Realització de la "Ruta pels molins de Calvià" dins el marc de les Jornades Europees de Patrimoni.

Molí de Santa Ponça.
Fotografia: Pep Camps Carrió.

ARCA ha participat a les Jornades Europees de Patrimoni organitzades pel departament de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca.

ARCA de la mà de l'historiador Xavier Terrasa organitzà el passat diumenge 23 d'octubre una visita cultural pel municipi de Calvià que duia per títol: “Ruta pels molins de Calvià”. 

La ruta ens va permetre xerrar de l'antiga possessió de Santa Ponça i el seu magnífic molí, construït entre 1818 i 1857, el qual estigué a punt de desaparèixer a mitjans dels anys ’80 degut a l'ampliació de la carretera de Palma-Andratx, però que gràcies al descobriment d'un fòssil únic al món,  als voltants del molí, aquest fou salvat i restaurat entre els anys 1987-88 per una escola taller i baix la direcció de l'arquitecte Bartomeu Nicolau Mayol.

Molí des Collet (Calvià).
Fotografia: Pep Camps Carrió.

El següent punt de l'itinerari fou la localitat de Calvià, on es documenta que en 1248 el papa Inocenci IV otorgà una butla per a que li fos dedicat un temple religiòs a Sant Joan Baptista. A finals del segle XVIII, Jeroni de Berard ens comenta que hi havia un total de 8 molins de vent, però a l'actualitat tan sols es conserven 3, dos d'ells són els de la zona d’es Collet, documentats al plànol del cardenal Despuig de 1784 i un altre denominat des Castellet, del qual ens parla Seguí Rodríguez i l'arxiduc Lluís Salvador a finals del segle XIX. Tot i que aquest últim presenta una inscripció al portal d'entrada, datat en 1830. Poguerem veure d'aprop els molis des Collet, els apareixen al plànol del cardenal Despuig de 1784 i que actualment són propietat de la família Verger.

Molí d'aigua de Galatzó.
Fotografia: Pep Camps Carrió.

Seguidament, ens desplaçarem fins a la localitat des Capdellà, documentada por primera vegada en 1663. Allà trobarem el molí d’en Banya com a únic exemple d'aquesta localitat.

La ruta finalitzà a la finca pública de Galatzó, on varem veurem d'aprop dos exemples de molins d'aigua, els quals es comenta que podríen ser d'origen àrab, però en la realitat es documenten por primera vegada en 1589.