L’ACTIVITAT DE L’ESGLÉSIA AL MOLINAR
Primitiva ermita
Oratori del Portitxolet. Revista la Roqueta, 1902. |
A
l’hort de Sant Onofre hi va haver una primitiva ermita, segons Antoni Furió, en
1840, «situada en la costa marítima de Palma al finalizar la
línea de molinos de levante».
La parròquia de Santa Eulàlia conserva una relíquia de Sant Onofre i una creu
que provenen d’aquesta ermita (Vidal
Ollers, 1978, p. 16-17).
Primer
oratori
Posteriorment, es decidí
construir un oratori a l’hort de Ses Figueres Baixes, a l’any 1850, la Junta
del Port de Palma cedí un solar de 850 metres quadrats per poder aixecar-lo. El
26 d’agost de 1850 li comunicaren al bisbe, Rafel Manso, que aquest pretenia
ser dedicat a l’Assumpció de Nostra Senyora. A finals de juny de 1855,
l’oratori ja es trobava finalitzat, però la Junta d’Obres sol·licità al bisbe,
Miquel Salvà i Munar, que es consagres a una nova imatge, Nostra Senyora del
Remei. El 8 de juliol de 1855, l’oratori fou beneit i es celebrà en ell la
primera missa (Vidal Ollers, p. 35-36).
Oratori del Portitxolet. Revista la Roqueta, 1902. |
Però l’oratori tingué el seu
temps de vida i tancà les seves portes en 1928, quan es va inaugurar el nou
temple. A partir d’aquest moment servi com a sala de catequesis i reunions, i
inclús per a actuacions teatrals. Quan el 5 de desembre de 1948 es varen obrir els
nous locals parroquials al carrer de Son Fleixes, fou clausurat. El 21 d’agost
de 1961, el bisbat decidí vendre’l i a dia d’avui és un habitatge. El barri ha
perdut un edifici històric, patrimoni d’un poble que desgraciadament no fou
vist com a tal per les persones que tenien la responsabilitat de preservar-lo.
Parròquia de la Mare de Déu
del Remei
El
projecte del nou temple fou possible gràcies a la beneficència de Maria Ignàcia
Cortés Aguiló i el seu marit Tomàs Aguiló Forteza, que regalaren els terrenys
de la finca de Son Fleixes i pagaren el cost de l’obra del temple i la
rectoria, a càrrec de l’arquitect Guillem Forteza Pinya. L’església fou
inaugurada el 15 de juliol de 1928 baix la vicaria d’Antoni Planas Garau.
Processó
del Crit de la Sang
Processó del Crist de la Sang. Foto: Parròquia de la Mare de Déu del Remei. |
La tradició religiosa ha jugat un paper destacat a
la vida social del Molinar. Una de les celebracions més multitudinàries era la
processó dedicada al Crist de la Sang, que es celebrava al mes de juliol.
Després de més de 27 anys sense dur-se a terme, la tradició fou recuperada en
1917, quan es va crear l’Obreria Confraria de la Preciosa Sang, que
s’encarregava de venerar al Crist i de preparar la festa el darrer diumenge de
juliol.
Un cop recuperada aquesta festivitat, es va optar
per canviar l’antiga creu argumentat que era vella i feixuga. S’organitzà una col·lecta
popular entre veïns i autoritats i el dia 9 de setembre de 1917 la nova creu, dedicada
al Crist de la Sang, es beneí baix l’apadrinament de Nicolau Palmer de Can Xadó
i Antònia Ferragut. La creu solia ser portada per quatre pescadors, però amb el
temps passà només a un. Després varis anys sense que de nou es celebres, en
2012 s’ha tornat a recuperar durant les celebracions de Setmana Santa.
Educació
A l’àmbit educatiu, les monges Agustines de
l’Ampar es varen establir el 4 de setembre de 1898 al carrer de Saturn del
Molinar, dedicades principalment a l’alfabetització i al foment de la doctrina
cristiana. En 1907 es traslladaren al carrer de Santueri, on crearen el parvulari,
i allà romangueren fins al 12 d’agost de 1972. Altres religioses foren les
Germanes Trinitàries, que s’instal·laren a Can Pere Antoni el 5 d’abril de
1916.
1 comentario:
Vista la magnífica fotografia, dir-te que com net del propietari de la darrera casa de la fotografia, de l,esquerra, ara és el número 31 abaix hi havia un bar que es deia Can garroba. Ara és cal tio mio
Publicar un comentario