 |
| Xavier Terrasa i Mateu Carbonell, presentant l'activitat. Foto: Roberto Fernández. |
El passat dissabte 22 de novembre ARCA i el Museu Krekovic varen organitzar una visita guiada al barri de la Soledta dins del programa "EmbARCA't al Krekovic". La visita guiada fou dirigida per Xavier Terrasa i Mateu Carbonell, director de la revista la Soledat.
El barri de la Soledat
ens proporciona escassos testimonis que facin referència als seus
orígens Era una zona on hi havia abundància d’aigua,
característica d’una àrea de prat i aiguamolls, fet que va
permetre des de temps antics, poder pràcticar una agricultura de
reguiu i l’existència d’horts, alguns dels quals es troben ja
documentats al final de l’edat mitjana, com per exemple l'hort de
la Soledat1 o l'hort del
camí de la Soledat, etc.
Tota aquesta contrada era
la vertadera horta de Palma, lloc d’on procedien bona part de les
verdures i hortalisses consumides per la població ciutadana, però a
mesura que el creixement urbà de la ciutat fou ocupant els espais
exteriors de la murada, aquesta àrea fou progressivament desplaçada.
Al final del segle XVI
s'establiren en aquest lloc els frares de l’orde de Sant Francesc
de Paula (Mínims). Aquest orde havia arribat a Mallorca l'any 1582 i
el primer lloc que ocuparen fou l’església de Sant Nicolau de
Portopí. Però, aquest emplaçament era un àmbit insegur i exposat
aleshores, a les freqüents incursions pirates. Llavors, els frares
demanaren a Jordi Sitges, propietari que tenia una casa amb un petit
oratori a les afores de la ciutat, a la zona de Can Blau, on s’unien
els camins de Sineu i Manacor. Allà s'allotjaren els religiosos a
l'any 1582 i dedicaren l’església a la Mare de Déu de la Soledat.
 |
| Escola pública de la Soledat. Foto: Roberto Fernández. |
Degut a la salubritat de
la zona, els frares tingueren continues malalties i hagueren
d'abandonar aquest lloc l'any 1586. Deu anys més tard, hi tornaren
amb noves esperances, i varen romandre fins a l'any 1665, quan
abandonaren el lloc definitivament i s'instal·laren devora de la
porta de Sant Antoni. Aquell mateix any el convent començà a ésser
enderrocat i la capella passà a dependre de la parròquia de Santa
Eulàlia. Les darreres restes de l'oratori foren enderrocades l'any
1881. Al cadastre de 1685 apareix el topònim de la Soledat Vella,
que designava el quarter o divisió territorial amb les propietats
situades entre els camins de de Manacor i de Sineu fins a Xorrigo i
el terme d'Algaida. Durant el segle XVIII hi ha poques dades, sabem
que en aquesta contrada es practicava l’agricultura i que hi havia
un petit nucli de població, tal com ens apareix al mapa del cardenal
Despuig (1784).
El 1851 tingueren lloc
dos fets cabdals per a la futura evolució del barri: la parcel·lació
de l’hort del Ca i la instal·lació de la fàbrica de teixits de
Can Ribes.
A la parcel·lació de
l’hort del Ca en 1851, hi succeí la de l’hort del Colomeret i en
darrer terme l’hort de l’Hostalot. El projecte d’urbanització
fou aprovat per l’Ajuntament el 1883 i es consolidà durant el
decenni de 1890 arran de l’augment demogràfic de Palma i de la
necessitat d’habitatges populars, propers a les fàbriques.
La fàbrica de flassades
de Can Ribes fou fundada per Vicenç Juan Rosselló i arribà a tenir
400 empleats. Exportava flassades a Filipines, Cuba, Puerto Rico, als
Estats Units i la Península. El seu apogeu fou entre finals del
segle XIX i principis del XX i al decenni de 1950 entrà en crisi al
ser incapaç de competir amb fàbriques d’altres països més
avançades tecnològicament i tancà a 1960.
El fet que arribi la
industrialització a la barriada es déu a que el nucli antic de
Palma es trobava completament saturat; moltes empreses hagueren de
sortir de la ciutat per establir-se a la perifèria amb l’afegitó
que suposaven les ordenances de l’exèrcit que limitaven
l’edificació en una distància inferior a 1.250 metres.
 |
| Xavier Terrasa explicant a la plaça dels Mínims. Foto: Roberto Fernández.. |
El 1880 s’instal·là a
la barriada la fàbrica de mistos Roca, propietat dels germans Eduard
i Ricard Roca, posteriorment es traslladà als Hostalets. També en
aquests anys s’obriren algunes gerreries i una fàbrica de paper
d’estraça. La Soledat, juntament amb Santa Catalina es converteix
en una de les principals barriades obreres de la Palma de finals del
segle XIX i principis del XX. No és estrany en aquest context la
presència d’una societat republicana (1899), un casino i algunes
tavernes per a gent obrera. Paral·lelament a aquest creixement
poblacional i econòmic, la presència de l’església es fa més
evident. El mes d’abril de 1884 es col·locà la primera pedra de
la nova església de Nostra Senyora de la Soledat construïda gràcies
a la iniciativa del rector de Santa Eulàlia Bartomeu Castell. El
projecte fou obra de Pere d’Alcàntara Penya i la seva arquitectura
respon a una clara tendència neogòtica. El 1894 fou declarada
vicaria in capite. En aquests anys cal esmentar també la
instal·lació al barri de les monges de la Caritat que ben aviat es
dedicaren a l’educació dels infants i al servei de la parròquia.
Al principi del segle XX
(1905) hi havia a la Soledat 264 cases i 1.240 persones. No obstant
això, entre 1920 i 1930, es donà un gran creixement al barri. El
decenni de 1920, la Caixa d’Estalvis de Balears hi edificà 35
habitatges per a obrers. En aquesta època també, hi hagué una
producció de cordelers que treballaren als horts de la contrada,
però l’activitat fou minvant als decennis següents.
 |
| Interior església parroquial de la Soledat. Foto: Roberto Fernández. |
L’activitat econòmica
contribuí sens dubte a aquest fet: Can Ribes durant la Primera
Guerra Mundial funcionà a ple rendiment i proveïa diversos països
europeus; a la vegada que al 1922, els germans Joaquim i Francesc
Janer i Janer crearen la fàbrica Maquinària Agrícola Janer
especialitzada en la fabricació d’arades, sembradores i maquinària
per a molins d’aigua. L’empresa desaparegué l’any 1983.
L’antic nucli de la Soledat no era suficient per allotjar una
població creixent i s’urbanitzaren nous espais dedicats encara a
l’agricultura. Les velles cases de camp immerses dins el nou teixit
urbà així ho demostren. Aquest creixement exigí també noves
infraestructures i serveis. Així, el 1922 s’inaugurà la línea de
tramvia Palma-la Soledat, que funcionà fins al 1958, i el 1933,
essent batle Emili Darder, es col·locà la primera pedra de l’Escola
Pública de la Soledat.
Acabada la Guerra Civil
s’instal·laren noves fàbriques a la barriada, com la Fundició
Mallorquina, al carrer de Manacor, la de Sabates Salom que produí
intensament entre els anys 50 i 60. No obstant foren aquests alguns
dels darrers casos d’instal·lació industrial, ja que hi hagué
una tendència de les indústries d’abandonar el nucli urbà en
favor de la creació de polígons industrials. A partir dels anys 60
la Soledat, com la resta de barris de Palma, quedà immersa en els
profunds canvis que el creixement econòmic duia implícit.
Progressivament, els solars que ocuparen les fàbriques es
convertiren en nous habitatges per la pressió urbanística i la
continuada immigració. Els primers immigrants ocuparen inicialment
les antigues cases obreres del nucli antic del barri, posteriorment,
i a mesura que la seva integració econòmica i social era més
efectiva passaren a residir a les zones més modernes de la Soledat.
Aleshores es produí un canvi en la fisonomia i la personalitat del
barri.
Les petites plantes
baixes amb corral o hortet al darrera tan característiques foren
canviades per grans blocs de pisos i nombrosos veïns. Aquest
creixement en la densitat d’edificació i població malauradament
no anà associat al desenvolupament de les infraestructures
necessàries, com zones verdes, aparcaments o transports que han
estat objecte de contínues reivindicacions per part dels veïns. En
els darrers anys han sorgit també greus problemes a la zona derivats
d’un alt índex de delinqüència associada a la venda i consum de
drogues, especialment evident a la Soledat vella. En aquest sentit,
la tasca empresa pels serveis socials de l’Ajuntament de Palma i la
mobilització dels veïns pretenen donar solucions a aquestes i
altres qüestions que actualment es plantegen al barri.
PATRIMONI. UN BARRI
OBRER I POPULAR
La barriada de la Soledat
és una de les més antigues de les generades al voltant de la ciutat
de Palma a partir de la segona meitat del segle XIX. Era un barri
ocupat per classes populars i obreres que construïen els seus
habitatges prop dels centres fabrils que començaven a florir als
afores de la ciutat.
L’ocupació primerenca
d’aquests terrenys té, però, uns orígens molt anteriors. Fou al
voltant de l’any 1582
 |
| Grup de més de 50 persones que seguí la visita. Foto: Roberto Fernández. |
Va esser devers la meitat
dels segle XIX, després de la dessecació del prat i gràcies a la
ubicació a la zona del complex fabril de Can Ribes a l’àrea
coneguda per l’Hort del Ca, quan començà la paulatina
parcel·lació i urbanització d’aquesta part de la perifèria
ciutadana que, a poc a poc,va veure com s’hi anaven instal·lant
altres indústries, les més conegudes de les quals foren Can Roca,
la Maquinària Agrícola, la Fundició Mallorquina, Calçats Salom
(Gorila), etc. Ara no queden més que restes molt degradades
d’aquestes antigues instal·lacions.
Malgrat que la barriada
ha sofert fortes transformacions a les darreres dècades, podem veure
encara com es conserven les restes de l’urbanisme popular i obrer
del barri, especialment a la part més antiga, que és situada al
costat dret de la carretera de Manacor. Sorprèn abandonar l’àmplia
avinguda i, només travessant un carrer, veure com es transforma el
paisatge urbà, de grans edificis de pisos, en un de cases petites i
modestes, quasi rurals.
Bona part dels habitatges
d’aquesta part del barri responen als models típics de les cases
populars illenques, la major part són de planta baixa i un sol pis
al damunt, amb façanes que presenten balcons o finestres grans, amb
persianes mallorquines i coberta de teula àrab. Altres són plantes
baixes amb teula coberta de teula i dos aiguavessos o de terrat pla
amb balustrada de gelosies, que majoritàriament disposen d’un
petit corral o hort a la part del darrera.
Ressenyables són també
algunes construccions de tipus xalet o vil·la, que en el seu temps
devien pertànyer a gent més acomodada, però que ara es troben
quasi totes en estat ruïnós.
Dissortadament no s’ha
inclòs en el nou catàleg municipal cap element d’aquesta
barriada, potser qualcun és mereixedor de figurar-hi, especialment
l’església parroquial, l’escola pública i els habitatges
coneguts com les cases del Montepío.
 |
| Antiga fàbrica de Can Ribas. Foto: Roberto Fernández. |
L’església parroquial
de la Soledat fou beneïda el 27 de setembre de 1885, i respon a un
projecte de l’arquitecte Pere d’Alcàntara Penya. Formalment
pertany al model historicista neogòtic propi de l’època, i està
especialment inspirada en la parròquia ciutadana de Santa Eulàlia.
El temple és de grans dimensions (850 m2) i és format per tres
naus, les dues laterals més petites i la central de majors
proporcions. Destaca a l’interior la volta de creuria suportada per
deu columnes. En el temple hi ha un total d’onze capelles laterals,
sis a l’esquerra i cinc a la dreta, i un baptisteri.
A l’exterior cal
destacar la presència dels elements neogòtics, com els contraforts
i els aguts pinacles, però el més ressenyable és l’alt campanar
de planta quadrangular, dividit en cinc pisos per línies d’imposta,
i que remata amb un altre cos superior sobre el qual hi ha una
coberta piramidal molt aguda. Els dos darrers trams presenten arcs
ogivals a cada costat.
Un altre element
important del barri és l’escola pública, també coneguda com
l’escola nova de la Soledat, que va esser aixecada sobre l’any
1933 i que fou projectada pel prolífic arquitecte Guillem Fortesa
Pinya en un estil que es podria definir com neobarroc. Ja per acabar,
cal esmentar la conservació de la major part de les cases conegudes
com del Montepío, que es troben situades a l’acabament del carrer
de Manacor i que foren construïdes entre els anys 1925-6. Per la
seva tipologia suposen un bon i escàs exemple dels habitatges de les
classes obreres de la nostra ciutat.
VIDA SOCIAL
El 1899 neix la societat
la Republicana i el 1921 es constituí un grup socialista. També hi
havia Casino i tavernes per a gent obrera segons Pere d’Alcàntara
Penya.
A part de la Parròquia,
a 1897 s’instal·laren les Germanes de la Caritat de Sant Vicenç
de Paul i s’allotjaren inicialment a la casa del carrer d’Amer,
on educaven als infants de les famílies del barri. Posteriorment, es
traslladaren fins a el carrer de Cabrera, hi construïren un convent
i col·legi. La manca d’espai les obligà a traslladar-se al carrer
de les Ànimes.
Als anys 20 hi hagué la
Sala Colonial on es projectaven pel·lícules de Cinema i una dècada
després es varen popularitzar La Sala i La Clastra i a l’any 1943
s’inaugurà el cinema Hispània, per part dels germans Sans.
A finals dels anys 20 es
fundà el Club Esportiu Soledat i sembla que més antic fou el Ràpid
de la Soledat. En temps de la República hi hagué el Club Esportiu
Republicà i a la dècada dels 40 sorgiren l’Acer i l’Atlante.
El
1960 s’inaugurà l’Estadi Balear, on té la seu l’Atlètic
Balears, que abans jugava a Son Canals.
També tingué tradició
el patinatge artístic, quan a 1957 s’inaugurà una pista de
patinatge a la plaça de Sant Francesc Xavier. Destaquen dos equips:
el Club Patinatge la Soledat i el Club les Estrelles, que han guanyat
diversos campionats nacionals.
La barriada celebra les
festes per la Mare de Déu de la Soledat, durant el mes de setembre.
Hi destaquen el poeta Rafel Jaume Mulet, el polític Francesc Obrador
i l’arbitre de fútbol Antoni Borràs del Barrio.
Cal destacar a Josep
Amengual (pesca submarina), els germans Cristòfol i Antoni Salom
(motociclisme) i Guillem Pont i Bartomeu Salas (futbol) com a
destacats esportistes originaris de la barriada.
Fotografies: Roberto Fernández.
Fonts:
- GEM: V. 16, pp.345-348.
- AA. VV. Els barris de Palma, pp. 537-542
No hay comentarios:
Publicar un comentario