9/10/17

Coordinació del programa Agricultura, paisatge i patrimoni visitant a l'agricultor Francesc Sans i la finca pública de Galatzó (Calvià).

Francesc Sans explicant als assistents a la finca de Can Ros.
ARCA amb la col·laboració de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears va organitzar el passat dissabte 7 d'octubre la segona visita agrària dins el projecte Agricultura, paisatge i patrimoni.

La idea d’aquest projecte és visitar diferents indrets de producció agrícola-ramadera, perquè els visitants puguin conèixer de primera mà com s’elaboren els productes i com es treballa al camp. Volem donar la visió que el camp de Mallorca encara és viu, on hi ha unes persones que el treballen i gràcies a elles, conservem un paisatge natural que és patrimoni d’aquesta illa i que ha alimentat a tantes generacions durant la nostra història i que encara té la seva importància en l’economia mallorquina.

Antic aljub de la finca de Can Ros.

Dissabte 7 d'octubre visitarem a Francesc Sans (Calvià), qui té vàries finques que es dediquen a l'agricultura ecològica de secà, concretament la producció d'ametlles i oli d'oliva. La visita es dugué a terme a la finca de Can Ros, on la primera referència documental a aquestes cases és de l’any 1809, en què era propietat de Rafel Colomar, «Ros», malnom que indueix a pensar que aquesta propietat fou de la família Colomar. L’any 1880 trobem que era propietat de Joan Salom i Jaume, amo de Santa Ponça. L’heretà Joan Salom Cabrer al segle XX. Actualment és propietat de Francesc Sans i Salom.

A l’esquerra de l’edifici es conserva la tafona, amb un trull, una biga amb la inscripció de 1772, una premsa mecànica i una premsa hidràulica. La data de la biga sembla indicar que la finca ja existia almenys des de la segona meitat del segle XVIII.

Grup d'ARCA davant la façana de la possessió de Galatzó.
La visita es complementà amb una excursió a la finca pública de Galatzó on es pogué resaltar els seus valors històrics, culturals i agrònoms. Aquesta antiga alqueria islàmica, documentada per primer cop a 1283 ha estat propietat de la família Vivot, dels comtes de Santa de Formiguera i dels empresari Ignasi Fuster (finals segle XIX) i Victorio Luzuriada (des de 1943 fins a 2006) i en l'actualitat és propietat de l'Ajuntament de Calvià.

La propera visita d'aquest programa serà el 21 d'octubre i es visitarà la finca de Pedruxella gran (Pollença), antiga possessió que es dedica a la producció d'oliva ecològica i d'una manera tradicional.


27/9/17

Coordinació del cicle: Gaspar Bennazar s'Arquitecte de Palma.

Xavier Terrasa (ARCA), Jaume Garau (Palma XXI), Pilar Rubí
(conferenciant i historiadora de l'art), Maribel Bennazar (néta
de Gaspar Bennazar), Pere Nicolau i Pere Rabassa (arquitectes).
Fotografia: Benet Bohigas.
ARCA va iniciar ahir un cicle en homenatge a l'arquitecte Gaspar Bennazar Moner (1869-1933) com a complement de l'exposició Bennazar Palma, la qual romandrà oberta fins al 10 de desembre a la nostra seu i ha estat patrocinada per l'Agència de Turisme de les Illes Balears.

Ahir dimarts 26 de setembre es dugué a terme una conferència que duia per títol “La ciutat de Bennazar. La petjada de l'arquitecte a Palma”, a càrrec de la historiadora de l'art Pilar Rubí.

Gaspar Bennazar va tenir una prolífica carrera professional coincidint amb l'entrada del segle XX. Ens deixà obres tan significatives en el conjunt de la ciutat com el Pont del Tren, el cinema Born, els magatzems L'Àguila, l'Escorxador o la Plaça de Toros, entre molts altres exemples. Ens acostarem a alguns d'ells per conèixer la trajectòria de l'arquitecte, les seves influències i sobretot, l'empremta que deixà i que encara perdura a Palma.

La seu d'ARCA es va omplir per escoltar la conferència de
Pilar Rubí. 
Fotografia: Benet Bohigas.
El cicle continuarà demà dijous 28 de setembre a les 20'00h amb una Taula rodona que durà per títol “El llegat de Gaspar Bennazar des d'una perspectiva actual”, on comptarem amb la participació els arquitectes Carlos García-Delgado, Pere Nicolau i Pere Rabassa.

Per concloure el cicle dissabte 30 de setembre a les 10'30h, s'organitzarà una visita guiada que durà per títol “Una passejada per l'arquitectura de Bennazar”, a càrrec de la historiadora de l'art Pilar Rubí. La visita presenta TOTES LES SEVES PLACES ESGOTADES

Sigui quin sigui el nostre itinerari per la ciutat ens toparem amb els edificis i les intervencions urbanístiques de Gaspar Bennazar. Ens fixarem en algunes de les seves construccions, que transiten per estils diversos, recollint l'esperit de principis de segle, tant en els encàrrecs municipals com en els de caràcter privat. El nostre serà un recorregut pel centre de Palma.


Les activitats es duran a terme a la seu d'ARCA, carrer de Can Oliva, 10 baixos (Palma).


Més informació a: arcainforma@arcapatrimoni.net

Coordinació del programa Agricultura, paisatge i patrimoni visitant Formatges Burguera (Campos).

Jaume Burguera s'adreça als assistents.
ARCA i amb la col·laboració de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears iniciaren el passat 23 de setembre el programa Agricultura, paisatge i patrimoni on visitarem l'explotació ramadera dels Formatges Burguera. Aquesta explotació familiar promoguda pels germans Jaume i Sebastià Burguera, junt amb els seus pares, és la tercera generació de ramaders ubicats al sud del municipi de Campos. Des de fa deu 10 anys aquesta petita empresa es dedica a la fabricació de formatges i a l'any 2002 reberen el títol de mestre artesà formatger per part del Govern Balear.

Les instal·lacions compten amb un total d'unes 70 vaques de raça frissona, que produeixen una mitja de prop de 1.000 litres diaris de llet, la qual s'estreu amb una maquinària molt moderna i sofisticada, única a les Balears, que controla informàticament la munyició de les vaques. Normalment, aquestes són munyides dos cops al dia i la màquina controla que entre cada munyició hi hagi un mínim de 8 hores.

Vaqueria de Formatges Burguera. Fotografia: Pep Camps.
Un cop finalitzada la visita d'aquesta explotació ramadera, continuarem el nostre recorregut cap als a les escoles des Palmer, d'època de la Segona República, el Salobrar de Campos, els banys de San Joan de la Font Santa, els únics de caràcter termal que hi ha a Mallorca, on poguerem veure el seu espectacular aljub, una de les mostres més importants de patrimoni hidràulic d'aquesta illa.


Per finalitzar, visitarem l'oratori de Sant Blai, exemple de patrimoni rural, construït al segle XV. Cal donar les gràcies a l'associació d'Amics de sant Blai, que amablement ens obriren les portes d'aquest monument.

HISTÒRIA AGRÍCOLA DE CAMPOS

Molí de ramell a la zona des Palmer. Fotografia: Pep Camps.
El nom probablement ve d’època romana, del llatí campos, que vol dir camps. És un dels pocs casos coneguts de conservació de la terminació llatina –os entre els mossàrabs.

(GEM V. 3, p.44)

Durant els segles XIV i XVIII va tenir molts d’alt i baixos, i fins que no va desaparèixer el corsarisme, començaren les rotacions de les terres i s’introduïren nous cultius, l’economia del municipi no començà a créixer, ja a partir de finals del segle XIX.

Fins a finals del segle XIX fou un dels grans productors de blat de Mallorca, cal apuntar que al voltant del poble hi havia 23 molins fariners. Destacava principalment la producció de xeix, que s’emprava per a fer dolços.

Escoles des Palmer, inaugurades el 10 de novembre de 1932.
Fotografia: Pep Camps.
Han estat unes terres on també s’ha produït vinya, als llocs on no es podia produir cereals. Aquest producte agafà força a partir del segle XVII i al segle XIX arribà a les 910 hectàrees conreades, i entre 1866-70 s’exportaren vins a França des del port de Felanitx.

Al sud del municipi hi havia grans plantacions de figueres. La figa seca a més d’exportar-se, també es donava als porcs per fer-los créixer. Mentre que al nord, es cultivà taparera des del segle XVIII, la qual es comercialitzava envinagrada o en saladura.

En quant al ramat, l’oví ha estat el més important durant quasi tota la història, tot i que el ramat porquí repuntà durant el segle XIX.

Les seves terres presenten abundants aigües subterrànies, que es començà a extreure primer mitjançant sínies, després gràcies a la força dels molins de vent i finalment amb la motobomba, arribant a majors profunditats. A partir d’aquí es descobrí la potencialitat del conreu de regiu, per unes terres amb escasses pluges on havia destacat el conreu de secà. En quant a l’horticultura destacà la patata i també els farratges, que feren expandir el bestiar boví, i es convertí en el màxim mercat de carn i llet de Mallorca.

Durant els darrers anys el conreu de secà a passat a ser secundari amb la producció d’ametlles, garroves, figueres o albercocs. De la mateix forma passa amb el ramat oví o porquí, que quedà per darrera del boví.

A es Salobrar ha desaparegut l’elaboració de sosa i l’explotació de marès ha minvat. Des de 1980, l’economia campanera pateix una forta crisi derivada, sobretot de la salinització de les aigües utilitzades pel regiu.
(GEM V. 3, pp. 48-51).

ES SALOBRAR

Es Salobrar de Campos. Fotografia: Pep Camps.
És la segona llacuna més gran de Mallorca, després de s’Albufera d’Alcúdia, amb 330 hectàrees de superfície de gran valor ecològic. Es constitueix per un sistema morfo-dinàmic integrat per un gran aneral, la franja dunar des Trenc i un aiguamoll. El seu origen es remunta al pliocè, on hi havia una badia estreta que durant el quaternari quedà tancada per successius cordons dunars.
Actualment es donen precipitacions escasses i irregulars (300-400 mm). A l’hivern hi sol haver bastants gelades, però la temperatura mitja anual és moderada, uns 17ºC. A l’estiu la màxima és de 20ºC degut a l’embat que arriba des de la mar.

Rep aportacions dels torrents de Son Catlar, Son Elegant i Son Xoc que ocupen una conca hidrogràfica de 350’6 Km2, però la major aportació prové de la infiltració marina, al ser uns terrenys permeables i la canalització artificial d’aigua, que ha generat l’activitat salinera.

Damunt els llims neixen jonc, canyet, salsó i tamarell. També hi viuen peixos com l’anguila, amfibis com el granot o rèptils com el dragó. Al mateix temps trobem cigonyes i flamencs.

Es Salobrar de Campos. Fotografia: Pep Camps.
Per al ser humà és un lloc d’insalubritat, llavors al segle XIX, la Diputació Provincial de Balears, propietària del balneari es plantejà la seva dessecació, però el projecte de l’enginyer Paul Bouvy (1845) no es dugué a terme. L’arxiduc Lluís Salvador ens diu que a finals del segle XIX, ocupava una superfície de 400 ha.

L’home ha estret d’aquest paratge herba salada per a elaborar sosa, que s’emprava per fabricar vidre i sabó, també s’ha estret marès i sal. També se li ha donat un ús agrícola, centrat a la possessió de sa Barrala, però aquest s’ha anat limitant degut a la salinització dels aqüifers. Cal apuntar que a finals del segle XIX es dedi9caven a regiu entre 10-20 ha.

Des de l’antiguitat hi havia una activitat salinera, però s’abandonà durant el segle XIX. Però el 1951 s’instal·là l’empresa Salines de Llevant SA i des de llavors explotà 132 ha (1/3 part del total) per extreure sal.

El 1984 el Parlament Balear declarà la zona com a Àrea Natural d’Especial Interès (ANEI) amb un total de 1.492’5 ha junt amb la franja des Trenc. La Unió Europea ho considerà Zona d’especial Protecció per a les Aus (ZEPA).

(GEM V. 15, pp. 80-1)

SANT JOAN DE LA FONT SANTA

Oratori de Sant Joan de la Font Santa.
Fotografia: Pep Camps.
Establiment situat entre es Salobrar i sa Canova. Les seves aigües tenen una temperatura de 38’7ºC a la superfície i són especialment indicades per al tractament de reumatismes, neuràlgies, paràlisis, artrosis i afeccions cutànies. El primer document que es té és de 1395 on es demana a la Cúria Eclesiàstica per bastir-hi, al voltant, uns edificis per allotjar els malalts que hi acudien.

Abans de 1516, quan es construïren les primeres instal·lacions hi havia dues fonts: ses Estaques i la font Santa. A partir d’aquesta data s’adheriren unes construccions a l’antic oratori dedicat a Sant Silvestre i Santa Coloma.

El 1580, els frares carmelitans hi fundaren un convent i el 1587 lis concediren la confraria de la Font Santa, però abandonaren el lloc el 1592.

Aljub de Sant Joan de la Font Santa (1671). 
Fotografia: Pep Camps.
Entre el 1571-3, els jurats de Campos reedificaren l’església, acondicionaren els banys i construïren l’aljub. Des del segle XVI, la propietat estigué en litigi entre l’Ajuntament de Campos i el marquès de Palmer, propietari de l’entorn. Al segle XIX una part de les terres foren cedides a la Diputació Provincial de Balears, per construir un balneari d’ús públic, que es dugué a terme entre 1843-5. Però el 1909, la Diputació el subhastà públicament i Rafel Garcies, en 1910, es convertí en nou propietari. El 1917, la propietat passà a Cosme M. Oliver i des de l’època pertany a la mateixa família. Des de 1996 funciona com a hotel, on es duen tractaments termals sota vigilància mèdica.

(GEM V.15, p.358).

SANT BLAI

Oratori de Sant Blai (Segles XV-XVII). Fotografia: Pep Camps.
Fou la primera parròquia de la vila, documentada a l’any 1248 a la butlla d’Innocenci IV, sota l’advocació de Sant Julià. El 1405, perdé el seu caràcter parroquial, per la construcció d’una nova església al nucli urbà, i es convertí en oratori, dedicat a Sant Blai. De traça gòtica, té la planta rectangular de nau única, amb coberta de volta de creueria, remodelada el segle XVI. Prop de l’església, hi havia un cementiri, transformat l’any 1958 en parc municipal. Fou restaurat l’any 1990.

(GEM V.15, p. 277).

22/9/17

Coordinació del programa "Agricultura, paisatge i patrimoni".

AGRICULTURA, PAISATGE I PATRIMONI

Disseny cartell: Blanca Castaldo.
Fotografia: Luis Alberto Domínguez.
ARCA amb la col·laboració de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears torna a organitzar un total de 6 visites agràries per tota Mallorca durant l’any 2017.

La idea d’aquest projecte és visitar diferents indrets de producció agrícola-ramadera, perquè els visitants puguin conèixer de primera mà com s’elaboren els productes i com es treballa al camp. Volem donar la visió que el camp de Mallorca encara és viu, on hi ha unes persones que el treballen i gràcies a elles, conservem un paisatge natural que és patrimoni d’aquesta illa i que ha alimentat a tantes generacions durant la nostra història i que encara té la seva importància en l’economia mallorquina.

Sortida: Amb autocar des del camí de Jesús cantonada via Alemanya a les 9,00h.

Inscripció prèvia, places limitades a ARCA
C/Can Oliva 10 baixos, 07003 Palma

Tel 971 719 531 o arcainforma@arcapatrimoni.net

PROGRAMA
Dissabte, 23 de setembre
1. Formatges Burguera (Campos).
La visita es complementarà amb un recorregut per la ruralia de Campos, on visitarem l'oratori de Sant Blai (segle XIII), els Banys de Sant Joan de la Font Santa (segle XIX), les antigues escoles republicanes des Palmer i el Salobrar de Campos.

Dissabte, 7 d'octubre
2. Francesc Sans (Calvià).
Finca dedicada a l'agricultura ecològica.
La visita es complementarà amb una excursió a la finca pública de Galatzó per poder resaltar els seus valors històrics, culturals i agrònoms.

Dissabte, 21 d'octubre
3. Pedruxella Gran (Pollença).
Antiga possessió que es dedica a la producció d'oliva ecològica i d'una manera tradicional. La visita es complementarà amb un recorregut per la vall d'en Marc i visita als molins de Llinars (segle XIII).

Dissabte, 4 de novembre
4. Visita a vins de Mortitx (Escorca).
Vi de la terra de Mallorca. Visita a les nques públiques de Binifaldó i Menut al Santuari de Lluc.

Dissabte, 18 de novembre
5. Bodegues Tomeu Isern (Estellencs).
Producció de vi Serra Tramuntana-Costa Nord. La visita es complementarà amb una excursió a la finca pública de Planícia Banyalbufar), per conéixer d'aprop una possessió de la serra de Tramuntana.

Dissabte, 2 de desembre
6. Visita a Oli es Verger (Esporles).
DO Oli de Mallorca. Visita a la localitat d’Esporles.

COORDINACIÓ DEL CICLE GASPAR BENNAZAR: S'ARQUITECTE DE PALMA.

Disseny cartell: Alejandro Illán Fernández.
ARCA ha programat un cicle en homenatge a l'arquitecte Gaspar Bennazar Moner (1869-1933) com a complement de l'exposició Bennazar Palma, la qual romandrà oberta fins al 10 de desembre a la nostra seu:

Dimarts 26 de setembre a les 20'00h. 

- Conferència: La ciutat de Bennazar. La petjada de l'arquitecte a Palma, a càrrec de la historiadora de l'art Pilar Rubí.

Gaspar Bennazar va tenir una prolífica carrera professional coincidint amb l'entrada del segle XX. Ens deixà obres tan significatives en el conjunt de la ciutat com el Pont del Tren, el cinema Born, els magatzems L'Àguila, l'Escorxador o la Plaça de Toros, entre molts altres exemples. Ens acostarem a alguns d'ells per conèixer la trajectòria de l'arquitecte, les seves influències i sobretot, l'empremta que deixà i que encara perdura a Palma.

Dijous 28 de setembre a les 20'00h.

- Taula rodona: El llegat de Gaspar Bennazar des d'una perspectiva actual.

Participen els arquitectes Carlos García-Delgado, Pere Nicolau iPere Rabassa.
Dissabte 30 de setembre a les 10'30h.

- Visita: Una passejada per l'arquitectura de Bennazar, a càrrec de la historiadora de l'art Pilar Rubí.

Sigui quin sigui el nostre itinerari per la ciutat ens toparem amb els edificis i les intervencions urbanístiques de Gaspar Bennazar. Ens fixarem en algunes de les seves construccions, que transiten per estils diversos, recollint l'esperit de principis de segle, tant en els encàrrecs municipals com en els de caràcter privat. El nostre serà un recorregut pel centre de Palma. 

Les activitats es duran a terme a la seu d'ARCA, carrer de Can Oliva, 10 baixos (Palma).

Informació i reserves a: arcainforma@arcapatrimoni.net


Organitza: 









Patrocina:

19/6/17

Article a la revista ENKI sobre l'exposició Bennazar Palma.

EXPOSICIÓN BENNAZAR PALMA

El pasado 25 de abril se inauguró la exposición Bennazar Palma organizada por ARCAla Escuela de Arte y Superior de Diseño de las Islas Baleares y cuyo patrocino es a cargo de la Agencia de Turismo de las Islas Baleares.

La exposición Bennazar Palma ha sido diseñada y montada por los alumnos de la Escuela de Arte y Superior de Diseño de las Islas Baleares, bajo la coordinación de los profesores Florentino Flórez y Blanca Castaldo.

Los textos e ilustraciones de la exposición son a cargo de la ex-alumna Liliana Boffi y las fotografías han sido realizadas por el ex-alumno Alejandro Maestro.
 
La exposición Bennazar Palma es un recorrido cronológico (1900-1933) por las obras más importantes en la ciudad de Palma del arquitecto Gaspar Bennazar Moner (Palma, 1869 – Barcelona, 1933). La información está disponible en catalán, castellano e inglés.

GASPAR BENNAZAR S'ARQUITECTE

Gaspar Bennazar fue el arquitecto municipal de Palma (entre otros cargos) desde 1901 hasta 1933, cuando murió a los 63 años de edad. En ese período,
desde su cargo so­cial, que compartía con Jaume Alenyà, o desde el despacho privado, construyó la imagen de lo que Palma es hoy.

Le tocó llevar a cabo el Plan Calvet que suprimía las murallas renacentistas para abrir la ciudad al progreso. En esos años el progreso era barrer “lo viejo” para dar paso a “lo nuevo”. Le Corbusier lo proponía para París. Gaspar Bennazar para Palma. Ninguno de los dos lo llevó a cabo.

Bennazar estaba ocupado en dar a la ciudad un aire majestuoso, elegante y re­nado, a la altura de lo que prometía el nuevo siglo. Pero con un sello bien mallorquín impreso en los materiales propios de la isla, que usaba para sus obras. En 1996, el Ayuntamiento de Palma lo nombró Hijo Ilustre y tiene una avenida que lleva su nombre, pero sigue siendo un gran desconocido para la mayor parte de los habitantes de Palma a día de hoy. A pesar de eso, no se puede pensar en Palma sin Gaspar Bennazar. Sus obras forman parte del paisaje urbano en casi cualquier punto de la ciudad.

QUE VER EN LA EXPOSICIÓN

La exposición se divide en siete paneles diferentes, donde se hallan los textos e ilustraciones realizados por Liliana Boffi y las fotografías realizadas por Alejandro Maestro. Aquí se recogen las obras más importantes de Bennazar en cada período.
  • 1900-1905: Caja de Ahorros de Baleares.
  • 1906-1910: S'Escorxador y Almacenes El Aguila.
  • 1906-1915: Edificio Triquet y Villa Schembri.
  • 1915-1920: Pont des Tren y d'en Moranta.
  • 1921-1925: Can Tous.
  • 1926-1930: Can Caubet, la Protectora y Coliseo Balear.
  • 1931-1933: Cine Born.
La exposición también aporta unos paneles donde cuenta brevemente la biografía del arquitecto Gaspar Bennazar y recuerda los edificios que han sido demolidos, como el Teatro Lírico (1910-1968), Hotel Alhambra (1920-1968), la Escuela Graduada (1912-1972), el Pont des Tren (1910-2005) o Can Bibiloni (1928-2015) entre otros.

La exposición se complementa con dos planos de Palma:
  • Centro histórico de Palma: Donde se localizan 22 edificios dibujados a vista de vuelo de pajaro.
  • Ensanche de Palma: Donde se localizan 17 edificios sobre el plano.
Por último, se podrán ver dos maquetas de dos edificios de Gaspar Bennazar, realizadas por los alumnos de la Escuela de Arte y Superior de Diseño de las Islas Baleares, se trata de Olis Balle o Almacén de Can Segura (edificio situado en la calle de Sant Miquel y derruido en el año 1998) y el Coliseo Balear. Las maquetas se realizaron respectivamente los años 1998 y 1999.

La exposición permanecerá abierta hasta el 10 de diciembre en la sede de ARCA, calle de Can Oliva, 10 bajos, de lunes a viernes de 8'30 a 13'30h y de 17'00 a 20'00h.

10/4/17

XVIII Fira d'Oví i Caprí de Calvià.

Ahir participarem en la XVIII Fira d'Oví i Caprí de Calvià on exposarem una col·lecció dels llibres que hem editat fins al moment i poguerem tenir un intercanvi d'impressions entre les persones que s'atrecaren fins al nostre mostrador. Gràcies a tothom!!!!


- Aproximació a la finca pública de Galatzó (Ajuntament de Calvià, 2008).

Calvià imágenes del pasado (Ediciones Amberley, 2009).

Calvià a través del tiempo (Ediciones Amberley, 2010).

Guia del patrimoni històric al recorregut del tram tren: Manacor-Artà (Govern de les Illes Balears, 2011).

- Viatge històric per Calvià (Ajuntament de Calvià, 2011).

- El patrimonio desaparecido de Palma (Temporae, 2011).

- Así era el Molinar (Temporae, 2012).

- Palma ayer y hoy de su patrimonio (Flashback ediciones, 2013).



Història del futbol a la vila de Calvià (Ajuntament de Calvià, 2015). 

24/3/17

La tafona de Son Torrella, un exemple de patrimoni protegit a l’abast de la ciutadania

El vicepresident primer, Francesc Miralles i la directora insular de Patrimoni, Kika Coll han visitat aquest matí la tafona de Son Torrella a Santa Maria del Camí, acompanyats de la propietària, Catherine Carr-Ellison. Una trobada en què totes dues parts han destacat la importància d’acostar el patrimoni a escolars i públic en general, gràcies al nou règim de visita acordat entre la propietat i el Consell.
Durant tot el mes de març, alumnes de diferents centres escolars de Mallorca i públic en general poden visitar de manera gratuïta la tafona de Son Torrella, declarada BIC l’any 1994 i restaurada pel Consell de Mallorca. Ho fan gràcies a l’acord assolit entre la propietat de la finca i el Servei de Patrimoni Històric del Consell, que estableix un règim de visites públiques entre l’1 de novembre i el 31 de març de cada any. L’acord fixa 12 visites mensuals, molt per damunt de les quatre visites que estableix la Llei del Patrimoni Històric.


Avui no ha estat diferent, els representants institucionals han compartit visita amb els estudiants de l’escola Sant Vicenç de Paül de la Soledat que, gràcies als guies d’ARCA -associació que coordina el projecte- han conegut com funcionava una tafona del segle XVI, una de les més importants de Mallorca, i els canvis que es varen anar introduint durant el segle XX, així com la botiga de l’oli i altres elements d’alt valor patrimonial i etnològic.



Per al vicepresident primer i conseller de Cultura, Patrimoni i Esports, Francesc Miralles, és important “posar a disposició de la gent la visita d’aquesta tafona perquè com a societat ens podem enriquir d’aquest patrimoni que des del Consell protegim i restauram. És d’agrair la predisposició de la propietat a acollir visites més enllà de les obligacions estrictes que marca un bé d’interès cultural. És un exemple de com la propietat entèn i viu el patrimoni i una declaració de BIC no com una llosa sinó com una oportunitat. Es tracta de béns que sobrepassen l’interès privat i que la societat hi veu un interès públic en termes patrimonials, identitaris, com a part del nostre passat. La nostra feina com a administració és trobar vies de col·laboració amb aquests propietaris, siguin particulars o altres institucions. Programes com el de la tafona de Son Torrella demostra que es pot fer amb la participació i la predisposició de tots”.



Catherine Carr-Ellison és la propietària de la finca de Son Torrella. Recorda quan la teulada de la tafona estava en tan mal estat que s’enfonsava. El conveni signat amb el Consell de Mallorca va permetre la seva restauració i “ara hem incorporat el programa de visites per a escolars i públic en general. Si la meva padrina fos aquí diria el mateix: nosaltres només guardam la casa, però aquesta pertany a tota la societat mallorquina, al poble de Santa Maria. Jo tenc cura de la finca i de la tafona però no he pensat mai que fos només casa meva. És un lloc que estim molt. I que ara aquests joves puguin venir, veure i entendre part de la seva pròpia història és per a mi el més important”.



El programa de visites, organitzat pel Servei de Patrimoni Històric del Consell i coordinat per ARCA, s’allargarà fins el 30 de març i després es reprendrà el mes de novembre. “Si és cert que quan es declara un BIC hi ha unes obligacions per part de la propietat i també de les administracions”, explica Kika Coll, directora insular de Patrimoni, “no existeix la dinàmica d’obrir-los perquè la societat civil els pugui visitar. El que volem des del Consell és fer pedagogia del patrimoni i aquestes visites tenen dues vessants: la part dedicada als infants per començar a fer feina en educació en patrimoni des de petits i també poder-ho obrir a la resta de la societat”. La intenció des de Patrimoni del Consell és poder articular una ruta de visites per diferents tipologies de Béns d'Interès Cultural -tafones, molins, torres de defensa, sínies...- que permetin un acostament i un major coneixement del patrimoni protegit que tenim a Mallorca. 



A la visita realitzada aquest matí a la finca de Son Torrella han participat també el batle de Santa Maria del Camí, Nicolau Canyelles i el coordinador del programa de visites per part d’ARCA, Xavier Terrassa.






2/3/17

La tafona de Son Torrella. Visites guiades i gratuïtes.

La Direcció Insular de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca iARCA ofereixen visites gratuïtes a la tafona de la finca de Son Torrella (Santa Maria del Camí) per als centres escolars de Mallorca (des de tercer de primària i fins a segon de batxillerat) i adults durant el mes de març de 2017.

Aquestes visites són possibles gràcies a un acord entre la propietat de Son Torrella i el Consell de Mallorca. La tafona data del segle XVI i ha anat evolucionant fins al segle XX, convertint-se en una de les tafones més grans i importants de Mallorca.

La proposta és oferir diverses visites escolars per a grups de 30 alumnes durant els següents dies: dijous 9, dimarts 14, dijous 16, dimarts 21, dijous 23, dimarts 28 i dijous 30 de març de 2017.

Els horaris de les visites guiades a la tafona de la finca de Son Torrella serien els següents: de 10'00 a 10'45h (dues visites al mateix temps) i de 11'30 a 12'15h (dues visites al mateix temps).

Les visites per a adultus seran per a grups de 15 persones i s'oferiran els dissbates 11 i 25 de març a les 10'00h i 11'30h.

Informació i reserves a: arcainforma@arcapatrimoni.net o 971 71 95 31