14/6/18

El llibre "Així era el Terreno. Imatges d'ahir" el 3er més venut a la llibreria Agapea.

Font: Suplement Bellver (Diario de Mallorca),
pàg. 2 de 14 de juny de 2018.
El llibre "Així era el Terreno. Imatges d'ahir" (Illa Edicions) ha sigut el 3er més venut a la llibreria Agapea Palma durant la setmana del 4 al 10 de juny.
Una setmana més vull agraïr als lectors que han decidit adquirir aquest llibre, l'esforç de la llibreria que ha impulsat les vendes i el treball editorial.
Tota aquesta suma de factors fa que després de 6 mesos al carrer, encara mantengui una posició destacada en quant a vendes.

7/6/18

El llibre "Així era el Terreno. Imatges d'ahir" el més venut a Llibres Colom.

Font: Suplement Bellver (Diario de Mallorca),
pàgina 2 dia 7 de juny de 2018.
El llibre "Així era el Terreno. Imatges d'ahir" (Illa Edicions) ha estat el més venut durant la setmana del 28 de maig al 3 de juny a Colom Libros
Vull agraïr l'esforç de la llibreria, el compromís dels lectors i l'aposta de l'editorial perquè aquest treball hagi assolit aquesta destacada posició.

4/6/18

Coordinació de la Iª visita del programa "Agricultura, paisatge i patrimoni" a la finca de Can Caló de Ruberts.

Biel Torrens dirigint les seves explicacions al grup d'ARCA.
ARCA va organitzar ahir diumenge 3 de juny la primera visita del programa "Agricultura, paisatge i patrimoni", el qual compta amb la col·laboració de la Conselleria de Mediambient, Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears. 

En aquesta ocasió poguerem gaudir de la finca de Can Caló, situada al Km. 5'2 de la carretera que uneix Sencelles amb Pina. La finca de Can Caló es troba de cara al llogaret de Ruberts, a tan sols uns 500 metres. El seu propietari, Biel Torrens ens va atendre molt amablement i ens explicà el treball d'aquesta finca tradicional d'agricultura ecològica. Fa una sèrie d'anys que varen recuperar per a la seva producció un conreu endèmic de Mallorca, com és el pebre bord, amb més de 600 anys d'història, però que fins l'any passat només presentava un conreu de 1'6 hectàrees a tota Mallorca. Gràcies a ell i altres agricultors, membres de l'associació Slow Food han fet que anualment s'hagin sembrat 25 hectàrees a tota Mallorca d'aquest producte, que recordem s'emprea a la receta de la sobrassada.

Cases de Can Caló (Sencelles).
Un cop finalitzada aquesta visita, el nostre grup es desplaçà fins a Ruberts (Sencelles), on poguerem conèixer el patrimoni històric d'aquest llogaret del Pla de Mallorca que fou declarat Bé d'Interès Cultural (BIC) amb la categoria de Conjunt històric, després que ARCA fes un estudi històric-geogràfic de l'indret i gràcies a la lluita que han duit els veïnats d'aquesta petita localitat des de fa deu anys.

Història de Ruberts

Documentat ja al segle XIII, en el Llibre de repartiment de Mallorca. El nom prové molt probablement d’un personatge de la família Roberts o Ruberts, de Tarragona, que participà en la conquesta de 1229, i en el repartiment li pertocaren 3 alqueries del terme de Sineu amb un total de deu jovades. Després de la conquesta quedà inclòs dins la part reial, però el control directe del territori ho va portar a terme l’ardiaca de Barcelona.

Les properes referències històriques que ens parlen d’aquest llogaret, són a l’any 1452, quan trobem l’antiga alqueria dels Ruberts (probablement l’actual possessió de Son Jordà). Aquesta era de Guillem Gibert, qui es queixa dels veïns, perquè li entren a la finca amb el bestiar i li fan malbé a la seva producció.

A l’any 1558, la propietat serà dividida, Caterina, muller de Joan Ramis, filla de Bartomeu Jordà dels Ruberts repartirà amigablement els seus dominis amb Joanot Jordà.

Als Estims de 1578, Son Jordà, encara apareix documentada amb el nom de los Ruberts, i el seu propietari era Joanot Jordà i es valorà en 2.200 lliures. D’aquesta família prendrà el definitiu nom de Son Jordà. A part, hi havia tres possessions més, però totes elles es coneixien com a Ruberts. Propietat de Joan Ferragut, es valorà amb 2.000 lliures, propietat de Julià Ferragut, es valorà amb 1.000 lliures i propietat de Jordi Ferragut, es valorà amb 1.000 lliures.

Oratori de la Mare de Déu del Carme (Ruberts).
Sabem que a l’any 1596 era propietat de Sebastià Jordà, però encara estava sota el domini directe o alodial de l’ardiaca de Barcelona i es valorà en 2.300 lliures, fet que la convertí en la possessió més gran de la cantonada.

En els cadastres de 1694 i 1706, Son Jordà, canvia de família, hi trobem a Francesc Antic com a propietari i la finca es valorà en 4.300 lliures.

A l’any 1742, trobem de bell nou un canvi en la titularitat familiar, en aquest cas el seu propietari és el mercader Jaume Sard Lledonet. Aleshores, Son Jordà comptava amb un oratori privat amb un retaule de la Nostra Senyora del Roser i tenia un celler. La seva producció agrícola es centrava en la vinya i el conreu de cereals.

En el cadastre de 1756 Son Jordà era propietat de Jaume Sard i es valorava en 4.000 lliures.

A l’any 1768, la família Sard cedeix unes terres seves a l’església per construir l’oratori públic de Ruberts. El bisbe de Mallorca, Francisco Garrido, va designar al rector de Sencelles, mossèn Bartoumeu Verd Falcó com a responsable de les obres. Dia 15 de maig de 1768 es col·locà la primera pedra. Els veïns de Ruberts hagueren de participar econòmicament en la construcció de la nova església i a pagar anualment 10 quarteres de blat al capellà encarregat dels serveis religiosos. L’oratori fou beneït el 25 de novembre de 1770 i dedicat a Nostra Senyora del Carme.

A 1773, Son Jordà era propietat de Jaume Sard i sabem que produïa blat, candel, civada, faves, guixes i ciurons.

El 1859, Son Jordà apareix en un registre de finques rústiques, sent el propietari Jaume Sard i amb una extensió de 28 quarterades.

A finals del segle XIX, l’Arxiduc Lluís Salvador, ens dóna dades interessats sobre aquest llogaret. Sabem que hi havia 31 cases, on hi vivien 156 habitants. Son Jordà era propietat de Jaume Sard, que residia a Sencelles. És la novena finca més gran del municipi amb un total de 75 ha i és una de les tres finques de Sencelles amb més producció d’ametlles.

Biel Torrens fet les seves explicacions davant els seus
cultius de patata.
Entre 1909 i 1910, es veu que el temple de la Mare de Déu del Carme s’havia quedat petit i aquest fou ampliat.

A l’any 1921, s’hi instal·laren les Germanes de la Caritat, que inicialment ocuparen una casa del nucli. Entre 1929 i 1935, es bastí el convent de l’esmentada congregació. El 1960, les esmentades Germanes deixaren el llogaret.

Tenim dades de 1960, on hi hagut una lleugera davallada del nombre de habitants. Hi havia 31 cases, on hi vivien 122 habitants. A l’any 1964, va arribar l’electricitat a Ruberts i a l’any següent, mossèn Bartomeu Mulet promogué la creació d’un tele-club que restà en actiu fins al principi del decenni de 1970.

A l’any 1978, la titularitat de la possessió de Son Jordà, torna a canviar de llinatge, després de més de dos-cents anys de propietat, la família Sard, passà la finca a la família Perelló Oliver.

A l’any 1985, el temple de la Mare de Déu del Carme fou restaurat i pocs anys després, també, es dugueren obres a la plaça del poble.

Dades de 1991, ens avisen del clar retrocés demogràfic de Ruberts, on hi havia 29 cases i hi vivien 28 habitants.

A l’any 1994, la possessió de Son Jordà, deixa l’activitat agrària i es convertí en un agroturisme.

Bibliografia consultada

- Arxiduc Lluís Salvador. Las Baleares descritas por la palabra y el grabado. Tom V, pàg. 44 i 209. Tom IX, pàg. 259.

- Berard, Gerónimo de. Viaje a las villas de Mallorca, 1789. Ajuntament de Palma, 1983.

- Florit Zuazaga, Jerònia; Ordinas Garau, Antoni. Sencelles. Promomallorca, 2003. pàg. 68.

- Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum V. Pàg. 7-9.

31/5/18

Suplement Última Hora de 125 anys de notícies a Calvià amb imatges del llibre "Calvià imágenes del pasado".

El diari Ultima Hora dedica un suplement al municipi de Calvià sobre les notícies dels darrers 125 anys.
La direcció i coordinació d'aquest magnífic treball ha anat a càrrec deFrancesca Marí.
He tengut el plaer de col·laborar amb la cessió d'imatges històriques que apareixen al llibre "Calvià imágenes del pasado" (Ediciones Amberley, 2009).

18/5/18

Coordinació del programa "Agricultura, paisatge i patrimoni".

Disseny cartell: Blanca Castaldo.
ARCA amb la col·laboració de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca torna a organitzar un total de 8 visites agràries per tota Mallorca durant l’any 2018.
La idea d’aquest projecte és visitar diferents indrets de producció agrícola-ramadera, perquè els visitants puguin conèixer de primera mà com s’elaboren els productes i com es treballa al camp. Volem donar la visió que el camp de Mallorca encara és viu, on hi ha unes persones que el treballen i gràcies a elles, conservem un paisatge natural que és patrimoni d’aquesta illa i que ha alimentat a tantes generacions durant la nostra història i que encara té la seva importància en l’economia mallorquina.
Diumenge 3 de juny de 2018.
1. Visita a la finca de Can Caló de Ruberts (Sencelles).
Finca tradicional d'agricultura ecològica.
Visita posterior al llogaret de Ruberts.

Dissabte 16 de juny de 2018.
2. Visita a la Cooperativa pagesa de Pollença (Pollença).
Agricultura i ramaderia.
Visita posterior a la localiat de Pollença i als molins de Llinars.

Dissabte 15 de setembre de 2018.
3. Visita a Ramaders agrupats (Felanitx).
Ramaderia.
Visita posterior a la localitat de Felanitx.

Dissabte 29 de setembre de 2018
4. Visita a vins Mesquida Mora (Porreres).
Vi de la terra de Mallorca.
Visita posterior a la localitat de Porreres.

Dissabte 20 d'octubre de 2018.
5. Visita a Es Vinyol (Manacor).
Agricultura ecològica.
Visita posterior a la localitat de Petra.

Dissabte 27 d'octubre de 2018.
6. Visita a la Confraria de Pescadors de Portocolom (Felanitx).
Visita posterior a la localitat de Portocolom.

Dissabte 10 de novembre de 2018.
7. Visita a Oli Solivellas (Alcúdia).
DO Oli de Mallorca.
Visita posterior al puig de Maria (Pollença).

Dissabte 24 de novembre de 2018.
8. Visita a la Cooperativa agrícola de Sant Bartomeu (Sóller).
Visita posterior a la localitat de Sóller.


Sortida: Amb autocar des del camí de Jesús cantonada via Alemanya (Palma) a les 9,00h.
Inscripció prèvia, places limitades a Arca

3/5/18

El suplement cultural Bellver dedica una ressenya al llibre "Així era el Terreno. Imatges d'ahir".

Bellver a Diario de Mallorca, pàg. 3 dia 3 de maig de 2018.
El suplement cultural Bellver que edita Diario de Mallorca dedica avui dijous una ressenya escrita per Jordi Vidal Reynès al llibre "Així era el Terreno. Imatges d'ahir" (Illa Edicions).

26/4/18

Presentació del llibre "Així era el Terreno. Imatges d'ahir" a la Biblioteca de Cort.

Catalina Martorell (Illa Edicions) i Xavier Terrasa.
Presentació del llibre "Així era el Terreno. Imatges d'ahir" (Illa Edicions) a la Biblioteca de Cort.

El llibre fou presentat ahir dimecres 25 d'abril i poguerem contar la història i evolució urbanística d'aquest barri tan singular per a la ciutat de Palma.

La presentació comptà amb la presència de Catalina Martorell, editora d'Illa Edicions. 

24/4/18

Dia de Sant Jordi.

Punt de venda de Llibres Colom al carrer
Sant Miquel de Palma.
Un any més he tengut el plaer de poder participar activament al Dia de Sant Jordi signant exemplars del llibre "Així era el Terreno. Imatges d'ahir" (Illa Edicions) a les parades de les llibreries Los Oficios Terrestres, Llibres Ramon Llull i Llibres Colom.

Vull donar les gràcies a les persones que s'han atrecat fins al punt de signatura i hem pogut conversar e intercanviar opinions sobre el barri del Terreno i la cultura en general.

23/4/18

Feliç Sant Jordi.

Avui serem signant el llibre "Així era el Terreno. Imatges d'ahir" (Illa Edicions) a:
A les 16:00h llibreria Los oficios terrestres, que tendrà el punt de venda a la plaça del Marquès del Palmer (entre carrer Colom i plaça Major).
A les 17:00h a Llibres Ramon Llull, que tendrà el punt de venda a la plaça del Marquès del Palmer (entre carrer Colom i plaça Major).
A les 18:00h a Llibres Colom, que tendrà el punt de venda davant la parròquia de Sant Miquel (al carrer de Sant Miquel).
Vos esperem!!!!!

20/4/18

Sant Jordi 2018

Aquesta edició de Sant Jordi de 2018 (dilluns 23 d'abril) tendré el plaer de signar el llibre "Així era el Terreno. Imatges d'ahir" (Illa Edicions).

Una vegada més serà un plaer poder participar activament en aquest dia tan important per al món de la cultura i del llibre.

Aquelles persones que siguin pel centre de Palma ens podrem trobar als següents punts literaris:

A les 16:00h llibreria Los Oficios Terrestres, que tendrà el punt de venda a la plaça del Marquès del Palmer (entre carrer Colom i plaça Major).

A les 17:00h a Llibres Ramon Llullque tendrà el punt de venda a la plaça del Marquès del Palmer (entre carrer Colom i plaça Major).

A les 18:00h a Llibres Colom, que tendrà el punt de venda davant la parròquia de Sant Miquel (al carrer de Sant Miquel).

Vos esperem!!!!!


11/4/18

Xerrada: "El Terreno: la seva història a través de les imatges".

Dimecres 25 d'abril a les 19'00h xerrada titulada: "El Terreno: la seva història a través de les imatges", a càrrec de l'historiador Xavier Terrasa, autor del llibre "Així era el Terreno. Imatges d'ahir", acompanyant per l'editora Catalina Martorell d'Illa edicions.

Lloc: Biblioteca de Cort, plaça de Cort, 1. Palma. 

Presentació del llibre "Així era el Terreno. Imatges d'ahir" a la Fundació Natzaret.

Presentació del llibre "Així era el Terreno. Imatges d'ahir" (Illa Edicions).
Dijous 19 d'abril a les 19'00h a la Fundació Natzaret (Avinguda Joan Miró, 101. El Terreno, Palma).


A la presentació del llibre a la seu de la Fundació Natzaret, l'autor parlarà de la història del Terreno i de la presència de Natzaret dins del barri. 

6/4/18

Revisió de la Biografia de Ciutat de Palma XXI.

La ciutat turística pren forma


Hem de recordar, com vàrem dir a les primeres pàgines d’aquesta segona part de la biografia de Ciutat, que la burgesia liberal tenia dos grans projectes que eren molt reclamats per tots els ciutadans: esbucar la murada per obrir la ciutat a la indústria i als barris perifèrics, i crear noves infraestructures per poder expandir el turisme que fins aquells moments era molt minoritari.
Recordem com Miquel del Sants Oliver en els seus articles “Desde la terraza”, en el 1891, somiava una illa turística. Recordem com el projecte de fer un hotel de primera categoria europea es feia realitat, en el 1902, de la mà de Domenech i Montaner. Recordem com la creació del Foment del Turisme, en el 1905, eren senyals inequívoques que un projecte utòpic, amb una ampla base social, s’anava fent realitat.
Després vendran les idees de les Ciutats Balneari que, per primera vegada, va expressar Gaspar Bennazar en el 1912, referint-se al projecte d’una ciutat turística de nova creació a S’Arenal, i les idees innovadores per a tota Palma, recollides en el seu Pla, molt fantasiós, però que arriba a ser aprovat pel consistori en el 1917, donant peu al projecte del futur Parc de Bellver i, en part, també al futur Passeig Marítim.
Durant tots els anys vint les infraestructures i els edificis moderns varen anar creixent. Es va fer més fàcil venir a Palma des de Barcelona en vaixell i també es va introduir el correu postal que arribava el 1921 amb els hidroavions als hangars del Jonquet. Altres ports mediterranis estaven millor connectats amb Palma i es creaven vora mar hotels de categoria com el Victòria o el Mediterrani. És molt interessant i curiós veure el documental sobre l’exportació d’ensaïmades del Forn de Sa Plaça de Palma fins a Barcelona.
El turisme peninsular i el turisme nord-europeu i nord-americà anava creixent d’una manera important a tot arreu, i Mallorca es trobava en el cap del rànquing dels llocs més coneguts i apreciats de la Mediterrània. Recordarem també que els ciutadans de Palma ja havien consolidat l’hàbit d’anar a prendre banys a S’Aigo Dolça, Bellver i Can Barbarà mentre, al mateix temps, moltes famílies es feien una casa d’estiueig a Son Alegre, el Terreno i Portopí.
Serà aquesta part de la ciutat la que anirà convertint-se a poc a poc en un destí turístic específic, dins Palma. Ara ens pot semblar mot fàcil i natural, però hem de recordar que des del Jonquet fins a Portopí, era un penya-segat de terra , impracticable per passejar i nedar, exceptuant les tres caletes de S’Aigo Dolça, sa Pedrera i es Corb Marí. Les poques fàbriques industrials que hi havia a la zona com la de l’automòbil Loryc o la de fosfats de Joan March anaren desapareixent.
La transformació de tota aquesta costa en un Passeig Marítim no arribaria fins als anys 50, encara que el projecte ja era clar als anys vint. L’enginyer Antoni Parietti, el que va fer la carretera de sa Calobra i la de Formentor als anys 30, ens deia sobre el passeig marítim, en un article molt interessant aparegut a la revista La Nostra Terra el 1930, a la pàg. 333:
“…el passeig marítim que a continuació del de Sagrera s’hauria de perllongar vorejant la mar fins a la Pedrera del Terreno, on enllaçaria amb la carretera de Palma al Port d’Andraitx. És difícil donar-se compte cabal del pas gegant i definitiu que, pel progrés i embelliment de la nostra ciutat representaria la construcció d’aquesta transcendental obra, si fos concebuda i realitzada amb la grandiositat que mereix. Allà hi cabria tot en harmònica conjunció: esplèndides voreres, amples vies de trànsit normal de vehicles i passeig central pels cotxes de luxe, verals per genets i ciclistes, parcs infantils i fonts monumentals; aprofitant artísticament les horribles irregularitats actuals de la costa, podrien aixecar-s’hi luxoses edificacions i establiments de banys i esports marítims, gran parc d’arbreda i atraccions que embelliria l’avui tristíssim glacis de Santa Catalina……”.
El 1949, impulsat per Gabriel Roca Garcias (1896-1986), cap de la Junta d’Obres del Port, es començà a construir el somniat Passeig Marítim, que s’acabà el 1958. Però malauradament, a poc a poc, de llavors ençà fins als nostres dies, el Passeig Marítim s’ha anat transformant en una via ràpida travessada per vehicles privats i camions de mercaderies del Port cap a la Ciutat, i la badia de Palma s’ha anat omplint de vaixells de luxe, grans creuers, i molls per a la indústria nàutica, tapant completament les vistes al mar de tot el Passeig.
El sentir dels terreners avui dia, després de la construcció del Passeig Marítim i la cada vegada major ampliació del port de Palma és que convertiren en impossible aquella pràctica dels banys de mar, no sense la recança de molta gent que es va veure privada d’aquella pràctica tan habitual.
Però abans de la construcció del Passeig Marítim existia un gran dinamisme en la construcció d’hotels i balnearis entre els quals destacaven el Victòria i el Mediterrani. Els hotels arribaven fins a Cala Major, amb l’Hotel Principe Alfonso i el Bristol a Sant Agustí. Es construïen a poc a poc cases privades importants en uns moments de gran dinamisme social que varen donar com a resultat que el Terreno, amb la seva plaça central, la plaça Gomila, esdevingués un barri molt important per a la Ciutat, amb la seva pròpia cultura i les seves normes socials, totalment cosmopolites, així com els seus protagonistes, com bé explica Xavier Terrasa en el recent llibre “Així era el Terreno. Imatges d’ahir”.
A dins Ciutat, el Gran Hotel continuava la seva singladura amb més o manco dificultats, ja que era un hotel concebut per estances d’hivern i la tendència general era contrària. D’aquí que el seu propietari, Joan Palmer, obrís l’hotel Villa Victòria al costat de la mar. El mateix va fer el senyor Joan Pensabene Cunill, propietari de l’Alhambra, hotel que combinava amb l’Hotel Mediterrani. Apareixien a Ciutat altres hotels més petits, com l’Hostal Cuba, l’Hostal Perú, l’Hotel Ferrocarril, Catalonia, etc.
Girant la nostra mirada cap a llevant, ja vàrem veure en una pàgina anterior que, des de la Porta des Camp fins al Molinar, hi havia un conjunt de fàbriques d’electricitat, d’adob, una refineria de petroli i magatzems que donaven una imatge totalment industrial, molt diferent de la zona del Terreno. El Molinar era un petit barri de pescadors i obrers, i el Portixol era un petit grup de cases sense cap hotel, que havia crescut seguint una mica l’ordenació que havia previst Bartomeu Ferrà ja el 1891.
En canvi, la “Ciutat Jardí” data de principis dels anys 20. Impulsada per Josep Tous, empresari omnipresent en totes les iniciatives d’oci de Ciutat, es creu que comptava com a soci el també omnipresent Gaspar Bennazar. De fet, l’hotel emblemàtic, que encara destaca, va ser dissenyat pel que era el seu amic i company de feina de l’Ajuntament, Jaume Alenyar. El conjunt es va conceptualitzar com un Balneari de Palma, més de cara a l’estiueig dels ciutadans que dels turistes.
Com hem dit abans, els projectes d’urbanització de S’Arenal varen començar ben prest, com ens mostra Manuel Cabellos en el seu llibre sobre la Platja de Palma. Concretament a 1913, de la mà un altre cop de Gaspar Bennazar. Les primeres parcel·lacions varen ser adquirides per emprenedors de Palma i de Llucmajor, entre ells Ferran Alzamora, germà d’Enric Alzamora, al qui substituirà en la direcció del Foment del Turisme. Durant els anys en què es va crear el ferrocarril de Palma a Llucmajor i es va dur l’electricitat, entorn el 1920, ja es va crear el primer hotel, el Terminus.
També es va produir el mateix procés de parcel·lació i urbanització a Can Pastilla, apareixent l’hotel Oasis. Però serà la parcel·lació de les Meravelles, la que tendrà una major consistència i desenvolupament, amb la famosa església construïda per l’arquitecte racionalista Francesc Cases, que a la vegada construiria en la parcel·lació que va fer Joan March de Son Armadams.
Al llarg dels anys 20 i fins a la guerra civil, Palma va créixer en clau turística, inclosa la destrucció peça a peça de la murada renaixentista, que tant havia costat construir. El seu Pla de l’Eixample no va cobrir les expectatives, ja que els inversors tiraven més cap al centre de Ciutat o cap a la costa i el Terreno.
El procés urbanitzador de l’Eixample, més enllà de les avingudes, no acabava d’arrancar, i quan ho feia era de manera poc exemplar. Basta veure el que deia l’arquitecte protagonista de la futura reforma de Palma, Gabriel Alomar, quan en 1935 escrivia a la Nostra Terra: “Un estudi detingut de la causa primordial per la qual la nostra eixampla té aquest desgraciadíssim aspecte de pobresa urbanística, ens duria a la conclusió que no és, com a primera vista sembla, la paupèrrima categoria artística i econòmica de la majoria de les edificacions que fins en el present s’han aixecat en els seus carrers, sinó la manca absoluta de certs elements arquitectònics que anomenam de “caracterització urbanística”….”.

La Fundació Mallorca Literària promociona el llibre "Així era el Terreno" per a Sant Jordi.


La Fundació Mallorca Literària promociona com a novetat editorial per a aquest Sant Jordi el llibre "Així era el Terreno. Imatges d'ahir" Illa Edicions

http://mallorcaliteraria.cat/llegir/obra.php?id=130

El dia de Sant Jordi (dilluns 23 d'abril) signarem llibres als expositors de:

- Los Oficios Terrestres a les 16'00h.

- Llibres Ramon Llull a les 17'00h.

- Llibres Colom a les 18'00h. 

Vos esperem!!!!!


16/2/18

Presentat el llibre "Així era el Terreno. Imatges d'ahir" a Los Oficios Terrestres.

Xavier Terrasa i Catalina Martorell (editora d'Illa edicions).
Ahir dijous 15 de febrer fou presentat per tercera vegada el llibre "Així era el Terreno. Imatges d'ahir" (Illa Edicions) a Los oficios terrestres (Avinguda Joan Miró, 62).
 

La presentació s'enfocà fent una xerrada titulada "El Terreno, la història d'un barri únic".  

Fou un autèntic plaer poder presentar el llibre a la llibreria Los Oficios Terrestres, el segon negoci més antic del barri del Terreno, inaugurat a l'any 1928 per Miquel Picornell, natural de Bunyola i la seva esposa Francisca Abraham. El negoci inicialment, es dedicava a perruqueria de dones i homes i era conegut com a Picornell (encara conserva el rètol a l'entrada).

El matrimoni Picornell-Abraham regentà el negoci fins a l'any 1966, quan es retiraren i a partir d'aquí, el regentà Xavier Abraham (actual president de l'Associació de Veïns El Terreno-Bellver). L'any 1988, Xavier Abraham obrí al mateix local, el negoci de llibreria, el qual segueix vigent actualment, on es combina una perruqueria amb una llibreria. 


29/1/18

Última Hora dedica un reportatge a l'itinerari organitzat per ARCA al barri del Terreno.

Contraportada d'Última Hora, 28-1-2018
Ahir diumenge el diari Ultima Hora Mallorca es va fer ressò de l'itinerari organitzat per ARCA amb el llibre "Així era el Terreno. Imatges d'ahir"(Illa Edicions) de l'historiador Xavier Terrasa.

Volem donar les gràcies al periodista Gabriel Alomar qui cobrí tot el recorregut i pel seu magnífic reportatge.

26/1/18

Presentat el llibre "Així era el Terreno. Imatges d'ahir" a la seu d'ARCA.

Catalina Martorell (Illa Edicions) i Xavier Terrasa a la seu d'ARCA
Presentació del llibre "Així era el Terreno. Imatges d'ahir" (Illa Edicions) de l'historiador Xavier Terrasa García.
Demà dissabte 27 de gener a les 10'30h, es durà a terme un itinerari cultural titulat: "Així era El Terreno”.
dirigit per Xavier Terrasa historiador i divulgador.
Recorregut amb imatges històriques d'un dels barris de Palma amb major projecció internacional durant el passat segle XX.
sortida: Plaça Gomila.
preu: 5€ socis i estudiants
         8€ no socis

Inscripció prèvia, places limitades.

23/1/18

Així era el Terreno, un viatge pels orígens i l'evolució del barri palmesà a través de la fotografia.

Aquest dijous 25 es presentarà el llibre de Xavier Terrasa a ARCA.

Dia: dijous, 25 de gener de 2018
Hora: 19.30 hores
Lloc: ARCA, carrer can Oliva, 10, baixos, Palma

Tindrà lloc la presentació del llibre de Xavier Terrasa, Així era el Terreno. Imatges d’ahir. L'obra mostra un recull de fotografies antigues que ens conviden a repassar els orígens i l'evolució del barri palmesà del Terreno. A la presentació hi intervindran l'autor del llibre, Xavier Terrasa i els editors (Illa Edicions).

El dissabte 27 amb la col·laboració d’ARCA s’ha programat una passejada pel Terreno acompanyada del llibre i sota el guiatge de l’autor, Xavier Terrasa. 

L’activitat començarà a les 10:30 hores i el punt de trobada serà a la Plaça Gomila (El Terreno). La presentació del llibre del dijous 25 és d’entrada lliure i la visita guiada seran 5 euros per socis d’ARCA i estudiants o 8 euros preu de l’entrada general. Per més informació i reserves:arcainforma@arcapatrimoni.net

Més sobre el llibre Així era el Terreno

En aquest llibre, l'historiador Xavier Terrasa recupera la història del barri del Terreno a través de fotografies antigues. Abans de la construcció de la finca del Terreno, al segle XVII, allà només hi havia el Castell de Bellver i el Llatzaret, més conegut com la Quarentena. No va ser fins al segle XIX que se n’inicià la urbanització. Tot va començar quan les classes acomodades de Palma hi construïren cases, principalment per estiuejarhi. Però a partir del segle XX ja s'hi van establir i hi començaren a residir durant tot l'any.

L'arribada del turisme va donar un gran impuls a la zona, però l'excessiva oferta nocturna acabà ofegant-la i entrà en declivi. El llibre se centra fins a finals dels anys seixanta i capta l'esplendor social i cultural que es visqué en aquest barri de Palma.

Un altre cop, tal i com ens té acostumats, l’historiador Xavier Terrasa, ens descobreix els encants i històries oblidades de la nostra ciutat. En són exemple, el llibre Así era el Molinar (2013) o El patrimonio desaparecido de Palma (2012). Ara, a través d’aquest llibre editat per Illa Edicions ens recupera la memòria del barri del Terreno, tot acompanyat de fotografies antigues. 

22/1/18

Ressenya del llibre "Així era el Terreno. Imatges d'ahir" al diari El Mundo.

El passat dissabte 20 de gener el diari El Mundo dedicà una ressenya al llibre "Així era el Terreno. Imatges d'ahir" (Illa Edicions) en un article de Josep Maria Nadal Suau.


Las bicicletas son para Palma