Visita cultural amb l'OCB Calvià titulada “El Pla de Mallorca: els sabors agrícoles”

El passat dia 5 de maig visitarem amb la delegació de l’OCB de Calvià la possessió de Binicomprat, convertida en agroturisme des de fa quinze anys i poguerem gaudir del seu conreu de vinya, que es comercialitza amb la marca de vins OM Oliver Moragues. Carlos Cabeza Oliver, membre d'aquesta família, ens conduí la visita i ens mostrà el conreu de vinya. Un cop acabada la visita, poguerem tastar el vi que elabora aquesta família, fet d'una forma ecològica i artesanal en terrenys de la mateixa possessió.

Història possessió de Binicomprat

El topònim Binicomprat és un compost híbrit de l'àrab beni, que significa "fills", i del mossàrab comprat. En el Llibre del repartiment, l'alqueria Benicomprat (hi figura així), de vint jovades d'extensió, va correspondre als cavallers hospitalaris.

Aquesta possessió està situada al quarter II i les seves terres confronten per tramuntana amb els establits de Darrere ses Vinyes i la carretera de Manacor; a llevant, amb els establits de Son Cortana i na Rafalona, i a migjorn i ponent, amb les garrigues de Son Divertit i Son Alegre.

L'extensió de l'actual Binicomprat és d'unes 180 quarterades, la meitat, aproximadament, de conradís i l'altra meitat, de garriga i pinar.

Repassant el cadastre de 1576, sabem que Pere Fiol de Binicomprat tenia valorada la seva possessió en 2.500 lliures. El testament més antic del qual la família descendent té constància escrita és el de Pere Fiol, que fou conseller del Gran i General Consell l'any 1596, amb data de 30 d'agost de 1629. Pel cadastre de 1603 sabem que "Pere Fiol (els noms es repeteixen) per la sua possessió dita Binicomprat" pagava una renda anual de 340 lliures i que estava estimada en 4.000 lliures. La família Fiol en va ser propietària fins que Catalina Fiol, filla de Pere Joan Fiol, mort el 29 de gener de 1811, va casar-se amb Mateu Ribes de Cabrera i Muntanes de s'Olivaret.

Els Ribes de Cabrera figuraren com a propietaris de Binicomprat fins que, com que no tenien germans mascles, Joana Ribes de Cabrera, a principis del segle XX, va casar-se amb Antoni Oliver Roca, la qual cosa originà l'actual nissaga dels Olivers, que encara avui en són propietaris.

L'escut nobiliari dels Fiol, que hi ha gravat damunt el portal forà de Binicomprat, es repeteix a l'antiga posada de la possessió, o sigui, a Can Fiol de plaça, damunt el portal que dóna al carrer de Sant Joan, avui café de Sa Plaça. La data d'edificació d'aquesta antiga posada figurava escrita a la façana principal, però les darreres reformes varen esborrar-la (és d'un poc després de l'any 1600). A la capella del Roser, els Fiol hi tenien la tomba d'enterrament, segons ens digué Manuel Oliver, fill major de l'actual propietari. Les cases segurament són del segle XVI, tret del portal forà que, segons sembla, fou reformat al segle XVII, i estan situades damunt un turonet des d'on es domina una amplíssima panoràmica. Formen un gran casal, on la planta baixa estava habilitada antigament com a casa dels amos i la superior per als senyors. Hem de destacar a la part baixa dreta la capella amb els seu altar i el gran arc central entre aiguavessos. Vora aquest arc hi havia la cuina pagesa de grans dimensions amb els fogons, el pinte i les llargues taules per menjar. A la part posterior de les cases hi havia una espècie de torre baixa, amb volta de canó, que no era alta cosa que un molí de sang. A les cases encara usen les moles d'aquest molí com a objecte ornamental.

Altres dependències interessants, però ja allunyades de les cases, eren els sestadors i la vaqueria, prop de l'era de batre, i encara més avall, dins el comellar, hi ha un pou antiquíssim que servia per abeurar el bestiar.

Ara fa poc més de 15 anys que no hi ha estadants fixos o amos, des que es va retirar l'amo en Jaume Puigserver Mulet. Ell ens digué que son pare, d'igual nom i llinatges, ja havia nascut a les cases de la possessió i que, de sempre, s'havien distingit pel bon tracte que donaven als treballadors. Tots menjaven amb els amos, fossin missatges, porquers o jornalers. La treta més grossa eren les ovelles, encara que fa devers 43 anys provaren d'armar una guarda de bísties i sembla que no va anar malament, perquè després s'especialitzaren a aregar i criar egües de carreres. Una altra treta important d'aquesta possessió ha estat el lloguer de les seves garrigues a una societat de caçadors. La caseta del garriguer està situada a l'altre costat de l'antic camí de Castellitx, que divideix la possessió i que passa a prop de les cases.

Dins les garrigues de Binicomprat, prop de la roca de la Verge Maria, hi ha el cementeri dels empestats. L'any 1652, es va estendre per tot Mallorca la darrera gran pesta de la Mediterrània, que al nostre poble va causar una seixantena de morts. En recordança d'aquest fet, l'any 1711 va construir-se una creu de pedra, de planta triangular que avui resta mig abandonada i enrevoltada d'espessa garriga.

A les terres de Binicomprat no es conserva cap vestigi de talaiot, però sí hi ha una cova prehistòrica dins un garrigó, vora el camí que des de les cases va en direcció al Pont de Cabrera. A la tanca del costat, un dia, de devers l'any 1959, llaurant amb un tractor, la rella de l'arada va desclavar la tapadora d'una tomba excavada dins la roca. En donaren part a la Guàrdia Civil, que només es va limitar a traslladar els ossos al fossar del cementeri i va llevar importància al succés.

Poc després que l'amo en Jaume de Binicomprat s'hagués retirat, Gabriel Oliver, fill petit del propietari, i família varen intentar dur la possessió pel seu compte durant 6 anys, però l'intent no va prosperar i varen haver de vendre el tros que avui ocupa el restaurant de Binicomprat, així com altres terres de garriga, les més allunyades de les cases, que compraren els Valera. De les 200 quarterades que tenia Binicomprat en queden unes 180. Després d'això, la família Oliver de Cas Metge Jordi, empesos per les ganes de mantenir la possessió, s'han dedicat a l'agroturisme.

Han transformat el que eren sestadors i les solls en set apartaments individuals, i també dues habitacions situades dins les cases, de les quals s'ha restaurat l'interior per oferir un millor servei a aquest tipus de turisme rural, que desitja tranquilitat lluny dels circuits turístics habituals.

Actualment, estan sembrant noves vinyes, juntament amb els parents de Cas Metge Jordi, que també fan turisme d'interior, per fer vi embotellat de qualitat que consumiran principalment els seus hostatges, encara que continuaran venent a la menuda a Cas Metge Jordi. També fan un poc d'hortet, vora el primitiu pou de davant les cases, per consum intern, i els de ses Cases Noves s'encarreguen de la vaqueria com un atractiu més d'aquest tipus de turisme.

Text: Miquel Sastre Pujol “Fiolet”. Possessions d'Algaida. Nº 1 de la col·lecció Panoràmica de l’ajuntament d'Algaida. Ajuntament d'Algaida-Consell de Mallorca, 2000. Fotografies del mateix autor.

Can Parrí (Porreres)

Posteriorment, ens desplaçarem fins la localitat de Porreres per visitar l'empresa Can Parrí, que es dedica a l'elaboració artesanal d'albercocs secs amb la particularitat que aquests es venen banyats en xocolata. Aquests és una idea innovadora, per part de Gabriel Mora, millor empresari jove a Mallorca que ha sabut convinar la tradició dels seus padrins amb els nous temps, per tal de comercialitzar un producte típic de Porreres, però que havia anat en detriment.

Fa poc més d’una any, ha recuperat un antic edifici del segle XIV al centre de Porreres, conegut com l’antiga Escrivania, que també fou seu municipal i antiga pressó.

Puig de Monti-sion

La cloenda de la visita fou al puig de Monti-sion, d’on poguerem gaudir d’unes magnífiques vistes del Pla de Mallorca i de la seva bella arquitectura.

El puig de Monti-sion que acull sobre el seu cim, a uns 250 metres d'altura, el santuari del mateix nom. La primera ermita dedicada a la Mare de Déu de Monti-sion s'edificà en el segle XIV. Posteriorment, a partir del segle XV, es construí l'actual església, el claustre i l'aula de gramàtica llatina on es preparaven els alumnes de Porreres i dels seus voltants per accedir a l'Estudi General. En el segles XVIII i XIX es feren noves reformes i el 14 de gener de 1954 gairebé tot el poble de Porreres treballà per obrir en un sol dia l'actual carretera de tres quilòmetres que permet accedir en vehicle fins el santuari. A banda i banda de la carretera, s'hi troben les set creus construïdes el segle XV que representen els Set Dolors i els Set Goigs de la Mare de Déu, de les quals se'n conserven cinc, i els petits monuments (segle XVIII) del recorregut del Viacrucis que finalitza a l'edifici del santuari.