 1708, la seva renda anual havia baixat fins a 305 lliures.

El 1818, la seva extensió es distribuïa en dues quarterades d’hort, dues de sementer, 70 d’olivars, tres d’alzines i 30 de pinars i garrigues.

El 1871, l’Arxiduc ens diu que era la sisena possessió més gran de Pollença amb una extensió de 292 hectàrees i el seu propietari era Antoni Pujol, resident a Palma. També ens comenta, que juntament amb Son Marc i ca n’Aixartell, eren les propietats que més oli produïen a Pollença.

El 1884, l’Arxiduc Lluís Salvador ens descriu “...Pedruixella Gran, antic rafal dels temps de la conquesta. És una propietat de construcció anàrquica, però amb una formosa vista sobre la vall. Donem allà amb una antiga torre quadrangular proveïda de barbacanes, i amb una tafona de dues bigues i premsa hidràulica; la torre presenta al costat del petit pati un annex rodó amb una escala. Hi ha als peus de la casa un hortet junt al que s’alcen dues velles edificacions cobertes d’heura, i més enllà una petita font que alimenta un safareig. Un hort amb nombroses pomeres, pereres, cirerers i alguns tarongers ocupen una marjada propera, on en un dels seus extrems s’alça un mur que al temps que dóna suport a la conducció d’aigües de la casa serveix de pantalla de protecció als fruitals. A una cota més baixa s’obri la vall de Pedruixella Petit...”. Die Balearen. Tom 8, pp. 220-1.

El 1994, la seva extensió era de 300 hectàrees i es dedicava a la producció d’oliva i ramaderia ovina.

Gran Enciclopèdia de Mallorca (GEM). Volum 13, pàg. 32.

Ruta de pedra en sec

Visitada Pedruxella Gran ens dirigirem fins al Km. 5 de la carretera Pollença-Lluc, on hi ha el famós Pi de Son Grua i d’allà començarem una excursió per la GR-221, la ruta de pedra en sec, que des de Pollença travessa la serra de Tramuntana fins a Andratx.

L’inici de la nostra ruta fou per la denominada vall d'en Marc, que en època musulmana es coneixia com a la vall de Vàritx i que actualment dóna nom a una font, documentada a 1489, situada davant l'entrada de la finca de Son Grua. Aquesta vall canvià de nom al segle XVIII, degut a la possessió de Son Marc, que es situa al marge dret del camí.

Les cases de Son Marc eren una alqueria islàmica anomenades Binitíger, que significa "Amo de Tiger". Les actuals cases es documenten a 1680. Durant el segle XVI, foren de la família Martorell i després passà als Cerdà. Durant el segle XVII fou de la família Marc i la possessió es deia Vàritx d’en Marc. El 1728, els Marc dividiren la propietat en sis parts, llavors es diferenciaren les possessions de Vàritx i Son Marc. Finalment, al segle XIX, el topònim de Son Marc esdevingué com a denominació única. L'any 1863, era propietat de Can Noguer de Pollença. El 1871, l’Arxiduc ens diu que era la desena possessió més gran de Pollença amb una extensió de 145 hectàrees i el seu propietari era Joan Noguer, resident a Palma. Des de 1930 és propietat de la família Solivellas-Orell.

Cerdà Martín, M.; Vilanova Suau, B. Pollença: guia de passeig. El Gall. Pollença, 1998. pp. 113-124.

Gran Enciclopèdia de Mallorca (GEM). Volum 10, pàg. 192.

Fotografies: Benet Bohigas.

Notícia a Diario de Mallorca del llibre El patrimoni desaparecido de Palma

La ciudad que ha dejado de existir, és títol de la notícia que avui surt publicada a Diario de Mallorca.

El libro ´El patrimonio desaparecido de Palma´ recoge casi 200 imágenes que sólo permanecen en el recuerdo de los mayores.

RAQUEL GALÁN. PALMA El autor del libro de fotografías El patrimonio desaparecido de Palma, Xavier Terrasa, no quiere caer en el pesimismo al mostrar la ciudad que fue y ha dejado de existir, pero sí provocará cierta nostalgia con las ilustraciones de "una parte del legado histórico que ha perdido Palma el siglo XX por la ausencia de sensibilidad ante su riqueza cultural". En el lado positivo, Terrasa considera que la actual "sociedad madura y responsable" ha aprendido de los errores del siglo anterior, pese a que continúan cometiéndose "ataques indiscriminados contra el patrimonio histórico, sobre todo cuando choca con los intereses económicos o el progreso", como explica el historiador en la introducción.Por este motivo, Terrasa lanza una advertencia a los organismos públicos encargados de velar por el patrimonio y les recuerda que "las equivocaciones del pasado nos deben hacer ver que existen otras alternativas de expansión que no pasan por la destrucción del patrimonio histórico y que su conservación es compatible con el desarrollo económico".De todos modos, confía en que "el recuerdo de lo que ya no tenemos nos plantee un mayor interés por conservar y proteger aquello que con tanta constancia y perseverancia construyeron nuestros abuelos", porque al fin y al cabo, como destaca Terrasa, "el legado de nuestros antepasados es la herencia de nuestro pueblo, lo que diferencia nuestra cultura con respecto a otras".

Veure notícia a: Diario de Mallorca

Notícia a Última Hora del llibre El patrimonio desaparecido de Palma

El passat dissabte 31 de desembre va aparèixer publicada una notícia referent al llibre El patrimonio desaparecido de Palma al diari Última Hora, escrita pel periodista Miquel Àngel Antich.

La notícia titulada Un viaje por la memoria de 'El patrimonio desaparecido de Palma' diu el següent:

Miguel Ángel Antich Palma 31/12/2011

«Palma ha cambiado. En el último siglo ha perdido gran parte de su patrimonio, principalmente por la urbanización». El historiador Xavier Terrasa es autor del libro El patrimonio desaparecido de Palma, de reciente publicación (Edi. Temporae), y con él recorrimos Ciutat para ver los cambios ocurridos en la pasada centuria.

«No es un libro pesimista», expresa Terrasa, «lo hice para que, mirando al futuro, se vea que se puede conservar el patrimonio y rehabilitarlo, en vez de destruirlo».

Terrasa trabaja como gestor cultural en la Associació per la Revitalització dels Centres Antics (ARCA) y ha reunido fotografías de principios del siglo XX que acompaña con textos explicativos. El libro cuenta con diez capítulos que dividen el patrimonio en murallas, monumentos y calles.

«Lo que más me llama la atención», explica, «es todo aquello que una vez fue considerado Patrimonio Histórico y Artístico y, poco después, fue derruido, como la Porta de Santa Catalina», que estaba ubicada en el cruce de las calles Sant Miquel y Marie Curie.

Para el autor, lo más «impactante es comprobar que gran parte de las murallas que rodeaban Palma han desaparecido». También le «sorprende» que grandes casals como el de Can Puigdorfila, ubicado en la calle homónima, «no sobrevivieran a la especulación», o que se acabara con «joyas góticas» como el convento de Santo Domingo, situado en la actual calle Palau Reial. También «lamenta» la desaparición de los 28 molinos que había en la calle Joan Maragall. Hay lugares que formaron parte «de la vida cotidiana», dice, como la antigua plaza de toros, que desapareció dos años después de la construcción del Coliseo Balear. Otro espacio que conseguía reunir a mucha gente era el Frontón Balear S.A., «que tenía una grada para 840 personas», situado junto a sa Riera. El trazado viario también se ha modificado. «El centro ha sufrido una gran reforma», un ejemplo es la calle Velázquez, anteriormente llamada Camaró.

Veure notícia a: Última Hora

Coordinació de la IXª visita agrària a la Tafona de Can Det, Sóller

El passat 17 de desembre duguerem a terme la darrera visita de l'any 2011 del programa Agricultura, paisatge i patrimoni: el patrimoni de la serra de Tramuntana.

Aquest cop visitarem la tafona de Can Det, on el seu propietari, Tomeu Deyà ens obrí les portes ca seva, per veure la magnífica casa dels Ozones, del segle XVI i posteriorment gaudirem de la tafona on es produeix oli d'una forma tradicional.

Can Det és una empresa familiar que obté uns 6.000 litres d'oli anuals, però també ajuda a petits propietaris de la vall de Sóller a elaborar el seu oli.

Fotografia: Jordi Albert Vidal.

La premsa nacional parla del llibre El patrimonio desaparecido de Palma

El passat dissabte 17 desembre la premsa nacional feu un reportatge sobre el llibre El patrimonio desaparecido de Palma, publicat per l'editorial Temporae i l'historiador Xavier Terrasa.

Els rotatius nacionals El Mundo i ABC parlen del llibre a la següent notícia:

CULTURA 200 imágenes recopiladas en un libro.

Viaje al patrimonio desaparecido de Palma

Efe Palma
Actualizado sábado 17/12/2011

Casi 200 imágenes muestran la historia de la capital balear en el recientemente editado libro "El patrimonio desaparecido de Palma", elaborado por el historiador y gestor cultural de la asociación de conservación del patrimonio ARCA, Xavier Terrasa.

El libro, publicado por Temporae, supone un regreso al pasado que hará sentir nostalgia a los autóctonos de la isla y a los amantes de la historia en general, informa la editorial en un comunicado.

La intención de Terrasa con su obra es recuperar el legado del pasado y disfrutar de aquella Palma perdida a través de fotografías.

"La ausencia de sensibilidad histórica ha provocado una gran pérdida cultural. Lo que queda ahora es tener presentes las equivocaciones del pasado para el futuro y saber que existen otras alternativas de expansión que no destruyen, sino que respetan y conservan el patrimonio heredado", destaca la editorial de este libro.

A través de casi 200 imágenes del municipio de Palma, en él se pueden observar los bienes culturales desaparecidos y comparar con los elementos modernos del presente, así como ver algunos monumentos antiguos cambiados de ubicación.

El autor estructura el libro en diez capítulos para abordar todos los elementos arquitectónicos: casales, murallas, patrimonio religioso y popular, panorámicas, arquitectura singular, plazas y calles, monumentos, algunas piezas de museo y, por último, las "possessions".

El lector descubrirá entre sus páginas los antiguos casales de Can Verí o Can Puigdorfila, auténticas joyas en cuanto a casas solariegas se refiere, o los molinos que ya no están pese a lo importantes que fueron en otros tiempos.

Terrasa recuerda la muralla que rodeaba la ciudad y que estaba intacta a principios del siglo XX, los conventos desaparecidos por la crispación político-religiosa y algunos edificios emblemáticos como el conjunto modernista compuesto por el café restaurante La Alhambra, el teatro Líric y el Grand Hotel.

También aborda las reformas del centro histórico que afectaron a calles, plazas y monumentos y, por último, se recrea en el patrimonio popular y las "possessions".

Veure notícia a: El Mundo

Veure notícia a: ABC

Nota de premsa de l'editorial Temporae sobre el llibre El patrimonio desaparecido de Palma

14 de desembre de 2011

El patrimonio desaparecido de Palma suposa una tornada al pasat que farà sentir nostalgia als autòctons de l’illa i als amants de la història en general. És un llibre que pretén rescatar imatges de la memòria que, per desgràcia, mai més es podran tornar a contemplar.

El seu autor, Xavier Terrasa García, endemés de ser llicenciat en història i investigador, té una sensibilitat especial amb el patrimoni de la seva terra. No en va treballa com a gestor cultural d’ARCA (Associació per a la Revitalització dels Centres Antics), entitat dedicada a la conservació, preservació i difusió del patrimoni de Mallorca. Ha escrit aquest llibre amb l’ànim de recuperar el llegat que construiren en el pasat els nostres avantpassats i gaudir d’aquella Palma perduda a través de fotografies.

L’absència de sensibilitat històrica ha provocat una gran pérdua cultural. El que queda ara és tenir presents les equivocacions del pasat per a el futur i saber que existeixen altres alternatives d’expansió que no destrueixen, sinó que respecten i conserven el patrimoni heredat.

El més destacat d’aquest llibre són les quasi dues-centes imatges del municipi de Palma. A través d’elles observam els béns culturals desapareguts i podem fer la comparació amb els elements moderns del present. Altres vegadess, aquells monuments antics han estat canviats d’ubicació.

L’autor estructura el llibre en deu capítuls per a abordar escrupulosament tots els elements arquitectònics. Es deté en els casals, les muralles, el patrimoni religiós i el popular, les panoràmiques, l’arquitectura singular, les seves places i carrers, els monuments que hi ha en elles, algunes peces de museu i, per últim, en les possessions.

El lector descobrirà entre aquestes pàgines els antics casals de Can Verí o Can Puigdorfila, autèntiques joies en quant a cases pairals es refereix o als molins que ja no es troben tot i a l’importants que foren en altres temps. Terrasa recorda la muralla que envoltava la ciutat i que estava intacta a principis del segle XX, els convents desapareguts per la crispació político-religiosa i alguns edificis emblemàtics com el conjunt modernista compost por el cafè restaurant La Alhambra, el teatre Líric i el Grand Hotel del mateix nom. També aborda les reformes del centre històric que afectaren a carrers, places i monuments. I per últim, es recrea en el patrimoni popular i les possessions. Qualque exemple és Son Fortesa, antiga alqueria islàmica que passà a mans dels Safortesa després de la conquesta. Durant cinc segles sofrí distintes reformes arquitectòniques i, finalment, fou derruïda en 1994.

El llibre ofereix un viatge apasionant amb billet només d’anada: cap al pasat. Sabem que no defraudarà als seus viatgers.

El patrimonio desaparecido de Palma

Autor: Xavier Terrsa

Dimensions: 16,5x23,5 cm, rústica

Imatges: 200

Pàgines: 128

Preu: 17,50 €

Publicació del llibre El patrimonio desaparecido de Palma

L'editorial Temporae i Xavier Terrasa col·laboren en l'edició del llibre El patrimonio desaparecido de Palma. És un llibre fotogràfic, amb prop de 200 imatges, on es pot veure quina ha estat l'evolució de la ciutat de Palma durant els darrers 100 anys i quines han estat les conseqüències d'aquest progrés. Al darrera queden, molts d'edificis que han desaparegut, a l'igual que les antigues murades o els antics carrers de Ciutat.

Un patrimoni desaparegut ens ha de fer reflexionar sobre la importància d'aquest, des del punt de vista econòmic, social i cultural, i on la nostra societat d'aprendre de les errades del passat.

Aquest Nadal podeu trobar el llibre a la venda a les llibreries de Palma o través de la distribuidora Rotger (971 43 77 12).

El llibre serà presentat el proper més de gener a la seu d'ARCA, carrer de la Pau, 1A.

Més informació a: http://www.facebook.com/pages/Temporae/156236751144572?sk=wall

El llibre Viatge històric per Calvià a la premsa alemanya

El recent llibre publicat Viatge històric per Calvià apareix al rotatiu alemany Mallorca Magazin. La notícia titulada "Calviàs Frauen waschen weiber" ha estat redactada pel periodista Alexander Sepasgosarian.

"Calviàs Frauen waschen weißer"
Neues Buch lässt die Vergangenheit des Ortes aus der Sicht der ersten Reisenden aufleben

Alexander Sepasgosarian | 01.12.2011

Calvià zählt heute knapp 52.000 Einwohner, 257 Hotels, 59.600 Gästebetten, fünf Yachthäfen, drei Golfplätze und Millionen von Touristen, die jedes Jahr in den Seegemeinden Palmanova, Magaluf, Peguera und Santa Ponça Urlaub machen.

Die Anfänge einer der erfolgreichsten Tourismusgemeinden der Welt nehmen sich dagegen geradezu bescheiden aus: In der zweiten Hälfte des 19. Jahrhunderts waren die Gestade der mit einer langen Küstenlinie gesegneten Gemeinde nahezu unbesiedelt.

Der Kernort Calvià, das abseitige Dorf, war ein winziger Flecken. 1146 Einwohner, 228 Häuser und "14 Palmen, die gut Schatten spenden", hatte ein illustrer Reiseautor um 1860 dort registriert. Der Bäume-zählende Beobachter war der österreichische Erzherzog Ludwig Salvator. Er war einer der ersten Ausländer, die das Dorf aufsuchten und es beschrieben.

Doch schon vor ihm war die spätere Keimzelle des Massentourismus im Südwesten immer wieder in den Blick von Auswärtigen - Reisenden, Schriftstellern, Wissenschaftlern, Technikern - gerückt. Ihre vergessenen Zeugnisse und Dokumente hat nun Xavier Terrasa Garciá aus den Archiven ans Tageslicht befördert und in seinem neuen Buch "Viatge històric per Calvià" (Historische Reise durch Calvià) zusammengestellt.

Auf die ersten Ortsfremden wirkte Calvià wie auch ganz Mallorca nicht nur still und abgelegen, sondern regelrecht exotisch. Tiefe Einblicke in die dörflichen Strukturen erhielt der Arzt Miquel Parets, der von 1790 bis 1801 in der Gemeinde wirkte. Ihn hatte das Rathaus engagiert, um die Gesundheitsversorgung der Menschen zu verbessern. Parets beschrieb die Einwohner als "fügsam, höflich, sauber, geistig rege, stark und ohne Faulheit".

Der Aspekt der Reinheit fiel auch um 1840 dem Chronisten Antoni Furió auf. "Calviàs Frauen", vermerkte er, "widmen sich dem Reinigen ihrer Weißwäsche intensiver als die Frauen in Palma."

Die meisten Einwohner, schrieb der Mediziner Parets, waren relativ arm und lebten von den Früchten, die sie auf den Feldern anbauten. "Ihr Essen besteht in der Regel aus Linsen, Suppen, Weizen- und Gerstenbrot, als Getränk dient Wasser. An den Festtagen machen sie eine Ausnahme und verzehren Fleisch und Wein." Der Wein aus Calvià soll den Aufzeichnungen zufolge ebenso gut gewesen wie jene Gewächse aus den bekannten Lagen der Insel.

Die erste Illustration des Dorfes fehlt in Terrasas Buch nicht; ein Kupferstich von 1784. Es handelt sich um einen Auszug der Mallorca-Landkarte, die Kardinal Despuig einst in Auftrag gegeben hatte. Auf dem Druck ist zu erkennen, wie ein Johannisbrotbaum abgeerntet wird. Im Hintergrund ist das Dorf zu sehen, die schlichten Häuser im Tal zwischen zwei Hügeln.

Auch Historiker und Militäringenieure fertigten Beschreibungen der kleinen Inselgemeinde an. Letzteren ging es jedoch zumeist um strategisch relevante Punkte und Positionen an der jungfräulichen Küste sowie um den Zustand der alten Wachtürme, die einst zum Schutze der Bevölkerung vor Piratenangriffen errichtet worden waren.

Chronisten und Forscher richteten ihr Augenmerk wiederum auf die historische Landschaft Calviàs. Hier, bei Santa Ponça, war im Jahre 1229 Aragóns König Jaume I. an Land gegangen, um Mallorca von den Mauren zurückzuerobern. Unweit der Landungsstelle fanden die ersten Schlachten statt.

Blutgetränkte Erde. Am 12. September fielen die beiden adeligen Militärführer Montcada, Onkel und Neffe, neben vielen anderen im Kampf gegen rund 2000 Araber. 1929, 700 Jahre später, wurde den Montcadas an besagter Stelle ein Denkmal errichtet. Das schmiedeeiserne Kreuz musste keine 60 Jahre später noch einmal verrückt werden - als die Autobahn gebaut wurde.

Veure notícia a: Mallorca Magazin

Coordinació VIIIª visita agrària a Oli Solivellas i excursió al puig de Maria

El passat dissabte 26 de novembre ARCA va organitzar la VIIIª visita del programa Agricultura paisatge i patrimoni: el patrimoni de la serra de Tramuntana a la finca on es produeix la marca Oli Solivellas (Alcúdia) i posteriorment es feu una excursió al puig de Maria (Pollença).

Oli Solivellas

És una petita empresa familiar que produeix oli d’oliva extra verge. La marca té reconeguda la Denominació d’Origen (DO), com a oli propi de Mallorca amb les seves varietats habituals. La finca es Guinyent es troba a uns dos quilometres de la badia d’Alcúdia, molt a prop de la mar. Aquest fet proporciona un microclima molt apropiat pel cultiu de l’olivera, perquè durant els calorosos dies d’estiu, propicia que durant la nit refresqui i airegi els arbres.

Fins fa quinze anys, aquest finca havia estat una explotació tradicional de cereals, però a partir d’aquest moment, les noves generacions de la família Solivellas decidiren canviar el blat per l’oliva i el resultat a dia d’avui és d’una producció anual de 35.000 litres d’oli de molt bona qualitat. La distribució és reparteix en un 50% de vendes a Mallorca i l’altra meitat a l’estranger (Alemanya, Suïssa, Àustria, Japó,...).

En el moment que férem la visita, s’estava recollint l’oliva dels arbres. Aquest any la temporada de recollida ve un poc endarrerida, degut a la sequedat i les escasses pluges d’aquest any. Les oliveres acostumen a dur uns quaranta quilograms d’olives, si duen més quantitat, la qualitat d’oli minvarà. El procés de recollida dura unes tres setmanes, on un grup d’unes deu persones treballa intensament, perquè cada dia milers de quilos d’oliva surtin cap a les tafones de la Cooperativa de Sóller o Son Catiu (únics llocs a Mallorca on es pot elaborar oli amb la denominació d’origen) per ésser transformats en litres d’oli.

Puig de Maria

Un cop finalitzada la visita a la finca des Guinyent ens traslladarem fins al municipi veïnat, Pollença, per iniciar una de les excursions més singulars i significatives que té Mallorca, el Puig de Maria. Situat al sud-est de la localitat de Pollença, s’alça a una altura de 333 metres i des de la seva part superior proporciona unes vistes fantàstiques de les badies de Pollença i Alcúdia. La pujada fins al santuari és un referent per a molts de pollencins i pollencines, però també per a altres residents de l’illa, que uns 40 minuts a peu poden accedir fins a la cimera.

La construcció d’una capella coincideix amb els anys de la pesta negra, quan a 1348 el bisbe Berenguer Batle autoritzà la seva edificació. La llegenda ens parla que a 1362 s’hi establiren tres ermitanes, les tres dones de Can Sales (Flor Ricomana, la priora, Simona Alzina, la filla i Dolça Blanch) i fou quan es trobà la imatge de la Mare de Déu. A partir d’aquest moment la devoció anà amb augment i el santuari anà creixent (nova capella, biblioteca i col•legi de la noblesa mallorquina) i es formà la Congregació de monges de Canongesses Regulars de Sant Agustí.

Però el Concili de Trento truncà aquest congregació i les monges hagueren d’abandonar el monestir a l’any 1564, el que provocà que el santuari entrés en decadència. L’any 1917 s’instal•laren els ermitans de la Congregació diocesana de sant Pau i Sant Antoni, els quals foren substituïts a 1968 per les germanes missioneres dels Sagrats Cors, fins que deixaren el santuari a 1998. Actualment, l’Obreria del Puig és qui s’encarrega del funcionament del santuari i les seves dependències d’hospedatgeria.

El nostre itinerari va transcórrer per un camí encimentat i cobert d’alzines. Un cop s’obrí el camí, començarem a transitar pel camí vell, fet de pedra seca, documentat al segle XVII i restaurat pel Consell de Mallorca als anys 1993 i 1994. Abans d’arribar a l’entrada del santuari, agafarem un caminoi a l’esquerra, anomenat el camí dels ermitans, que es dissenyà per anar a cercar llenya als voltants del santuari. El caminoi permet donar la volta al santuari i veure dos elements interessants:

- El Clot de la Mare de Déu, perforació càrstica, on presumiblement es va trobar la imatge de la Mare de Déu.

- Restes d’un molí de vent, documentat a 1683 i des d’on hi ha unes vistes privilegiades.

Deixarem aquest indret i entrarem al recinte del santuari, on cal destacar la seva torre, construïda a finals del segle XIV i les murades, de finals del segle XV. L’església és d’estil gòtic i fou construïda al segle XV, tot i que al segle XVII sofrí una greu restauració barroca. La façana actual és una ampliació neogòtica de l’any 1858.

A l’interior cal destacar el petit museu, amb uns interessants exvots i altres peces d’interès i el refectori, sala d’estil gòtic amb arcs apuntats i sotil de fusta.

Cerdà Martín, M.; Vilanova Suau, B. Pollença: guia de passeig. El Gall. Pollença, 1998. pp. 71-84.

Visites culturals amb l'OCB de Calvià

El passat dissabte 19 de novembre organitzarem amb la delegació de l'Obra Cultural de Calvià una visita a les Bodegues Bartomeu Isern (Estellencs) i posteriorment una excursió fins a la finca pública de Planícia (Banyalbufar).

Aquesta és la segona visita, de moltes altres que pensa organitzar aquesta delegació calvianera durant els propers mesos. La idea és combinar una visita al món agrari de Mallorca, visitant a productors perquè ens expliquin com elaboren els seus productes i com és el seu dia a dia.

La següent passa dins l'activitat que oferim, consisteix en dur a terme una visita cultural a un indret patrimonial de Mallorca que estigui aprop del lloc que hem visitat inicialment. També hi ha la possibilitat de completar l'activitat amb una petita excursió amb dinar inclós, perquè els participants facin unió dins el grup.

Vos anirem informant de les properes visites culturals que es vagin organitzant.

Visita als molins de Llinars (Pollença)

El passat dissabte 12 de novembre ARCA visità el molins de Llinars (Pollença), obra d'engenyiria hidràulica i després feu un passeig per la vila de Pollença.

Molins de Llinars

Un cop acabada la nostra visita a la possessió de Pedruxella Gran, tornarem en direcció a Pollença, per visitar els molins hidràlics de Llinars, ja documentats durant la conquesta de Jaume I, al segle XIII. Aquests magnífics sis molins són una obra d’enginyeria, que aprofitaven la pendent sobre la qual estan construïts, perque l’aigua caigués en forma de cascada pel seu interior i provoqués un moviment de força motriu. Tot i que els molins en l’actualitat són propietat privada i estan integrats dins habitatges particulars, és imprescindible pujar pel camí de Llinars fins a la seva part més alta i veure les magnífiques vistes que hi ha de la vall d’en Marc. El darrer molí en funcionar fou el d'en Jaume, a la dècada dels anys'50.

Els molins rebien l'aigua de la font de Llinars, documentada a 1260. És una font de mina o qanat, segurament d'origen islàmic. Actualment, es troba dins una propietat privada.


Cerdà Martín, M.; Vilanova Suau, B. Pollença: guia de passeig. El Gall. Pollença, 1998. pp. 113-124.

Fotografies: Concha Gallego.

Reportatge a la premsa del llibre "Viatge històric per Calvià"

El passat diumenge 30 d'octubre va sortir publicat a Diario de Mallorca un reportatge sobre el recent llibre presentat "Viatge històric per Calvià". El periodista Iñaqui Moure s'encarregà de redactar la següent noticia, titulada:

Los viajeros del pasado

Profesionales liberales, investigadores y diplomáticos llegaron al municipio de Ponent en los siglos previos al ´boom´ turístico y dejaron testimonios escritos de sus experiencias. Ahora, el libro ´Viatge històric per Calvià´ recuerda su curioso periplo

I.MOURE. Era 1779 cuando Miquel Parets llegó a un municipio desconocido para él, Calvià, para ejercer de médico. Las autoridades le habían contratado, porque, como él mismo explicó después, los vecinos de esta "villa tenían poca asistencia y consuelo con sus enfermedades y, mayormente, los pobres, por tener poco caudal".
Todo un universo nuevo se presentó ante sus ojos, y él se dedicó a analizarlo. Anduvo por el municipio. Observó. Habló con los vecinos. Y radiografió el término, como si fuese un cuerpo humano, dejando conclusiones como ésta: "Todos o casi todos sus vecinos son gente pobre, que vive del trabajo de sus manos".
El médico diseccionó, a través de la literatura, el carácter de estos calvianers de hace más de dos siglos, sin obviar otros detalles más anecdóticos de su vida doméstica que no tienen desperdicio: "Sus camas y sábanas [son] groseras, pero limpias. Son dóciles, corteses, aseados, de ingenio vivo, enjutos de carne, sanguíneos, biliosos, fuertes y nada perezosos".
El curioso testimonio de Parets se encuentra en su libro Descripción topográfica de la villa de Calvià (edición de Jaume Bover). Él fue uno de los viajeros del pasado en Calvià, uno de los primeros profesionales liberales o eruditos o diplomáticos o viajeros extranjeros que llegaron al municipio y no perdieron la oportunidad de dejar constancia escrita de sus impresiones.
Ahora, un libro de reciente aparición, Viatge històric per Calvià (Premio Rei en Jaume de Investigación 2010), los vuelve a sacar a la luz. El autor de la obra, el historiador calvianer Xavier Terrasa, dedica un capítulo entero a estos personajes, todo unos pioneros del turismo que poco tienen que ver con el prototipo actual de turista rubio de todo incluido, en bañador y chancletas, con la colchoneta bajo el brazo, con muchas ganas de diversión y de playa. Los viajeros del pasado prestaban especial atención en la riqueza natural y patrimonial de Calvià. Su visión analítica alcanzaba incluso aspectos como la alimentación de los vecinos del municipio. Así, el doctor Parets detalló que su comida habitual consistía en legumbre y sopa, con pan de trigo. Cuando escaseaba la cebada, bebían "agua pura". Una dieta que se trastocaba los días de fiesta. Entonces les tocaba carne y vino. Bebida, eso sí, que tomaban con "moderación", como detalló el médico. En aquel entonces, entre finales del siglo dieciocho y principios del diecinueve, los principales núcleos de población eran los de Calvià vila y es Capdellà, aunque algunos de sus habitantes trabajaban como roters en possessions costeras donde las condiciones no eran muy buenas.
"Los míseros se quedan en verano al sereno [...]. Padecen calores intolerables, sudan, se enjugan la ropa encima de ellos, y respiran un aire [que] se ve infecto y [es] de mala calidad", escribe Parets. La consecuencia: las fiebres "ardientes, pútridas y malignas" se cebaban sin remisión con ellos.

Veure notícia a: Diario de Mallorca