ES PORTITXOL: UN
TOPÒNIM AMB MOLTA HISTÒRIA
El passat 6 de
desembre de 2012, l`historiador Roberto
Fernández Legido autor dels llibres Possessions
de Palma (Volum I i II) va publicar a la seva pàgina web http://www.possessionsdepalma.net/
noves dades que fins ara desconeixíem sobre l’antiga possessió des Portitxol.
La idea de l’article d’aquest mes és apropar a la barriada aquestes darreres
investigacions que ens ofereix l`historiador molt gentilment a la seva pàgina
web, molt recomanable per a les persones que vulguin saber més sobre la
història i l’arquitectura rural, agrícola i ramadera de Palma.
 |
| Es Portitxol o sa Torreta al Die Balearen, 1882 |
Es Portitxol es localitzava entre Son Ventallol, Can Morro Petit i els
camins del Portitxol i de Llucmajor. Actualment, coincidiria a la zona del
polígon de Llevant, entre el futur Palau de Congressos i la seu de Diario de Mallorca.
Al llibre Así era el Molinar,
referenciarem com a data més antiga d’aquest topònim a 1639, com a possessió,
baix la propietat de Francesc Falquet Danús. Les noves investigacions de
Roberto Fernández ens porten més enfora i trobem aquest topònim ja referenciat
a l’any 1477 gràcies a un testimoni que recull l’historiador Bartomeu Font
Obrador «Per les grans pluges qui són
stades en lo present regna de Mallorques en propasat mes de octobre del any
present qui han discorregut per la riera o torrent qui ve al Portitxoll per hon
passa lo camí reyall (...)” (ARM, Prot. S-323, f. 37).
En aquesta zona era on començava la denominada horta d’Avall, una àrea
de prat i aiguamolls que s’estenia fins al pla de Sant Jordi. Els horts que s’estenien
per aquella zona prengueren la denominació genèrica del Portitxol, la qual cosa
ha dificultat la seva documentació precisa. Llavors arribats a l’any 1639 es
quan trobem a Francesc Falquet Danús, el qual tenia dos horts dits els horts
del Portitxol.
El 1685, aquest hort era propietat dels hereus del notari Bartomeu
Llobet i el seu valor era 1.600 lliures, segons els Estims Generals. La seva ubicació era
a una àrea compresa entre el camí de Llucmajor, el Portitxol i la Punta d’en
Ferretjans.
Fins al segle XIX no es troba més documentació, on la propietària fou Gabriela
Laudes Bauçà i Llobet, qui cedí aquesta propietat i el rafal del Colomer a Nicolau
Siquier, qui el 8 d’abril de 1811, vengué ambdues propietats al comerciant
Mateu Capó. Sabem que aquest hort tenia cases i una sínia, i pocs anys després
a 1817 tenia una superfície de quatre quarterades i es valorava en 2.666
lliures. Però, segons l’Apeo, de l’any
1818, l’hort del Portitxol augmenta el seu valor en 3.200 lliures.
Després de la mort de Mateu Capó heretà l’hort la seva filla major, Francinaina
Capó Llinàs qui morí fadrina a Palma el 8 de febrer de 1830, i al testament va
nomenar com a hereus a la seva germana Caterina i l’espòs d’aquesta, Bartomeu
Ferragut Mas. El Portitxol tenia una superfície de quatre quarterades, era
valorat en 6.300 escuts. Tenia casa rústica i urbana, sínia i safareig. El 20
de juliol de 1863, Caterina Capó Llinàs donà en arrendament l’hort del
Portitxol a l’amo en Jacint Bastard. Però, poc anys després, el 21
de setembre de 1867, Caterina Capó Llinàs vengué l’hort al fabricant alaroner
Melcion Bordoi Salom, per 5.300 escuts, un preu inferior a la seva valoració.
L’arxiduc
Lluís Salvador a 1882 ens ofereix un dibuix al Die Balearen d’aquestes cases, també anomenades sa Torreta, degut a
la torre quadrangular que veiem a la imatge, element defensiu i de vigia molt
característic a les propietats situades prop de la mar.
 |
| Es Portitxol, 1948. Foto: José Manuel Torrejón Busquets. FAM |
Melcion
Bordoi Salom morí a Alaró el 15 de març de 1914, a l’edat de 87 anys i havia
deixat fet un testament el 2 de febrer de 1912, on nomenà hereva usufructuària
a la seva esposa Maria Salom Pisà i propietaris, els seus tres fills: Francina,
Cristòfol i Pau Bordoi Salom en parts iguals. Però, el 2 d’agost de 1917
vengueren l’hort del Portitxol, per un preu de 50.000 pessetes, a l’entitat La
Palma de Mallorca - Companyia Mallorquina d’Electricitat SA.
La Companyia Mallorquina d’Electricitat hi construí una central elèctrica,
la qual entrà en servei el 1919 i fou dissenyada per a oferir corrent a tots
els pobles de Mallorca mitjançant un emplaçament de potents grups
d’electrògens. L’edifici es construí de ciment armat baix la direcció tècnica
de l’enginyer M. Leon Emonet. La idea era que des de
l’edifici partissin una sèrie de línees fins als pobles, amb una potencia de
5.000 volts. El primer en rebre aquesta línea fou sa Pobla, degut al gran
nombre de molins que hi havia a la zona i que funcionaven amb motor elèctric.
